MANIFEST 17 DE MAIG DE 2014
Comissió Unitària 28 de juny
Comissió Unitària 28 de juny
Avui, 17 de maig, es commemora el Dia Mundial contra la LGTBfòbia; avui fa exactament 24 anys que l'Organització Mundial de la Salut va treure l'homosexualitat de la llista de malalties. Avui, però, la disfòria de gènere continua essent considerada una malaltia i avui tenim més clar que mai que la lluita contra la LGTBfòbia ha de ser una lluita de cada dia. És per això que ens concentrem avui aquí: exigim una llei que garanteixi els nostres drets i les nostres llibertats.
Ha estat un any ple d'agressions al nostre col·lectiu. El grup homòfob Pilla-pilla va intentar actuar amb impunitat, exhibint a les xarxes la seva homofòbia i intentant confondre l'opinió pública disfressant l'homofòbia de suposades bones intencions. No ho vam permetre. Avui, exigim justícia en el judici que es durà a terme. Cap agressió sense resposta. El cas de l'acomiadament homòfob d'un treballador de Zurich Assegurances és intolerable. Denunciarem sempre totes les empreses homòfobes. Prou mobing LGTBfòbic. A més, no permetrem declaracions serofòbiques i homòfobes vinguin d'on vinguin, i molt menys d'algú que fa negoci amb les nostres sexualitats. Prou hipocresia. Lluitarem també perquè la revelació de l'estat serològic de qualsevol persona sigui castigada com el que és: una violació de drets fonamentals. No permetrem l'estigmatització serofòbica de ningú amb la ignorància i la mala intenció d'aquells que només poden recórrer a l'estupidesa per defensar-se. Ja n'hi ha prou. Fiscalitzarem totes les decisions polítiques, no valen mitges tintes. Els partits polítics han d'estar al servei de la ciutadania i això inclou també persones LGBTI. La negativa de l'ajuntament de Ripollet a penjar la bandera de l'arc de Sant Martí és un acte de prepotència política que tindrem molt en compte. Els nostres símbols, ara i sempre, són molt importants i exigirem el compromís polític de tots els partits envers els nostres drets i les nostres llibertats. Les recents pintades homòfobes al parc de la Devesa de Girona així com l'assetjament policial en zones en què les persones exercim el dret al propi cos són intolerables i són una demostració més que la LGTBfòbia, si no se la combat, avança.
Tots aquests fets són només la mostra més palpable de les agressions constants que rep el nostre col·lectiu. I que quedi clar: són agressions específiques, són discriminacions contra nosaltres, és LGTBfòbia. I això vol dir que cal una llei específica, una llei nostra, una llei pels nostres drets i les nostres llibertats. Qualsevol altra proposta serà una exemple més d'una LGTBfòbia sistemàtica, estructural, que rebutjarem fermament.
Aquesta nova llei ha de garantir la gratuïtat de les operacions de reassignament sexual, ha d'assegurar també l'accés gratuït de totes les dones a tenir fills, ha d'articular una lluita decidida contra el bullying homòfob, ha de vetllar pel tractament adequat de les realitats LGBTI als mitjans de comunicació, ha de garantir l'ús de l'espai públic com a lloc de relació i dignificar la memòria històrica de les persones LGBTI que van patir repressió i homenatjar-les (tal com fem avui, de peu al voltant d'aquest triangle), ha de vetllar pels drets de tots els tipus de família, ha d'assegurar els recursos necessaris per lluitar contra el VIH, ha de dotar totes les administracions de protocols d'actuació en cas d'agressió, ha de formar professionals de l'educació i la docència en la diversitat sexual i de gènere i fer que s'elaborin i s'apliquin currículums lliures de masclisme, de sexisme i d'heteronormativitat, ha d'evitar processos patologitzadors contra persones trans i intersex, ha de perseguir i castigar agressions homòfobes i transfòbiques, ha de lluitar decididament contra la lesbofòbia, ha de vetllar per evitar la transfòbia i l'homofòbia en l'esport, ha d'assegurar el dret al propi cos, ha d'assegurar la solidaritat i el refugi polític per causa d'opció sexual o d'identitat de gènere, ha de garantir l'atenció necessària a persones LGBTI migrades, ha de servir per lluitar contra la precarietat de persones LGBTI en aquest context de crisi.
Aquesta llei ha de garantir els nostres drets amb independència de si volem o no casar-nos. Aquesta llei ha de ser un esglaó més en la nostra lluita que serveixi per assegurar tot el que hem aconseguit fins ara.
Tenim pressa: són els nostres drets i són les nostres llibertats. I no s'hi juga. No hem de demanar permís a ningú per ser LGBTI. Aquest és el nostre lloc, aquest és el nostre temps i aquestes són les nostres llibertats. No les hem de pidolar a ningú ni ens les pot negar una aritmètica parlamentària determinada.
Volem els nostres drets i les nostres llibertats!
Volem una llei contra la LGTBfòbia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada