dimarts, 29 d’octubre del 2013

Castanyada Borda '13 (a Mataró!)

Arriba la Castanyada Borda d'aquest any, que serà al Casal El Teler (Camí Ral, 458) de Mataró.



18h: Taller Natursocialització de pràctiques sexuals

20:30h: Presentació de L'aBORDatge

21h: Sopar popular. 
(Hi haurà castanyes i panellets de la Tieta)

22h: Festa borda amb Hugolina PD

01:00: Sorteig d'una panera borda.
(Seguirem la festa borda a Mataró)





'Maternitat i militància' un article de Mother Worker

Aviat sortirà 'L'aBORDatge' de tardor... I per anar fent boca publiquem un dels articles que hi trobareu. Estem molt contentes de poder comptar amb una nova col·laboradora: la Mother Worker!

MATERNITAT I MILITÀNCIA
 
Fa uns anys que observo que, entre les parelles heteros, moltes dones desapareixen de l'arena política i dels moviments socials quan es converteixen en mares, i en canvi hi ha menys homes que en desapareguin quan es converteixen en pares. Moltes vegades són les mares les qui voluntàriament decideixen retirar-se de l'escena pública, justificant-ho com una qüestió “d'etapes” i tanquen total o parcialment l' etapa de militància política (associada a un període de joventut) per dedicar-se al nadó i a la família.

Penso, que aquesta explicació, tot i ser real, és parcial. De manera que intentaré desglossar dos dels factors contextuals que crec que ajuden a moltes dones-mares a prendre aquesta decisió, pensant que la seva responsabilitat damunt el nadó és més forta que la que tenen els pares-homes.

Com a primer factor contextual i social, explicaré el concepte de maternitat intensiva, com a discurs dominant de la societat i com a baròmetre de la “bona maternitat”. La maternitat intensiva defineix aquell tipus de maternitat on la mare és la “única” responsable del benestar físic i psíquic de l'infant, i per tant, el més important és el nadó per davant de la mare. En aquest sentit, és la mare qui es constitueix com a principal responsable de la cura de l'infant, ubicant el pare en el rol de proveïdor econòmic principal, reproduint l'estructura social basada en la clàssica divisió sexual del treball.

La maternitat intensiva basada en la divisió sexual del treball funcionen com a baròmetre de la “bona maternitat” i porta a les parelles lesbianes i gais a demostrar que elles també poden ser bones mares i bons pares, tot i no complir amb l'expectativa hetero-normativa. Les mares lesbianes se senten sobre-exigides per demostrar i demostrar-se que poden ser en bones mares, “tot i ser” lesbianes. I els pares gais, quan es converteixen en pares mitjançant l'adopció o la subrogació, es senten constantment qüestionats, perquè a un home no se li atribueix la capacitat de tenir cura d'un infant.

Aquesta manera de pensar i sobretot de fer, limita l'acció pública de mares i pares, però especialment de les mares, encara que tinguin una experiència i una formació política de molts anys. Com que el més important és el nadó, tot el demés queda en segon lloc, i per tant, assistir a una assemblea i aportar la seva experiència no és tant important.

Dient això, tampoc vull dir, que cal supeditar els nadons i els infants a la militància, ni molt menys!, sinó que cal trobar un equilibri entre el privat i el públic, o anar més lluny encara, i trencar la barrera rígida, entre allò que és privat (associat a la família) i allò que és públic (en aquest cas, l'acció política).

Per altra banda, amb aquest pensament, es limita l'acció del pare en l'àmbit privat, tot i que majoritàriament, tant les dones com els homes que formen famílies dins el corrent polític d'esquerres, són parelles amb una consciència política feminista, i per tant, intenten trobar una igualtat de gènere dins la parella, però que la maternitat torna a re-ubicar la parella hetero en una divisió sexual del treball.

Parteixo de la base que l'explicació biològica que associa l'embaràs, el part, la lactància i la cura dels infants, és una construcció cultural. És a dir, l'embaràs, el part i la lactància són fets biològics que passen en el cos de les dones, però crec fermament que això no hauria d'implicar una responsabilitat de cura més gran que la de l'altre progenitor, majoritàriament home (en el context hetero). Alhora els homes-pares, també se senten més deslliurats de la responsabilitat de cura, ja que biològicament no pateixen cap canvi físic en el seu cos i per tant, ells també es pensen a ells mateixos com un “complement” entre la mare i el nadó.

Encara podria acceptar que això funcionés així mentre els nadons mamen, o són molt petits. Ho accepto basant-me en els sentit pràctic de la organització familiar, ja que normalment s'exigeix molt a les dones quan són mares, que es moguin per l'àmbit públic amb el nadó penjat a coll, i crec que no cal exigir encara més a les mares.

Però la divisió sexual del treball (i la militància), segueix quan les tasques podrien ser més distribuïdes. Sospito, que perquè passa alguna cosa similar al “sostre de vidre” laboral, després és molt difícil ubicar-se de nou en una primera línia política.

El segon factor que voldria analitzar, és l'estructura política que no permet un espai còmode per les persones (siguin dones o homes) amb fills o filles, ja que sempre es compta que hi ha d'haver algú que en tingui cura, mentre la persona militant està en una assemblea o realitzant una acció al carrer.

Reunions a partir de les 8h del vespre, són força impossibles de seguir per una mare o un pare responsable, ja que comença l'hora de la banyera, el sopar, el conte... fins que són les 10h i, amb sort, els petits s'han adormit. Canviem, l'horari: reunions a les 17h de la tarda. Aquestes es troben amb l'impediment que molts dels subjectes militants treballen i no hi poden assistir! I aquí ve l'atzucac: quan un subjecte militant justifica la seva absència perquè coincideix amb la seva ocupació remunerada, es canvia l'hora de la reunió. Però sembla no tenir la mateixa importància quan una mare o un pare ho justifica dient que ha de ser a casa per banyar i donar el sopar als seus fills i filles. Penso que això es deu principalment, al fet que es considera molt més important el treball remunerat que el treball de cura no remunerat (també dins dels moviments socials d'esquerres); i a part, sempre es pensa que hi pot haver algú altre que realitzi les tasques de cura de la canalla, que al cap i a la fi, no són tant importants com per canviar l'hora d'una reunió.

Poc a poc, amb aquesta actitud quotidiana de separació pràcticament total entre el públic i el privat, el treball remunerat i el treball de cura no remunerat, s'invisibilitza la realitat política de la major part de massa social, que són mares i pares, i que en gran part no se senten representats pel missatge polític de canvi social, ja que la vida amb infants queda reclosa en allò que és privat i fora del discurs polític que volem transmetre.

Paral.lelament, s'organitzen pocs actes pensant en els més petits, de manera que una mare o un pare, sense ningú que pugui tenir cura dels seus fills i filles mentre ell o ella està militant, no té cap espai de militància política, i això comporta una gran pèrdua de capital social que podria formar part del treball pel canvi.

Crec que mereixem fer aquesta reflexió, perquè per mi, un canvi social, implica una societat més inclusiva, on les diferències personals sumin i no restin. Cadascú segons les seves capacitats, i per tant, siguem capaços d'obrir nous espais de pensament i acció, on hi càpiguen actes amb canalla, tot i que aquests necessàriament es converteixin en actes més lúdics, mantenint la línia política clàssica i institucional.

“Allò personal és polític”, i en la nostra societat, centrada en els adults, allò personal es troba en l'àmbit privat. Cal trencar la frontera entre allò privat i allò públic, i transformar l'estructura social basada en la divisió sexual del treball (i de la militància) per un fet biològic, o de sexe. En propers números, anirem desgranant la manera de fer-ho tant des de l'heteronormativitat com des de les famílies lèsbiques i gais!

Mother Worker
motherworkers@gmail.com

divendres, 25 d’octubre del 2013

Per unes Fires i Festes ni patriarcals ni monògames!


Estàs farta de les Fires i Festes de Sant Narcís heteronormatives? Apunta't a la revolta sexual! Des del Brot Bord Girona us volem convidar a visualitzar-nos i celebrar les fires en clau antipatriarcal.

El divendres 1 hem preparat una presentació del llibre " En defensa d'Afrodita. Contra la Cultura del la monogàmia" editat per Tigre de paper, que anirà a càrrec d'una de les seves autores, l'activista Na Pai. La presentació serà al Casal de joves 4 Rius (c/ Sant Josep, num. 7 - Girona).

I, a la nit, totes a barraques a la Festa marika bi bollo trans que organitzem a la barraca dels Xoriguers al Passeig de la Copa. Hi serem des de les 23:00 fins a tancar!

Perquè som el que volem ser, i el que no hem sigut encara!