Ja tenim aquí el llibre "Transfeminismos. Epistemes, fricciones y flujos", compilat per Miriam Solá i Elena Urko i editat per Txalaparta. El Brot Bord hi hem participat escrivint un dels textos. Al blog http://transfeminismos.wordpress.com podreu consultar el calendari de presentacions. No us el perdeu!
dimarts, 10 de desembre del 2013
Arriba el llibre "Transfeminismos. Epistemes, fricciones y flujos"
Ja tenim aquí el llibre "Transfeminismos. Epistemes, fricciones y flujos", compilat per Miriam Solá i Elena Urko i editat per Txalaparta. El Brot Bord hi hem participat escrivint un dels textos. Al blog http://transfeminismos.wordpress.com podreu consultar el calendari de presentacions. No us el perdeu!
dijous, 5 de desembre del 2013
Cafeta per l'alliberament trans
El proper dissabte 14 de desembre farem una cafeta per l'alliberament trans a Barcelona. Serà al CSO La Teixidora del Poble Nou (Carrer Marià Aguiló, 35 Poble Nou -cola't !-).
Obrirem a les 18h i tancarem a la mitjanit. Hi haurà musiqueta i begudes a preus populars.
A les 19:30 en Teo, activista transfeminista, ens farà la xerrada 'La lluita trans des d'una perspectiva autònoma, transfeminista i anticapitalista'.
A les 21h soparem i seguirà la cafeta amb música.
Obrirem a les 18h i tancarem a la mitjanit. Hi haurà musiqueta i begudes a preus populars.
A les 19:30 en Teo, activista transfeminista, ens farà la xerrada 'La lluita trans des d'una perspectiva autònoma, transfeminista i anticapitalista'.
A les 21h soparem i seguirà la cafeta amb música.
També hi presentarem i entregarem el darrer número del fanzín 'L'aBORDatge'.
Visca la lluita trans!
dijous, 28 de novembre del 2013
diumenge, 24 de novembre del 2013
25N: La cultura de la monogàmia també és violència de gènere
Periòdicament ens topem amb notícies de feminicidis on apareixen veus que condemnen la cultura masclista. Identificar les arrels d'aquesta violència, com ho és el masclisme, és fonamental per tal de confrontar-la i erradicar-la i en aquest sentit, trobem a faltar alguna referència a la cultura de la monogàmia*.
Per això en aquest cartell hem ressaltat amb negreta aquelles parts de la notícia d'un entre tants feminicidis d'enguany que implícitament fan referència a la cultura de la monogàmia. D'aquesta manera volem fer explícit que, igual que la cultura masclista, la nostra cultura de la monogàmia és indestrible d'aquesta violència extrema.
Tantmateix, volem recalcar que els feminicidis sols són la punta més visible de l'iceberg, més avall ens trobem amb la violència més subtil, psíquica o simbòlica que ens trobem en tants trencaments amorosos. Violència que hem normalitzat i naturalitzat com si fos natural i universal, però que no deixa de ser part de la cultura de la monogàmia que segueix imperant en la nostra societat. Una cultura que ens educa en la possessivitat, i uns ideals d'amor romàntic que xoquen amb la realitat i promouen la gelosia i la violència en les relacions afectives. Per això aquest 25 de novembre, dia contra la violència de gènere, hem volgut destacar aquest aspecte tan sovint relegat.
*Alerta! Cultura de la monogàmia no és el mateix que monogàmia! Aquí el que estem confrontant no són les relacions de parella ni les parelles monògames sinó la cultura predominant en la nostra societat que ens imposa la monogàmia com a ideal hegemònic de relacions sexoafectives.
Per això en aquest cartell hem ressaltat amb negreta aquelles parts de la notícia d'un entre tants feminicidis d'enguany que implícitament fan referència a la cultura de la monogàmia. D'aquesta manera volem fer explícit que, igual que la cultura masclista, la nostra cultura de la monogàmia és indestrible d'aquesta violència extrema.
Tantmateix, volem recalcar que els feminicidis sols són la punta més visible de l'iceberg, més avall ens trobem amb la violència més subtil, psíquica o simbòlica que ens trobem en tants trencaments amorosos. Violència que hem normalitzat i naturalitzat com si fos natural i universal, però que no deixa de ser part de la cultura de la monogàmia que segueix imperant en la nostra societat. Una cultura que ens educa en la possessivitat, i uns ideals d'amor romàntic que xoquen amb la realitat i promouen la gelosia i la violència en les relacions afectives. Per això aquest 25 de novembre, dia contra la violència de gènere, hem volgut destacar aquest aspecte tan sovint relegat.
*Alerta! Cultura de la monogàmia no és el mateix que monogàmia! Aquí el que estem confrontant no són les relacions de parella ni les parelles monògames sinó la cultura predominant en la nostra societat que ens imposa la monogàmia com a ideal hegemònic de relacions sexoafectives.
dijous, 21 de novembre del 2013
Cafeta de lluita contra el VIH-SIDA
El proper dissabte 30 de novembre, vigília de l'1 de desembre, dia internacional de lluita contra la SIDA, farem una cafeta borda amb diferents actes on tractarem la lluita contra el VIH-SIDA. Serà al local del Col·lectiu Gai de Barcelona (Passatge Valeri Serra, 23, Barcelona). Us hi esperem!
dilluns, 18 de novembre del 2013
PromiscGAItat
per Na Pai
Aquest estiu tingué lloc a Barcelona un festival aquàtic d'homes amb músculs inflables, suposo que per poder flotar sense haver de coordinar braços i cames per nedar i així poder dedicar el gruix de l'activitat neuronal a processos mentals superiors com ballar i al mateix temps projectar somriures d'aparellament, com he pogut deduir a partir de les fotografies promocionals. Per complementar el festival, entre festa i festa hi havia ressaques, perdó, vull dir xerrades: 'Tan difícil és ser gai i tindre parella estable?' Amb aquesta lamentació es presentava la xerrada d'un psicòleg que s'anunciava com a 'expert en psicologia de l’home gay' i deia que 'analitzarà els condicionants que dificulten l’establiment de vincles afectius duradors'.
Aquesta xerrada en el Circuit festival semblava tan paradoxal com si en el marc d'una matança del porc a La Llacuna es fes un simpòsium titulat 'Tan difícil és ser amant de l'embotit i mantenir una dieta vegana estable?'. Però té la seva lògica si tenim en compte que la comunitat gai no és impermeable a la cultura de la monogàmia i encara alberga un recòndit pòsit d'anhels monògams, malgrat que la seva pràctica quotidiana en resti a anys llum.
Per més diva que sigui, no vaig d'experta per la vida, però no seré menys i també voldria exposar algunes raons que expliquen l'acusada promiscuïtat que es dóna en ambients gais—i cada cop més en els heterosexuals—, però sense intenció de buscar una teràpia redemptora, sinó per prendre consciència que aquesta promiscuïtat —igual que la monogàmia — no és lliurement elegida sinó que ens cau a sobre com una llosa de formigó amb rajoletes de piscina de la sauna Casanova.
L'ocasió fa el lladre i els ghettos gais turístics fan la promiscuïtat. És tan poc probable que davant d'una enorme plata assortida de canapés algú es limiti a provar-ne una sola varietat, com que algú que viu envoltat de potencials parelles es limiti a tenir-ne només una durant un llarg període vital. Amb el suau lliscar d'un sol dit en tenim prou per accedir a un extens mercat sexual i concretar una cita a l'instant amb un nou cos per palpar i fruir. Un nou individu de qui enamorar-nos tènuament i fugaç, però suficient per apaivagar momentàniament el foc de la nostra líbido abans de patir una altra vegada el síndrome d'abstinència que ens farà cercar una nova dosi, ja sigui a la xarxa, a una disco o a Montjuïc.
La promiscuïtat sexual, com qualsevol altre plaer, pot generar addicció. No és només el plaer del sexe. També implica el plaer de sentir-nos desitjables o el plaer de les intrigues del flirteig, entre d’altres. Si ens habituem a tenir sexe amb diversa gent cada mes o inclús cada setmana, arriba un punt en què el cos hi està tan habituat que ens ho reclama, ho necessita per mantenir l'equilibri. Com en totes les addiccions, necessitem cada cop més sexe i pràctiques més variades o extremes per tal de mantenir el mateix nivell d'estimulació dels circuits neuronals on s'ubica el plaer. Amb altres paraules, una mateixa 'dosi de sexe' cada cop ens dóna menys plaer i tenim més necessitat d'obtenir-la.
També cal tenir en compte l'efecte Coolidge, segons el qual, encara que estiguem aparellats amb l'home més agraciat de tota la ramada, tan bon punt haguem orgasmat amb ell una o vàries voltes, qualsevol novetat ens semblarà més atractiva.
Em direu que bé es pot tenir una parella afectiva estable en modalitat relació oberta per tal de poder seguir follant amb amics, ex i desconeguts. Però també veig que això és cada dia més complicat: perquè això funcioni és necessari un enamorament mutu, i els enamoraments són cada cop més efímers, ja que ens enamorem a partir de les expectatives de ser correspostos pel millor candidat possible. I en un territori amb alta densitat de població i grinders no podem evitar d’estar exposats a centenars de candidats, la qual cosa ens porta a l'inconscient constant dubte: —Segur que estic intercanviant fluids amb el millor candidat possible? Espera, deixa-m’ho comprovar al gayromeo un cop més...
Curiosament, aquest fenomen també produeix l’efecte contrari a la promiscuïtat: l’existència de tants possibles candidats ens pot portar a una solitària vida sexual i afectiva, cercant eternament el candidat ideal, la nostra mitja taronja que no existeix. Un altra evident raó que ens afecta especialment als gais és que a diferència dels heteros, nosaltres no tenim tan interioritzat el programa automàtic de 'construir niu i reproduir-nos' que salta quan ens acostem als 30 anys i dificulta en gran mesura dedicar temps a flirtejar amb nous amants.
Bé, podria repassar moltes més raons, però la idea bàsica on volia jo arribar és que la promiscuïtat no és la solució ni cap alternativa decent i emancipadora a la cultura de la monogàmia o la tristor gai. Quan siguem grans què ens quedarà de tant folleteo més enllà d'algun herpes o berruga del papil·loma?
Ho sento, nois. Haurem de seguir buscant alguna cosa més.
Aquesta xerrada en el Circuit festival semblava tan paradoxal com si en el marc d'una matança del porc a La Llacuna es fes un simpòsium titulat 'Tan difícil és ser amant de l'embotit i mantenir una dieta vegana estable?'. Però té la seva lògica si tenim en compte que la comunitat gai no és impermeable a la cultura de la monogàmia i encara alberga un recòndit pòsit d'anhels monògams, malgrat que la seva pràctica quotidiana en resti a anys llum.
Per més diva que sigui, no vaig d'experta per la vida, però no seré menys i també voldria exposar algunes raons que expliquen l'acusada promiscuïtat que es dóna en ambients gais—i cada cop més en els heterosexuals—, però sense intenció de buscar una teràpia redemptora, sinó per prendre consciència que aquesta promiscuïtat —igual que la monogàmia — no és lliurement elegida sinó que ens cau a sobre com una llosa de formigó amb rajoletes de piscina de la sauna Casanova.
L'ocasió fa el lladre i els ghettos gais turístics fan la promiscuïtat. És tan poc probable que davant d'una enorme plata assortida de canapés algú es limiti a provar-ne una sola varietat, com que algú que viu envoltat de potencials parelles es limiti a tenir-ne només una durant un llarg període vital. Amb el suau lliscar d'un sol dit en tenim prou per accedir a un extens mercat sexual i concretar una cita a l'instant amb un nou cos per palpar i fruir. Un nou individu de qui enamorar-nos tènuament i fugaç, però suficient per apaivagar momentàniament el foc de la nostra líbido abans de patir una altra vegada el síndrome d'abstinència que ens farà cercar una nova dosi, ja sigui a la xarxa, a una disco o a Montjuïc.
La promiscuïtat sexual, com qualsevol altre plaer, pot generar addicció. No és només el plaer del sexe. També implica el plaer de sentir-nos desitjables o el plaer de les intrigues del flirteig, entre d’altres. Si ens habituem a tenir sexe amb diversa gent cada mes o inclús cada setmana, arriba un punt en què el cos hi està tan habituat que ens ho reclama, ho necessita per mantenir l'equilibri. Com en totes les addiccions, necessitem cada cop més sexe i pràctiques més variades o extremes per tal de mantenir el mateix nivell d'estimulació dels circuits neuronals on s'ubica el plaer. Amb altres paraules, una mateixa 'dosi de sexe' cada cop ens dóna menys plaer i tenim més necessitat d'obtenir-la.
També cal tenir en compte l'efecte Coolidge, segons el qual, encara que estiguem aparellats amb l'home més agraciat de tota la ramada, tan bon punt haguem orgasmat amb ell una o vàries voltes, qualsevol novetat ens semblarà més atractiva.
Em direu que bé es pot tenir una parella afectiva estable en modalitat relació oberta per tal de poder seguir follant amb amics, ex i desconeguts. Però també veig que això és cada dia més complicat: perquè això funcioni és necessari un enamorament mutu, i els enamoraments són cada cop més efímers, ja que ens enamorem a partir de les expectatives de ser correspostos pel millor candidat possible. I en un territori amb alta densitat de població i grinders no podem evitar d’estar exposats a centenars de candidats, la qual cosa ens porta a l'inconscient constant dubte: —Segur que estic intercanviant fluids amb el millor candidat possible? Espera, deixa-m’ho comprovar al gayromeo un cop més...
Curiosament, aquest fenomen també produeix l’efecte contrari a la promiscuïtat: l’existència de tants possibles candidats ens pot portar a una solitària vida sexual i afectiva, cercant eternament el candidat ideal, la nostra mitja taronja que no existeix. Un altra evident raó que ens afecta especialment als gais és que a diferència dels heteros, nosaltres no tenim tan interioritzat el programa automàtic de 'construir niu i reproduir-nos' que salta quan ens acostem als 30 anys i dificulta en gran mesura dedicar temps a flirtejar amb nous amants.
Bé, podria repassar moltes més raons, però la idea bàsica on volia jo arribar és que la promiscuïtat no és la solució ni cap alternativa decent i emancipadora a la cultura de la monogàmia o la tristor gai. Quan siguem grans què ens quedarà de tant folleteo més enllà d'algun herpes o berruga del papil·loma?
Ho sento, nois. Haurem de seguir buscant alguna cosa més.
dijous, 14 de novembre del 2013
dimecres, 13 de novembre del 2013
I Jornades d'alliberament sexual a Tarragona
Del 26 al 30 de novembre l'Ateneu Llibertari Alomà (c/Misser Sitges, 9) acollirà les I Jornades d'alliberament sexual a Tarragona, organitzades pel Brot Bord. Volem establir un espai de formació i de debat amb mirades i temàtiques molt diverses.
Programa:
Dimarts 26
19h Presentació de les jornades i del llibre "En defensa d'Afrodita. Contra la cultura de la monogàmia", a càrrec de Na Pai i Laia Estrada
Dimecres 27
20h "Tot el que t'agradaria saber sobre el VIH/sida i no t'atreveixes a preguntar", a càrrec de Leopold Estapé (membre de Gais Positius)
Divendres 29
18h "Formes d'entendre el gènere i la sexualitat: biologisme, construccionisme i teoria queer", a càrrec de Gerard Coll-Planas
19:30h "Cruising, una alternativa perseguida?", a càrrec de Jose Antonio Langarita
Dissabte 30
12h "Dones i prostitució, reptes pels feminismes i la cultura democràtica", a càrrec d'Isabel Holgado (membre de LICIT)
14h Dinar i presentació de l'aBORDatge
16:30h "Drets LGBTI al món", a càrrec d'Amnistia Internacional i LGBT66
18h "Masculinitats", a càrrec d'Òscar Guasch
22h (al bar kino, pl. Pallol, 10) Monòleg de Marisol Moreno sobre feminisme i visibilitat lèsbica "40 minutos".
Programa:
Dimarts 26
19h Presentació de les jornades i del llibre "En defensa d'Afrodita. Contra la cultura de la monogàmia", a càrrec de Na Pai i Laia Estrada
Dimecres 27
20h "Tot el que t'agradaria saber sobre el VIH/sida i no t'atreveixes a preguntar", a càrrec de Leopold Estapé (membre de Gais Positius)
Divendres 29
18h "Formes d'entendre el gènere i la sexualitat: biologisme, construccionisme i teoria queer", a càrrec de Gerard Coll-Planas
19:30h "Cruising, una alternativa perseguida?", a càrrec de Jose Antonio Langarita
Dissabte 30
12h "Dones i prostitució, reptes pels feminismes i la cultura democràtica", a càrrec d'Isabel Holgado (membre de LICIT)
14h Dinar i presentació de l'aBORDatge
16:30h "Drets LGBTI al món", a càrrec d'Amnistia Internacional i LGBT66
18h "Masculinitats", a càrrec d'Òscar Guasch
22h (al bar kino, pl. Pallol, 10) Monòleg de Marisol Moreno sobre feminisme i visibilitat lèsbica "40 minutos".
dilluns, 4 de novembre del 2013
Alemanya crea el tercer sexe o un gran canvi perquè tot segueixi igual?
Alemanya crea el tercer sexe
o un gran canvi perquè tot segueixi igual?:
Posposar
l'adscripció sexual no és crear un tercer sexe.
El titular 'Alemanya crea el tercer sexe' corria per les
xarxes socials a mitjans d'agost, un titular sovint seguit per un article d'un
parell de paràgrafs elogiant el caràcter modern i il·lustrat de la reforma de
la llei del registre de l'estat civil [Personenstandsgesetz] pel govern
dels conservadors i liberals.
La reforma de la llei
Però ha estat realment gaire avantguardista aquesta
reforma? En la frase que s'ha introduït a la llei del registre de l'estat
civil, l'únic canvi legal que s'ha produït diu el següent: si no es pot
classificar el sexe d'un recent nascut com masculí o femení, s'ha d'agregar-lo
al registre de l'estat civil, deixant oberta la casella del sexe [Kann das
Kind weder dem weiblichen noch dem männlichen Geschlecht zugeordnet werden, so
ist der Personenstandsfall ohne eine solche Angabe in das Geburtenregister
einzutragen].
La primera part de la frase ens situa: s'admet que
existeix la intersexualitat, que hi ha persones que neixen amb trets que no
encaixen en allò que denominen l'ordre binari dels sexes; al mateix temps
defineix a qui afecta aquesta llei: només les persones intersexuals; és a dir,
no afecta gens persones trans o cis-gender-persones
(és a dir, persones en les quals coincideix el sexe biològic amb el genere
adquirit).
La segona part de la frase formula una obligació: els
nens que neixen amb la intersexualitat marcada (segons la Intersex Society of North America un naixement de 1000 o 2000
depenent dels criteris) tindran una casella buida on majoritàriament es posa un
masculí o un femení.
El camí cap a la reforma
Mirem-nos la situació anterior per contextualitzar i
matisar el canvi que introdueix la reforma. La llei anterior obligava pares i
mares a inscriure el sexe legal del seu nadó a l'administració, com molt tard
una setmana després del naixement. Aleshores les associacions d'afectats, és a
dir, les associacions d'intersexuals, es queixaven que això pressionava molts
pares i mares, però també metges i metgesses a intervenir quirúrgicament per
tal d'adaptar el sexe del recent nascut a les categories oficials. Aquesta
operació, que lleva parts senceres del cos d'un nadó, acostuma a comportar la
pèrdua de sensibilitat i fertilitat i altres efectes físics i psicològics no
desitjats.
Aquesta intervenció quirúrgica o, millor dit, ablació va
provocar diverses queixes d'institucions internacionals i va liderar una forta
reprensió contra l'estat alemany per part de CEDAW (Convention on the Elimination of All Forms
of Discrimination against Women) el 2009. La convenció adscrita a l'ONU
critica en el seu informe sobretot la postura del no-diàleg amb els grups
d’interès intersexual per part del govern alemany. L'informe va obligar l'estat
alemany a un reforma i, a més, a tenir un diàleg amb les associacions de
persones afectades. És per això que el parlament i el govern alemany li van
encarregar al Consell de Qüestions Ètiques [Deutscher Ethikrat], un
gremi que representa opinions més o menys àmplies amb competència
aconselladora, d'elaborar una proposta respecte la intersexualitat. La proposta
va sortir al febrer 2012 amb quatre recomanacions centrals:
–
una intervenció exprés només és justificada si
la vida de la persona està en perill, ja que qualsevol intervenció viola la
integritat física i mental. És per això que és desitjable que la persona
afectada decideixi ella mateixa.
–
respecte al registre de l'estat civil, es
proposa la creació d'una tercera categoria 'anderes' [diferent]; al
mateix temps, es vol garantir la possibilitat de deixar la casella oberta fins
a una determinada edat.
–
es reconeix el dolor que han patit moltes
persones per la denominada 'igualació de gènere' [Geschlechtsangleichung;
geschlechtsangleichende Maßnahme] i es proposa l'establiment d'un fons per
finançar-ne indemnitzacions.
–
per a donar suport a les persones intersexuals
s'han de finançar grups d'autoajuda; tanmateix, s'ha d'intensificar la formació
de gènere de la població, en especial la formació dels empleats del sector
sanitari tant com els del sector educatiu.
Tercer gènere sí, ablació
també
Ja en sabem una mica més. La reforma no ha nascut per la
voluntat dels partits o el govern, sinó per la forta reprensió d'un organisme
internacional, la lluita d'unes poques persones i de les seves associacions.
Però encara n'hi ha més: la proposta presentada pel Consell de Qüestions
Ètiques ni tan sols integra una de les demandes centrals de les organitzacions
intersex: l'abolició de les ablacions, les intervencions express després
del naixement. En lloc d'exigir-ne l'abolició, en justifica mitjançant
l'infame argument de protegir la vida. Hi ha un altre detall significatiu: el
juny 2011 l'oposició presenta una pla d'acció relacionat amb la intersexualitat,
i entre altres coses una proposta de llei. Aquesta proposta de llei condemnava
la denominada 'igualació de gènere' com a completament d'una llei més rigorosa
contra la mutilació genital femenina, però no va obtenir la majoria necessària
per ser aprovada.
Lluita de pocs o lluita de
tots?
Cal mencionar que el debat ha fet sorgir altres reaccions
i crítiques, les quals no sempre van en la línia del moviment dels
intersexuals. És el cas de la reivindicació trans respecte a la llei sobre
transsexuals [TSE, Transsexuellengesetz], que no ha experimentat canvis
substancials des de la seva creació el 1981 i que en part va ser declarada
anticonstitucional pel Tribunal Constitucional Federal [Bundesverfassungsgericht].
També es van posicionar diferents activismes queer amb la idea d'eliminar
definitivament qualsevol registre de la categoria de gènere per part de
l'estat.
En resum, tot i ser una de les lleis sobre la
intersexualitat més avançades d'Europa,
l’aplaudiment mediàtic ha estat precipitat, ja que la reforma no va més
enllà d'allò més urgent. Queda clar que falta una bona part del camí de
l'emancipació legítima intersexual i també que la lluita intersexual requereix
un suport decidit i una visualització àmplia.
Leon Freude
dimarts, 29 d’octubre del 2013
Castanyada Borda '13 (a Mataró!)
Arriba la Castanyada Borda d'aquest any, que serà al Casal El Teler (Camí Ral, 458) de Mataró.
18h: Taller Natursocialització de pràctiques sexuals
20:30h: Presentació de L'aBORDatge
21h: Sopar popular.
(Hi haurà castanyes i panellets de la Tieta)
22h: Festa borda amb Hugolina PD
01:00: Sorteig d'una panera borda.
(Seguirem la festa borda a Mataró)
'Maternitat i militància' un article de Mother Worker
Aviat sortirà 'L'aBORDatge' de tardor... I per anar fent boca publiquem un dels articles que hi trobareu. Estem molt contentes de poder comptar amb una nova col·laboradora: la Mother Worker!
MATERNITAT I MILITÀNCIA
MATERNITAT I MILITÀNCIA
Fa uns anys que observo que, entre les parelles heteros, moltes dones desapareixen de l'arena política i dels moviments socials quan es converteixen en mares, i en canvi hi ha menys homes que en desapareguin quan es converteixen en pares. Moltes vegades són les mares les qui voluntàriament decideixen retirar-se de l'escena pública, justificant-ho com una qüestió “d'etapes” i tanquen total o parcialment l' etapa de militància política (associada a un període de joventut) per dedicar-se al nadó i a la família.
Penso, que aquesta explicació, tot i ser real, és parcial. De manera que intentaré desglossar dos dels factors contextuals que crec que ajuden a moltes dones-mares a prendre aquesta decisió, pensant que la seva responsabilitat damunt el nadó és més forta que la que tenen els pares-homes.
Com a primer factor contextual i social, explicaré el concepte de maternitat intensiva, com a discurs dominant de la societat i com a baròmetre de la “bona maternitat”. La maternitat intensiva defineix aquell tipus de maternitat on la mare és la “única” responsable del benestar físic i psíquic de l'infant, i per tant, el més important és el nadó per davant de la mare. En aquest sentit, és la mare qui es constitueix com a principal responsable de la cura de l'infant, ubicant el pare en el rol de proveïdor econòmic principal, reproduint l'estructura social basada en la clàssica divisió sexual del treball.
La maternitat intensiva basada en la divisió sexual del treball funcionen com a baròmetre de la “bona maternitat” i porta a les parelles lesbianes i gais a demostrar que elles també poden ser bones mares i bons pares, tot i no complir amb l'expectativa hetero-normativa. Les mares lesbianes se senten sobre-exigides per demostrar i demostrar-se que poden ser en bones mares, “tot i ser” lesbianes. I els pares gais, quan es converteixen en pares mitjançant l'adopció o la subrogació, es senten constantment qüestionats, perquè a un home no se li atribueix la capacitat de tenir cura d'un infant.
Aquesta manera de pensar i sobretot de fer, limita l'acció pública de mares i pares, però especialment de les mares, encara que tinguin una experiència i una formació política de molts anys. Com que el més important és el nadó, tot el demés queda en segon lloc, i per tant, assistir a una assemblea i aportar la seva experiència no és tant important.
Dient això, tampoc vull dir, que cal supeditar els nadons i els infants a la militància, ni molt menys!, sinó que cal trobar un equilibri entre el privat i el públic, o anar més lluny encara, i trencar la barrera rígida, entre allò que és privat (associat a la família) i allò que és públic (en aquest cas, l'acció política).
Per altra banda, amb aquest pensament, es limita l'acció del pare en l'àmbit privat, tot i que majoritàriament, tant les dones com els homes que formen famílies dins el corrent polític d'esquerres, són parelles amb una consciència política feminista, i per tant, intenten trobar una igualtat de gènere dins la parella, però que la maternitat torna a re-ubicar la parella hetero en una divisió sexual del treball.
Parteixo de la base que l'explicació biològica que associa l'embaràs, el part, la lactància i la cura dels infants, és una construcció cultural. És a dir, l'embaràs, el part i la lactància són fets biològics que passen en el cos de les dones, però crec fermament que això no hauria d'implicar una responsabilitat de cura més gran que la de l'altre progenitor, majoritàriament home (en el context hetero). Alhora els homes-pares, també se senten més deslliurats de la responsabilitat de cura, ja que biològicament no pateixen cap canvi físic en el seu cos i per tant, ells també es pensen a ells mateixos com un “complement” entre la mare i el nadó.
Encara podria acceptar que això funcionés així mentre els nadons mamen, o són molt petits. Ho accepto basant-me en els sentit pràctic de la organització familiar, ja que normalment s'exigeix molt a les dones quan són mares, que es moguin per l'àmbit públic amb el nadó penjat a coll, i crec que no cal exigir encara més a les mares.
Però la divisió sexual del treball (i la militància), segueix quan les tasques podrien ser més distribuïdes. Sospito, que perquè passa alguna cosa similar al “sostre de vidre” laboral, després és molt difícil ubicar-se de nou en una primera línia política.
El segon factor que voldria analitzar, és l'estructura política que no permet un espai còmode per les persones (siguin dones o homes) amb fills o filles, ja que sempre es compta que hi ha d'haver algú que en tingui cura, mentre la persona militant està en una assemblea o realitzant una acció al carrer.
Reunions a partir de les 8h del vespre, són força impossibles de seguir per una mare o un pare responsable, ja que comença l'hora de la banyera, el sopar, el conte... fins que són les 10h i, amb sort, els petits s'han adormit. Canviem, l'horari: reunions a les 17h de la tarda. Aquestes es troben amb l'impediment que molts dels subjectes militants treballen i no hi poden assistir! I aquí ve l'atzucac: quan un subjecte militant justifica la seva absència perquè coincideix amb la seva ocupació remunerada, es canvia l'hora de la reunió. Però sembla no tenir la mateixa importància quan una mare o un pare ho justifica dient que ha de ser a casa per banyar i donar el sopar als seus fills i filles. Penso que això es deu principalment, al fet que es considera molt més important el treball remunerat que el treball de cura no remunerat (també dins dels moviments socials d'esquerres); i a part, sempre es pensa que hi pot haver algú altre que realitzi les tasques de cura de la canalla, que al cap i a la fi, no són tant importants com per canviar l'hora d'una reunió.
Poc a poc, amb aquesta actitud quotidiana de separació pràcticament total entre el públic i el privat, el treball remunerat i el treball de cura no remunerat, s'invisibilitza la realitat política de la major part de massa social, que són mares i pares, i que en gran part no se senten representats pel missatge polític de canvi social, ja que la vida amb infants queda reclosa en allò que és privat i fora del discurs polític que volem transmetre.
Paral.lelament, s'organitzen pocs actes pensant en els més petits, de manera que una mare o un pare, sense ningú que pugui tenir cura dels seus fills i filles mentre ell o ella està militant, no té cap espai de militància política, i això comporta una gran pèrdua de capital social que podria formar part del treball pel canvi.
Crec que mereixem fer aquesta reflexió, perquè per mi, un canvi social, implica una societat més inclusiva, on les diferències personals sumin i no restin. Cadascú segons les seves capacitats, i per tant, siguem capaços d'obrir nous espais de pensament i acció, on hi càpiguen actes amb canalla, tot i que aquests necessàriament es converteixin en actes més lúdics, mantenint la línia política clàssica i institucional.
“Allò personal és polític”, i en la nostra societat, centrada en els adults, allò personal es troba en l'àmbit privat. Cal trencar la frontera entre allò privat i allò públic, i transformar l'estructura social basada en la divisió sexual del treball (i de la militància) per un fet biològic, o de sexe. En propers números, anirem desgranant la manera de fer-ho tant des de l'heteronormativitat com des de les famílies lèsbiques i gais!
Mother Worker
motherworkers@gmail.com
Penso, que aquesta explicació, tot i ser real, és parcial. De manera que intentaré desglossar dos dels factors contextuals que crec que ajuden a moltes dones-mares a prendre aquesta decisió, pensant que la seva responsabilitat damunt el nadó és més forta que la que tenen els pares-homes.
Com a primer factor contextual i social, explicaré el concepte de maternitat intensiva, com a discurs dominant de la societat i com a baròmetre de la “bona maternitat”. La maternitat intensiva defineix aquell tipus de maternitat on la mare és la “única” responsable del benestar físic i psíquic de l'infant, i per tant, el més important és el nadó per davant de la mare. En aquest sentit, és la mare qui es constitueix com a principal responsable de la cura de l'infant, ubicant el pare en el rol de proveïdor econòmic principal, reproduint l'estructura social basada en la clàssica divisió sexual del treball.
La maternitat intensiva basada en la divisió sexual del treball funcionen com a baròmetre de la “bona maternitat” i porta a les parelles lesbianes i gais a demostrar que elles també poden ser bones mares i bons pares, tot i no complir amb l'expectativa hetero-normativa. Les mares lesbianes se senten sobre-exigides per demostrar i demostrar-se que poden ser en bones mares, “tot i ser” lesbianes. I els pares gais, quan es converteixen en pares mitjançant l'adopció o la subrogació, es senten constantment qüestionats, perquè a un home no se li atribueix la capacitat de tenir cura d'un infant.
Aquesta manera de pensar i sobretot de fer, limita l'acció pública de mares i pares, però especialment de les mares, encara que tinguin una experiència i una formació política de molts anys. Com que el més important és el nadó, tot el demés queda en segon lloc, i per tant, assistir a una assemblea i aportar la seva experiència no és tant important.
Dient això, tampoc vull dir, que cal supeditar els nadons i els infants a la militància, ni molt menys!, sinó que cal trobar un equilibri entre el privat i el públic, o anar més lluny encara, i trencar la barrera rígida, entre allò que és privat (associat a la família) i allò que és públic (en aquest cas, l'acció política).
Per altra banda, amb aquest pensament, es limita l'acció del pare en l'àmbit privat, tot i que majoritàriament, tant les dones com els homes que formen famílies dins el corrent polític d'esquerres, són parelles amb una consciència política feminista, i per tant, intenten trobar una igualtat de gènere dins la parella, però que la maternitat torna a re-ubicar la parella hetero en una divisió sexual del treball.
Parteixo de la base que l'explicació biològica que associa l'embaràs, el part, la lactància i la cura dels infants, és una construcció cultural. És a dir, l'embaràs, el part i la lactància són fets biològics que passen en el cos de les dones, però crec fermament que això no hauria d'implicar una responsabilitat de cura més gran que la de l'altre progenitor, majoritàriament home (en el context hetero). Alhora els homes-pares, també se senten més deslliurats de la responsabilitat de cura, ja que biològicament no pateixen cap canvi físic en el seu cos i per tant, ells també es pensen a ells mateixos com un “complement” entre la mare i el nadó.
Encara podria acceptar que això funcionés així mentre els nadons mamen, o són molt petits. Ho accepto basant-me en els sentit pràctic de la organització familiar, ja que normalment s'exigeix molt a les dones quan són mares, que es moguin per l'àmbit públic amb el nadó penjat a coll, i crec que no cal exigir encara més a les mares.
Però la divisió sexual del treball (i la militància), segueix quan les tasques podrien ser més distribuïdes. Sospito, que perquè passa alguna cosa similar al “sostre de vidre” laboral, després és molt difícil ubicar-se de nou en una primera línia política.
El segon factor que voldria analitzar, és l'estructura política que no permet un espai còmode per les persones (siguin dones o homes) amb fills o filles, ja que sempre es compta que hi ha d'haver algú que en tingui cura, mentre la persona militant està en una assemblea o realitzant una acció al carrer.
Reunions a partir de les 8h del vespre, són força impossibles de seguir per una mare o un pare responsable, ja que comença l'hora de la banyera, el sopar, el conte... fins que són les 10h i, amb sort, els petits s'han adormit. Canviem, l'horari: reunions a les 17h de la tarda. Aquestes es troben amb l'impediment que molts dels subjectes militants treballen i no hi poden assistir! I aquí ve l'atzucac: quan un subjecte militant justifica la seva absència perquè coincideix amb la seva ocupació remunerada, es canvia l'hora de la reunió. Però sembla no tenir la mateixa importància quan una mare o un pare ho justifica dient que ha de ser a casa per banyar i donar el sopar als seus fills i filles. Penso que això es deu principalment, al fet que es considera molt més important el treball remunerat que el treball de cura no remunerat (també dins dels moviments socials d'esquerres); i a part, sempre es pensa que hi pot haver algú altre que realitzi les tasques de cura de la canalla, que al cap i a la fi, no són tant importants com per canviar l'hora d'una reunió.
Poc a poc, amb aquesta actitud quotidiana de separació pràcticament total entre el públic i el privat, el treball remunerat i el treball de cura no remunerat, s'invisibilitza la realitat política de la major part de massa social, que són mares i pares, i que en gran part no se senten representats pel missatge polític de canvi social, ja que la vida amb infants queda reclosa en allò que és privat i fora del discurs polític que volem transmetre.
Paral.lelament, s'organitzen pocs actes pensant en els més petits, de manera que una mare o un pare, sense ningú que pugui tenir cura dels seus fills i filles mentre ell o ella està militant, no té cap espai de militància política, i això comporta una gran pèrdua de capital social que podria formar part del treball pel canvi.
Crec que mereixem fer aquesta reflexió, perquè per mi, un canvi social, implica una societat més inclusiva, on les diferències personals sumin i no restin. Cadascú segons les seves capacitats, i per tant, siguem capaços d'obrir nous espais de pensament i acció, on hi càpiguen actes amb canalla, tot i que aquests necessàriament es converteixin en actes més lúdics, mantenint la línia política clàssica i institucional.
“Allò personal és polític”, i en la nostra societat, centrada en els adults, allò personal es troba en l'àmbit privat. Cal trencar la frontera entre allò privat i allò públic, i transformar l'estructura social basada en la divisió sexual del treball (i de la militància) per un fet biològic, o de sexe. En propers números, anirem desgranant la manera de fer-ho tant des de l'heteronormativitat com des de les famílies lèsbiques i gais!
Mother Worker
motherworkers@gmail.com
divendres, 25 d’octubre del 2013
Per unes Fires i Festes ni patriarcals ni monògames!
Estàs farta de les Fires i Festes de Sant Narcís heteronormatives? Apunta't a la revolta sexual! Des del Brot Bord Girona us volem convidar a visualitzar-nos i celebrar les fires en clau antipatriarcal.
El divendres 1 hem preparat una presentació del llibre " En defensa d'Afrodita. Contra la Cultura del la monogàmia" editat per Tigre de paper, que anirà a càrrec d'una de les seves autores, l'activista Na Pai. La presentació serà al Casal de joves 4 Rius (c/ Sant Josep, num. 7 - Girona).
I, a la nit, totes a barraques a la Festa marika bi bollo trans que organitzem a la barraca dels Xoriguers al Passeig de la Copa. Hi serem des de les 23:00 fins a tancar!
Perquè som el que volem ser, i el que no hem sigut encara!
El divendres 1 hem preparat una presentació del llibre " En defensa d'Afrodita. Contra la Cultura del la monogàmia" editat per Tigre de paper, que anirà a càrrec d'una de les seves autores, l'activista Na Pai. La presentació serà al Casal de joves 4 Rius (c/ Sant Josep, num. 7 - Girona).
I, a la nit, totes a barraques a la Festa marika bi bollo trans que organitzem a la barraca dels Xoriguers al Passeig de la Copa. Hi serem des de les 23:00 fins a tancar!
Perquè som el que volem ser, i el que no hem sigut encara!
dimecres, 16 d’octubre del 2013
divendres, 4 d’octubre del 2013
dimarts, 17 de setembre del 2013
Assemblea oberta del Brot Bord - Barcelona
El proper dissabte 21 de setembre a les 17h farem una assemblea oberta al parc de l'Espanya Industrial de Sants. Ens posarem a prop de l'entrada que queda just davant del Casal Independentista de Sants Jaume Compte (c/ Muntadas, 24).
Troba'ns sota la bandera de l'alliberament LGBTI!
- Presentació del Brot Bord
- Assemblea
- Berenar amb pastís de la Tieta
Us hi esperem!
Troba'ns sota la bandera de l'alliberament LGBTI!
- Presentació del Brot Bord
- Assemblea
- Berenar amb pastís de la Tieta
Us hi esperem!
dissabte, 7 de setembre del 2013
diumenge, 1 de setembre del 2013
dimarts, 30 de juliol del 2013
Arriba el Casal d'Estiu Bord i Rural!
Ja tenim aquí el Casal d'Estiu Bord i Rural 2013!
rEVOLució. Casal d'Estiu Bord i Rural
9, 10 i 11 d'agost al Mas El Perer (La Garrotxa)
El segon cap de setmana d'agost teniu una cita en un entorn rural-queer per descobrir el bord i la borda que portes a dins.
Tallers, xerrades, formació i festa en un entorn volcànic.
Organitzat pel Brot Bord.
Cal inscripció prèvia i us enviem més informació:
Ompliu el formulari d'inscripció al següent enllaç:
Programa:
DIVENDRES 9 D’AGOST
A partir 17h arribada i visita a la casa i l’entorn
19:00 h Assemblea organitzativa entre les assistents
20:00 h: Taller Argot Bord
21:30 h Sopar de germanor
23:00 h Taller de performativitat i Festa Modesta
DISSABTE 10 D’AGOST
10:00 h Esmorzar
11:00 h Xerrada bases Teoria borda
12:30 h descans
13:00 h Transfeminisme i Lluita antipatriarcal
14:30 h dinar
16:45 h Cinefòrum: Three
18:45 h descans
19:00 h Taller de cultura monògama i relacions obertes
20:00 h Xerrada Capitalisme rosa. Construïnt alternatives
22h Sopar bord
23:30 Trobada MarikaBolloTrans al Beuda Calling (amb MiNE! - OQUES GRASSES - ORXATA - DJ'S YETI & SHERPA) Preu 5€
DIUMENGE 11 D’AGOST
10h Esmorzar
11h Cinefòrum: XXY
11:00 h Xerrada-debat sobre Pràctiques i identitats
12:00 h Vermut sobre Territorialitat i exili sexual
14:00 h Bany naturista i dinar a la fresca als Gorgs de Cogolls.
16:00 Conclusions i fi del Casal.
dimecres, 12 de juny del 2013
Actes pel 28 de juny arreu dels Països Catalans
A continuació us oferim un recull d'actes on participem o que organitzem des del Brot Bord per aquest 28 de juny. Anirem actualitzant la llista a mesura que es vagin concretant més actes. Us animem a fer-ne difusió i a assistir-hi!
Recull d'actes:
TORTOSA
Divendres 7 de juny, 19:30h, Casal Popular Panxa Ampla, C/ Gil de Frederic 6
xerrada “La lluita antipatriarcal contra l'homofòbia i la transfòbia”, a càrrec del Brot Bord.
Sopar popular
Organitza: Arran Baix Ebre
SITGES
Divendres 14 de juny, 19:30h a l'Ateneu Popular (C/ sant Bartomeu, 40)
Xerrada: 'L'orgull és negoci. Alliberem-nos i construïm alternatives LGTI
A càrrec del Brot Bord
Organitza: Assemblea de Joves de Sitges
MANRESA
Divendres 21 de juny, 19h a l'Ateneu Popular La Sèquia (C/Amigant-Plaça Major)
Taller de natursocialització de pràctiques sexuals no convencionals. A càrrec del Brot Bord
Seguidament, presentació de la revista 'L'aBORDatge', sopar popular i festa contra l'homofòbia i la transfòbia.
Organitza: Ateneu Popular La Sèquia i Brot Bord
ARGENTONA
Dimecres 26 de juny, 19:30h al Saló de Pedra (c/ Gran, 61)
Xerrada: 'La lluita contra l'homofòbia i la transfòbia' a càrrec del Brot Bord
Organitza: CUP Argentona
Dimecres 26 de juny, 19:30h al Saló de Pedra (c/ Gran, 61)
Xerrada: 'La lluita contra l'homofòbia i la transfòbia' a càrrec del Brot Bord
Organitza: CUP Argentona
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Cicle de cinema 28J, tots els dimecres de juny, 19:30h, a la Taverna La Fornal (C/Pines, 17)
Dia 5: 'Egunean80'
Dia 12: 'Wrangler. Anatomia d'una icona'
Dia 19: 'Three'
Dia 26: 'La rebel·lió d'Stonewall'
Organitzen: Casal Popular de Vilafranca i Brot Bord
Cicle de cinema 28J, tots els dimecres de juny, 19:30h, a la Taverna La Fornal (C/Pines, 17)
Dia 5: 'Egunean80'
Dia 12: 'Wrangler. Anatomia d'una icona'
Dia 19: 'Three'
Dia 26: 'La rebel·lió d'Stonewall'
Organitzen: Casal Popular de Vilafranca i Brot Bord
Dimecres 26 de juny, a les 19:30h, a La Fornal (C/ Pines, 17)
Projecció de 'La rebel·lió d'Stonewall', documental sobre la primera gran revolta gai, lèsbica i trans (28 de juny del 1969 a Nova York). Seguidament, cinefòrum obert, brindis per l'alliberament LGTI i piscolabis.
Organitza: Endavant i Arran
Col·labora: Casal Popular de Vilafranca i Brot Bord
Col·labora: Casal Popular de Vilafranca i Brot Bord
DELTEBRE
LA BISBAL
Divendres 21 de juny a partir de les 19h, al Centre Social lo Maset
Xerrada a càrrec del Brot Bord i concert de Contracop
LA BISBAL
Dissabte 22 de juny, 11:30h al Passeig Marimon Asprer
Vermut - Xerrada - Debat "L'alliberament LGTBI fora de les grans ciutats. Combatent el patriarcat des del territori", a càrrec del Brot Bord
Organitza: CUP de La Bisbal
Organitza: CUP de La Bisbal
TERRASSA
Dimarts 18 de juny, 19h, Casal Popular l'Atzur, C/ Arquimedes 89
Xerrada "Aproximació i recorregut històric de la lluita LGTI"
A càrrec de mebres del Brot Bord
Organitza: Arran Terrassa
VILASSAR DE MAR
Cicle de cinema LGTI al Casal Popular Atzari, 20 i 27 de juny i 2 de juliol.
Organitza: Brot Bord i Arran Vilassar-Cabrils.
Primera sessió confimada:
Dijous 20 de juny, 19h, al Casal Popular Atzari: Projecció del documental 'La rebel·lió d'Stonewall', sobre la primera gran revolta gai, lèsbica i trans (28 de juny del '69 a Nova York). Seguidament, debat, pintxos i begudes a preus populars.
Primera sessió confimada:
Dijous 20 de juny, 19h, al Casal Popular Atzari: Projecció del documental 'La rebel·lió d'Stonewall', sobre la primera gran revolta gai, lèsbica i trans (28 de juny del '69 a Nova York). Seguidament, debat, pintxos i begudes a preus populars.
LLEIDA
Divendres 7 de juny, 19:30h a la Sala Víctor Siurana del Rectorat de la Universitat de Lleida
Xerrada: 'Els silencis en el cruising i la transsexualitat' a càrrec de José Antonio Langarita, Caterina Caneyelles i Jordi Mas, membres del col·lectiu LIRACGS (Línia d'investigació i acció en cossos, gèneres i sexualitats)
Dissabte 22 de juny, 19:30 al Casal de Joves de Lleida (C/Cavallers amb C/Tallada)
Xerrada-debat: 'Els feminismes i les teories queer. Similituds i diferències en la lluita antipatriarcal'
Amb membres del Brot Bord i de Gatamaula Feminista
Organitzen: Arran, CUP Lleida, Casal Independentista Ocell Negre, SEPC
Divendres 28 de juny, 19h, plaça de sant Francesc
Concentració per l'alliberament lèsbic, gai, trans i intersex
Organitzen: Arran, Eagle, CUP i SEPC
TARRAGONA
Divendres 28 de juny, 19h, a la Plaça de la Font
Manifestació 'Per un país lliure de transfòbia i d'homofòbia'
Sopar i festa.
Organitza: CU28J Tarragona
Divendres 28 de juny, 19h, a la Plaça de la Font
Manifestació 'Per un país lliure de transfòbia i d'homofòbia'
Sopar i festa.
Organitza: CU28J Tarragona
Divendres 21 de juny, 19h, al Casal Popular Sageta de Foc (c/ Trinquet Vell, 15)
Xerrada "Dibuixant el gènere. Una xerrada il·lustrada sobre la construcció social del gènere", a càrrec de Gerard Coll-Planas.
Organitza: Arran
Col·labora: Brot Bord
GIRONA
Dimarts 25 de juny, 20h, Casal Independentista El Forn
Conferència: "La lluita LGTBI a la ciutat de Girona. Passat, present i futur"
Amb Pau Gàlvez (FAGC), Agustina Pararols (GLG) i Joan Pujolàs (Brot Bord)
Organitza: CUP Girona
Divendres 28 de juny, 20h al Pont de Pedra
Manifestació 'Per un país lliure de transfòbia i d'homofòbia'
Organitza: CU28J Girona
Divendres 28 de juny, a les 23:30h al Casal Independentista El Forn, Festa per l'Alliberament LGTBI.
Organitza: El Forn
Col·labora: Comissió Unitària 28 de Juny
L'HOSPITALET DE LLOBREGAT
Dissabte 22 de juny, 18h, a La Marina, C/ Provença 28-30
Presentació de l'assemblea del Brot Bord del Baix Llobregat
Taller: “Qüestionem les nostres sexualitats”, a càrrec de membres del Brot Bord
Organitzen: La Marina, Casal Popular i Independentista de L'Hospitalet de Llobregat i Brot Bord del Baix Llobregat.
SANTA PERPÈTUA DE LA MOGODA
Dilluns 1 de juliol, a les 19:30h, a la plaça de l'Església
Xerrada: 'La lluita antipatriarcal contra l'homofòbia i la transfòbia', a càrrec del Brot Bord
BARCELONA
Dissabte 15 de juny, 18h, Pati Llimona (c. Regomir, 3)
Acte central de la Comissió Unitària 28 de juny a Barcelona
Xerrada-Debat: “Per un país lliure de transfòbia i d'homofòbia”
Xerrada-Debat: “Per un país lliure de transfòbia i d'homofòbia”
Dijous 27 de juny, 19h, Casal Independentista Jaume Compte, carrer Muntadas, 24
Taula rodona: 5 perspectives per construir un país lliure d'homofòbia i de transfòbia.
En acabat, pintxos i música.
Organitza: Brot Bord
Col·labora: Casal Independentista Jaume Compte
Dissabte 29 de juny, 18:30h, plaça Universitat
Manifestació 'Per un país lliure de transfòbia i d'homofòbia'
21h, Gran Festa per l'alliberament LGBTI
Organitza: CU28J Barcelona
Divendres 5 de juliol, a les 19h, a l'Ateneu Tres Voltes Rebel (C/ Urrútia, 125, Llucmajor L4)
Xerrada contra l'homofòbia i la transfòbia, amb l'Eugeni del FAGC i l'Alícia del Brot Bord
Organitza: Endavant
BADALONA
Dijous 27 de juny, a les 19:30h, cinefòrum amb el documental "La rebel·lió d'Stonewall", amb Eugeni Rodriguez del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, i presentació oficial del renaixement de Tres Voltes Rebel.
Dissabte 29 de Juny, a les 17:30h, ens trobarem totes a Pompeu Fabra per anar juntes cap a la manifestació per l'alliberament LGTB, que començarà a la Plaça Universitat a les 18:30h.
Organitza: Tres Voltes Rebel
PALMA
Divendres 28 de juny, 18:30h, Plaça de Cort
Manifestació 'Ni malaltes ni obedients, sexualitats dissidents! Visibilitzem-nos!'
Convoquen: Esquerra Independentista i Assemblea Antipatriarcal
VALÈNCIA
Dissabte 22 de juny,a partir de les 20:00, a la Dahlia, Camí vell de Xirivella, Mislata.
Cabaret per l'Alliberament Sexual
Organitza: Grup Anticapitalista
Dissabte 29 de juny, 19:30, plaça del Parterre
Bloc anticapitalista a la manifestació per l'alliberament LGBTI
Organitza: Grup Anticapitalista
MOLINS DE REI
Dijous 27 de juny, a les 19:30h, cinefòrum amb el documental "La rebel·lió d'Stonewall", amb Eugeni Rodriguez del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, i presentació oficial del renaixement de Tres Voltes Rebel.
Dissabte 29 de Juny, a les 17:30h, ens trobarem totes a Pompeu Fabra per anar juntes cap a la manifestació per l'alliberament LGTB, que començarà a la Plaça Universitat a les 18:30h.
Organitza: Tres Voltes Rebel
PALMA
Divendres 28 de juny, 18:30h, Plaça de Cort
Manifestació 'Ni malaltes ni obedients, sexualitats dissidents! Visibilitzem-nos!'
Convoquen: Esquerra Independentista i Assemblea Antipatriarcal
VALÈNCIA
Dissabte 22 de juny,a partir de les 20:00, a la Dahlia, Camí vell de Xirivella, Mislata.
Cabaret per l'Alliberament Sexual
Organitza: Grup Anticapitalista
Dissabte 29 de juny, 19:30, plaça del Parterre
Bloc anticapitalista a la manifestació per l'alliberament LGBTI
Organitza: Grup Anticapitalista
MOLINS DE REI
Dimarts 25 de juny, 19:30h, a l'Ateneu Mulei (C/ Església, 10)
Xerrada 'Per què l'homofòbia i la transfòbia ens afecten a totes?' + presentació del fanzine 'L'aBORDatge'+Presentació de la nova assemblea del Brot Bord al Baix Llobregat, a càrrec del Brot Bord
Altres cartells
Cartell de l'Esquerra Independentista:
Cartell del FAGC:
Concentració a Sitges:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)