dilluns, 22 de setembre del 2014

Xerrada a Rubí sobre la història del moviment LGBTI


El proper dimarts 23 de setembre farem a Rubí una xerrada sobre la història del moviment d'alliberament lèsbic, gai, bisexual, trans i intersexual.
 S'explicarà la història de la lluita contra el patriarcat, l'homofòbia, la lesbofòbia i l'alliberament sexual des dels seus inicis a Stonewall fins als nostres dies, tant a nivell global com a casa nostra.
La xerrada es farà a l'Espai Cultural CGT de Rubí a la plaça Clavé.

dijous, 26 de juny del 2014

Aquest 28 de juny, tu tries

Sitges, octubre de 1996; carrer Aurora, octubre de 2013. El paper de l'empresariat rosa en dos moments clau.

a Juan Andrés Benítez, in memoriam

Ara que és juny i que per tant a Barcelona hem de tornar a decidir si el dia 28 volem anar al Pride amb els empresaris o si volem anar a la Manifestació de la Comissió Unitària 28 de Juny, la històrica, a plaça Universitat, és un bon moment per fer memòria. Aquest article vol ser una reflexió humil sobre el paper dels empresaris en dos moments clau de la història del moviment d'alliberament lèsbic, gai, bi, trans i intersex a Catalunya: la manifestació el 5 d'octubre de 1996 a Sitges i la mort de Juan Andrés Benítez el 6 d'octubre de 2013 al carrer Aurora de Barcelona.

(Volent aprofitar la càbala de les dates, no puc obviar aquí la mort de la transsexual Sònia, també un 6 d'octubre, de 1991, i és que la casualitat, fatídica, se'ns torna a fer present de manera terrible. Dues morts que fan que aquest dia, el 6 d'octubre, sigui negre en la història del nostre cada cop menys jove moviment.)

Sitges, 1996: la resposta del consistori de Sitges a l'agressió homòfoba duta a terme al poble va ser l'inici d'una campanya per a fitxar totes aquelles persones amb comportaments homosexuals per tal de fer-ne un cens. Això inclou tots aquells homes que exercien lliurement la seva sexualitat. Era feixisme. No hi ha cap altra paraula per definir-ho. Des del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) es va organitzar una manifestació en contra de l'agressió i de les mesures preses per l'Ajuntament. La manifestació es féu el 5 d'octubre. La policia va haver de protegir els manifestants de la gent del poble, que els escridassava, els llançava ous, els escopia, etc.

Els empresaris de l'ambient (llavors Sitges ja representava un negoci) van rebutjar convocar i participar en aquella manifestació. Sabien que allò podia anar malament (tal com va anar) i llavors es donaria una imatge del poble que s'allunyaria de “paradís gai” que volien vendre. Vendre. Dit d'una altra manera: als empresaris, ja els anava bé que els gais ho fossin només dins dels seus bars. Si hi ha una agressió homòfoba o si a defora la policia els fitxa... això ja no són els seus assumptes.

“Sitges 1996 marcaria una inflexió en la història del moviment LGT a Catalunya, que [...] va significar el primer pas en la construcció del “model únic gai”, la pèrdua de la innocència del discurs integracionista”1. No sabem fins on hagués arribat l'homofòbia i el feixisme si la policia no hagués protegit els manifestants. Sí que sabem quina va ser la posició dels empresaris.

I van passar 17 anys i un dia.

Carrer Aurora, 2013. Una baralla al carrer fa que s'avisin els mossos d'esquadra. Quan aquests arriben, la baralla ja ha acabat però com que volen interrogar un home i aquest s'hi nega els mossos el redueixen i el detenen amb violència. Diuen, sempre segons la versió de la policia, que l'home es va mostrar violent i agressiu i que un cop emmanillat va perdre el coneixement. Una ambulància el va atendre al lloc dels fets i se'l va emportar en estat greu a l'Hospital Clínic, on va morir hores després. Aquesta és, grosso modo, la versió dels fets que recull l'Agència Catalana de Notícies.

L'home que va morir és Juan Andrés Benítez. La seva versió dels fets no la podrem escoltar mai.

Els vídeos gravats pels veïns fan estremir. La violència exercida per la policia hi és evident. Aquests vídeos i l'actuació posterior dels mossos tirant aigua i demanant a veïns que esborrin el que han gravat fan que es qüestionin moltes de les versions donades d'aquella nit. No ens toca a nosaltres dictar sentència, però sí exigir que es faci justícia i fiscalitzar tots els esdeveniments que puguin aportar una mica més de llum a l'assumpte.

Juan Andrés Benítez era una empresari del Gaixample, on regentava dues botigues, i formava part de l'Associació Catalana d'Empreses per a Gais i Lesbianes (ACEGAL). Joan Igual, el president d'ACEGAL, va dir de seguida que pensava demanar explicacions a tothom i va liderar, en un inici, l'exigència de fer justícia per la mort de Juan Andrés.

Amb tot, el dia 3 de desembre de 2013 es va reunir el plenari del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, homes i dones Transsexuals i Bisexuals. Es tracta d'un consell (creat pel govern del tripartit) que vol “fomentar la cooperació entre l'Administració de la Generalitat de Catalunya i les associacions, els sindicats, els partits parlamentaris i les seves formacions juvenils que treballen en l'àmbit de les llibertats sexuals” i que “també ha de servir per facilitar la deliberació i afavorir les polítiques que es consideren convenients en aquest àmbit”. En aquest consell hi ha representades les entitats LGBTI i també l'entitat dels empresaris, ACEGAL en aquest cas.

En el 4t punt de l'ordre del dia d'aquella reunió plenària, des del FAGC es demana a la Consellera i al Departament de Benestar Social i Família un posicionament sobre el cas de la mort de l’empresari del gaixample. Després dels vídeos que s’han publicat i del fet que s’hagi produït una discriminació serofòbica, cal signar un manifest denunciant els fets. Les entitats hi estan d'acord. Joan Igual, com a presdient d'ACEGAL, expressa que després de les diverses reunions que ha mantingut ha canviat la seva opinió dels fets i que per tant, en aquests moments, no pot subscriure cap manifest, atès que no pot jutjar que la mort del senyor Juan Andrés Benítez s’hagués produït per causa de l’actuació dels Mossos d’Esquadra.

El debat és llarg i agre. Es demana també la dimissió del Cap dels Mossos d'Esquadra. Finalment, 17 vots a favor, 6 vots en contra i 4 abstencions: s'aprova el manifest. ACEGAL, entitat de la qual formava part Juan Andrés Benítez hi vota en contra. Algunes de les persones que van assistir a aquella reunió comenten que el que els va sorprendre més de Joan Igual no va ser el seu vot en contra sinó les paraules per justificar el seu vot, fent un judici moral sobre la vida de Juan Andrés Benítez (no podem oblidar quin tipus de negocis té aquest empresari, i aquí sí que no fem cap judici moral sobre el que s'hi fa, només faltaria; el problema és voler-ne fer negoci i després renegar-ne).

La realitat és recargolada fins a un punt inenarrabe. A hores d'ara, ACEGAL s'ha desentès absolutament del cas de Juan Andrés Benítez i està absolutament abocat en l'organització del Pride, el 28 de juny, justament el mateix dia que la Comissió Unitària 28 de Juny (CU28J) organitza la manifestació històrica de Barcelona. Per cert, la CU28J sí que s'ha presentat com a acusació particular en el cas de Juan Andrés Benítez i fent gala d'una enteresa i coherència polítiques admirables, aquest any 2014 tracta precisament el tema de la serofòbia i reclama una llei contra la LGBTIfòbia.

Aquest 28 de juny, tu tries. És legítim votar a favor i votar en contra d'un manifest. És legítim no voler participar en una manifestació de denúncia o organitzar-la. Però cal que cadascú sàpiga allà on és i a qui es deu. Cal que aquesta història sigui explicada. Aquest 28 de juny, és legítim anar la Pride i és legítim anar a la manifestació de plaça Universitat. Però són coses molt diferents. Cal que tinguem molt present qui ens defensa a l'hora de la veritat (i l'hora de la veritat vol dir quan van mal dades), qui vetlla pels nostres drets i qui lluita per les nostres llibertats. Aquest 28 de juny, a Barcelona, tu tries.

Una última reflexió, abans d'acabar. Les persones LGBTI necessitem relacionar-nos, necessitem trobar-nos, necessitem espais. És una necessitat bàsica. M'atreveixo a dir, i això és una opinió molt personal, que és la necessitat més important: més, segur, que la llei del matrimoni i les lleis de família i adopció que puguin venir, i una necessitat igual, fins i tot, que eradicar moltes de les discriminacions i violència que patim en el nostre context. Si no ens trobem, si no ens abracem, si no ens apoderem, si no follem, si no ens estimem, no podrem fer política. El moviment d'alliberament LGBTI és un moviment relativament jove i no pot oferir aquests espais (en combinació amb una realitat demogràfica difícil, que ens mena a les grans ciutats), és una problemàtica que encara no hem polititzat prou i, ara, vivint i patint aquest sistema capitalista, els empresaris, l'“euro rosa”, són els únics capaços d'oferir aquests espais i, de fet, són els únics que ho fan, amb comptades excepcions. Aquesta realitat és la que els empresaris esgrimeixen per legitimar-se, per haver-se apoderat del 28 de juny i per connectar consum amb llibertat.

Més enllà de qüestionar el sistema capitalista, que cal fer-ho, el que sí que és clar és que els empresaris no ens respecten, no tenen cura de nosaltres, no ens mimen. Però, això sí, el seu negoci es basa en les nostres vides. Fa poc, a propòsit justament del 28 de juny, el president de l'entitat Gais Positius declarava en un diari que “els empresaris no volen incloure la sida i les retallades a la cita [el 28j] perquè la imatge no ven”. Ja està tot dit. Vendre, vendre i vendre. Si, atenent a la coherència capitalista (que ja d'entrada critiquem), les nostres vides són la matèria primera del seu negoci rosa, és molt i molt greu que no ens tractin bé, que no tinguin en compte les nostres febleses, que no els importi gens la nostra salut, que només siguem un negoci.

I aquest és, comptat i debatut, el debat de fons. O comencem a embastar polítiques per reclamar a l'Estat uns espais de relació dignes per a les persones LGBTI o serem carn dels empresaris, en un sistema capitalista que organitza i legitima el que fan: “si tens calés, vine, si no, ja t'apanyaràs”. I aquest 28 de juny, l'elecció és aquesta.

A molts llocs del món occidental, a la majoria, el nostre moviment ja és indestriable del lideratge dels empresaris, especialment el 28 de juny. Barcelona és de les poques excepcions, potser l'única, atenent a què representa la ciutat a nivell mundial pel que fa al negoci rosa. A casa nostra, la relació entre el moviment polític i els empresaris continua essent, amb prudència, coherent a allò que fa cadascú: política, els uns, i negoci, els altres. I mentre això sigui així, no hi ha punt de trobada possible.

Els fets de Sitges de 1996 i l'actuació d'ACEGAL quant a la mort de Juan Andrés Benítez el 2013 són dos botons de mostra, dos moments molt diàfans, de l'actuació dels empresaris envers el col·lectiu que diuen defensar.

Convé que el nostre moviment, ja no tan jove, comenci a tenir memòria històrica.

Aquest 28 de juny, tu tries.

Marc Garriga

1 Rodríguez, Eugeni i Pujol, Joan (coords.), Dels drets a les llibertats. Una història política de l'alliberament GLT a Catalunya (FAGC 1986-2006), Virus Editorial, Bilbao, 2008, p. 29.

dimecres, 18 de juny del 2014

28 de juny de 2014. Actes arreu dels Països Catalans


 

Barcelona

Actes de la Comissió Unitària 28 de juny:






Actes a Sants:




Actes al Poblenou:


Actes a Sagrada Família:



Terres de l'Ebre






Camp de Tarragona



Garraf




Girona



València




Palma



Lleida


dimarts, 17 de juny del 2014

Les Terres de l'Ebre per l'Alliberament LGBTI


Les Terres de l’Ebre acullen la manifestació descentralitzada del dia de l'alliberament LGBTI. Ho ha anunciat la Comissió Unitària 28 de juny en una roda de premsa a Tortosa:

Tortosa celebrarà el proper 27 de juny per primera vegada la diada per l’Alliberament Lèsbic, Gai, Bisexual, Intersexual i de les persones Trans. La Comissió Unitària 28 de juny, organitzadora dels actes de l’Alliberament a la capital catalana, ha decidit enguany realitzar la manifestació “descentralitzada” –que l’any passat es va fer a Tarragona- pels carrers de Tortosa. Des de fa setmanes, una quinzena de persones agrupades en la Comissió Unitària 28J Terres de l’Ebre treballen en l’organització de la 'Festa per la Llibertat', que inclourà una cercavila i concerts.

La marxa, amb el lema ‘Visc en positiu, i tu? Sexualitats lliures a totes les comarques!’, comptarà amb l’animació dels Gaiters de l’Aguilot i els grallers de Jesús i s’iniciarà a les 19.30 a la plaça Agustí Querol. Continuarà pel carrer Sant Blai, carrer Cervantes, passarà pel carrer Ramon Berenguer IV i acabarà a l’avinguda Felip Pedrell, a l’alçada del Pont del Ferrocarril. Allà es farà la lectura del manifest a càrrec de l’escriptor i professor Emigdi Subirats, juntament amb dos membres de la comissió. També comptaran amb la col·laboració de l'il·lustrador roquetenc Ignasi Blanch. La 'Festa per la llibertat' acabarà amb els concerts d’After Soul (Jazz), La Faràndula (versions de Rock), Ni puta idea (punk) i Dj’s.


“Hem triat este emplaçament per fer la roda de premsa i també l’acte central aprofitant la instal·lació artística amb l’arc de Sant Martí”, ha explicat el portaveu de la Comissió Unitària 28J a l’Ebre, Ferran Benaiges. “El manifest girarà entorn de la sanitat i el VIH, però també parla de la llei contra l’homofòbia i la transfòbia que està en tràmit al Parlament de Catalunya i que ha de ser la llei contra l’homofòbia més avançada d’Europa. Des de la Comissió 28J volem donar suport a esta llei i demanem que s’agiliten els tràmits i es puga aprovar abans de l’estiu”, ha reclamat Benaiges.

La jornada farà èmfasi també amb el “sexili”, que durant generacions han patit els ebrencs, és a dir, l’exili de les persones que viuen en llocs petits i que han d’anar a les grans ciutats per desenvolupar la nostra sexualitat. “Demanem que tothom pugue desenvolupar-se en normalitat en qualsevol lloc i no haver de marxar per poder ser tal com és”, ha recalcat Benaiges.

Els organitzadors esperen l’assistència d’unes 150 persones a la manifestació pels carrers de Tortosa. Rebran els suport de gent arribada de Barcelona i les comarques de Tarragona amb dos autobusos.


Per anar escalfant motors, la Comissió 28J de les Terres de l'Ebre ha organitzat per a este divendres a Roquetes la xerrada 'Dibuixant el gènere', a càrrec de Gerard Coll-Planas. Serà a la Biblioteca Mercè Lleixà a les 20h. La mateixa xerrada es realitzarà a la Ràpita el dissabte a les 20h a la Plaça del Cóc.

dilluns, 9 de juny del 2014

Actes al Garraf per l'Alliberament LGBTI

Al voltant del 28 de juny, dia per l’alliberament lèsbic, gai, bisexual, trans i intersex, s’organitzen diverses activitats al Garraf.


A Sitges, el proper dissabte 14 de juny, tindran lloc als jardins de l’Hort de Can Falç les jornades “Som dissidència sexual”, organitzades per Arran, la CUP i l’Ateneu Popular de Sitges.
Els actes començaran a les cinc de la tarda amb el contacontes ‘La princesa i el pèsol’ (adaptació d’Itziar Torres), una narració amb perspectiva de gènere explicada per l’Anna Mataró.
A les sis, en Leon Freude de l’assemblea antipatriarcal Brot Bord farà la xerrada ‘Mercantilització i assimilació de la dissidència sexual’, i el col·lectiu Lesbicat faran dinàmiques sobre (in)visibilització lèsbica i bisexual.
A les 19:30 es clourà la jornada amb un concert de la Mari Pau Artés.


A Vilanova i la Geltrú, el dimarts 17 de juny el Cineclub Sala1 projectarà, en motiu del 28J, l’aclamat film “Guillaume y los chicos, a la mesa!”. Serà a les 20:30 al Cinema Bosc.
L’endemà, dimecres 18 de juny, a les 19h, tindrà lloc la xerrada “La lluita contra l’homofòbia avui: una perspectiva” a l’Ateneu Vilanoví (plaça Llarga, 19). Anirà a càrrec del Brot Bord i està organitzada pel Brot Bord i l’Ateneu Vilanoví.

diumenge, 8 de juny del 2014

Taller d'argot lèsbic: Figues amb figues, fes noves amigues!

 

Dijous 12 de juny, ens trobarem al Casal Independentista de Sants Jaume Compte (carrer Muntadas, 24) per fer un taller d'argot lèsbic. Començarem a les 19h. Hi haurà xocolata desfeta i brioixos! Us hi esperem!
http://argotbord.blogspot.com.es

dimecres, 28 de maig del 2014

Festa borda a València!


Gent de València i voltants! Aplega a la ciutat la festa més desvergonyida i divertida! Si aquest dissabte no sabeu que fer, ja teniu planazo! I si teníeu altre, l'anul·leu i veniu, no us arrepentireu! Tindrem sessió petarda amb els DJ's de La Fucktoria i Delivicious, i barra a preus populars! Hi ha millor forma d'acabar les jornades?
Ja saps: Si et mola "el rotllo", vine a la festa transmarikabollo!

dijous, 15 de maig del 2014

Solidaritat amb Arkaitz Iza. Homofòbia és feixisme


Arran de l’absolució dels regidors de Plataforma per Catalunya del Vendrell que havien titllat a Arkaitz Iza durant un ple municipal de “terrorista” i “filoetarra”, aquest partit racista ha començat a fer mofes homòfobes al Facebook contra el militant del Brot Bord.


Com que PxC utilitza una fotografia d’Iza amb una flor al cap per riure-se’n, alguns vendrellencs i vendrellenques han decidit fotografiar-se, també, amb una flor al cap. Fan servir el hashtag #FloretaProuRacisme. I animen que qui vulgui solidaritzar-s’hi i denunciar l’homofòbia, que també ho faci.


Des de l'assemblea del Brot Bord volem mostrar tot el nostre suport i la nostra solidaritat cap al nostre company. Denunciem i denunciarem una i altra vegada que l'homofòbia és feixisme i que la LGBTIfòbia avança si no se la combat.


Animem a tothom a fer-se una foto amb una flor a l'orella com a protesta i a participar a la concentració d'aquest divendres 16 de maig, a les 19h, al monument del triangle rosa al parc de la Ciutadella, concentració en què es repartiran flors per tal de dur a terme una acció de denúncia contra l'homofòbia. Així mateix, convidem també a participar a tots els actes al voltant del 17 de maig organitzats arreu del país, en motiu del Dia Internacional contra la LGBTIfòbia.

Homofòbia és feixisme.
Solidaritat amb Arkaitz Iza
Contra la LGBTIfòbia ara, sempre i arreu.


dimecres, 14 de maig del 2014

17 de maig: LA LGBTIfòbia avança si no se la combat. Aturem el feixisme

La LGBTIfòbia avança si no se la combat. Aturem el feixisme

Els quatre punts cardinals s'uneixen aquest 17 de maig per treure a la llum pública allò que sembla només preocupar a lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersex: no hi ha espai físic ni mental al món lliure de lesbofòbia, de gaifòbia, de bifòbia, de transfòbia i d'intersexfòbia. La crisi o estafa capitalista incrementa la pressió sobre totes les revolucions socials, també la que ataca directament al patriarcat, i busca caps de turc a qui atribuir falses culpes. Totes nosaltres sabem que són els Estats -en el nostre cas, l'espanyol, l'andorrà i el francès-, el sistema capitalista -i els seus responsables-, i el patriarcat -i les qui el legitimen-, les culpables de les opressions que patim cada dia. De la desigualtat social i econòmica. Dels atacs diaris contra la nostra manera de fer i de pensar. Per aquest motiu aquests mateixos culpables activen i alimenten el feixisme que els empara. Aquest darrer any hem estat testimonis de milers de casos d'homofòbia a l'Estat francès, a l'Estat rus i arreu. També a casa nostra, quan al Vallès Oriental una colla de feixistes seguidors d'Occupy Pedofilya, un moviment declaradament homòfob a Rússia, intimidava homes que volien mantindre relacions sexuals amb nois, amb voluntat aparent de totes dues parts. El Pilla-Pilla, un projecte molt més greu i alarmant del que sembla, mereix tota la nostra atenció, així com tota la solidaritat amb les víctimes. Per sobre de tot, però, exigim justícia i prou complicitat policial amb grups d'aquesta ideologia, i també amb la policia serofòbica i assassina de Juan Andrés Benítez.

La LGBTIfòbia, però, va molt més enllà de les agressions físiques i psicològiques. Retallar en sanitat, vetant la reproducció assistida per a les lesbianes, i posar punt i final a l'avenç que s'havia produït en els tractaments i la prevenció del VIH-Sida. Això és també LGBTIfòbia, executada directament per l'Estat i en sintonia amb altres lleis que ens afecten com el nou codi penal o la contrareforma de l'avortament.

Aquest 17 de maig reivindiquem un món lliure de LGBTIfòbia. I per a això és necessari aturar el feixisme creixent als Països Catalans, a Europa i als cinc continents, tant al carrer com a les institucions. Ens sumem al moviment antifeixista de Berlín, París o Moscou, a les activistes pro-drets a Uganda o l'Iran, perquè són les imprescindibles, i a totes aquelles que són assetjades per la seva sexualitat quotidianament. Totes juntes podem revertir la situació, combatem la LGBTIfòbia, ara i arreu, combatem el feixisme.


dilluns, 12 de maig del 2014

Taula rodona sobre drets LGTBI i ciutadania


Amb:
Eugeni Rodríguez, membre del FAGC i de l'Observatori contra l'homofòbia
Jordi Jaria, professor de Dret constitucional de la URV
Marc Serena, periodista i autor d'"Això no és africà"

Dilluns 19 de maig, 19h, Sala de Graus Campus Catalunya URV
Organitza: Brot Bord

https://www.facebook.com/events/668387856550377/

dimecres, 7 de maig del 2014

Jornades per l'alliberament sexual a València!


Ja el tenim ací! Acaba d'eixir del forn el cartell de les Jornades per l'Alliberament Sexual que estem preparant per a aquest mes, en commemoració del dia contra la LGBTIfòbia. Els actes tindran lloc a diversos espais de la nostra ciutat i estan oberts a tothom (faltaria més!). Són tots gratuïts excepte el sopar popular (i vegà) que té un cost de 5 euros, destinat a cobrir les despeses de les jornades.

Ens encantaria veure-us a totes als actes!
Properament tota la info detallada al blog, esdeveniment i + coses!

diumenge, 4 de maig del 2014

17 de maig 2014: Ni un pas enrere. Volem la llei contra la LGBTfòbia!


MANIFEST 17 DE MAIG DE 2014
Comissió Unitària 28 de juny

Avui, 17 de maig, es commemora el Dia Mundial contra la LGTBfòbia; avui fa exactament 24 anys que l'Organització Mundial de la Salut va treure l'homosexualitat de la llista de malalties. Avui, però, la disfòria de gènere continua essent considerada una malaltia i avui tenim més clar que mai que la lluita contra la LGTBfòbia ha de ser una lluita de cada dia. És per això que ens concentrem avui aquí: exigim una llei que garanteixi els nostres drets i les nostres llibertats.

Ha estat un any ple d'agressions al nostre col·lectiu. El grup homòfob Pilla-pilla va intentar actuar amb impunitat, exhibint a les xarxes la seva homofòbia i intentant confondre l'opinió pública disfressant l'homofòbia de suposades bones intencions. No ho vam permetre. Avui, exigim justícia en el judici que es durà a terme. Cap agressió sense resposta. El cas de l'acomiadament homòfob d'un treballador de Zurich Assegurances és intolerable. Denunciarem sempre totes les empreses homòfobes. Prou mobing LGTBfòbic. A més, no permetrem declaracions serofòbiques i homòfobes vinguin d'on vinguin, i molt menys d'algú que fa negoci amb les nostres sexualitats. Prou hipocresia. Lluitarem també perquè la revelació de l'estat serològic de qualsevol persona sigui castigada com el que és: una violació de drets fonamentals. No permetrem l'estigmatització serofòbica de ningú amb la ignorància i la mala intenció d'aquells que només poden recórrer a l'estupidesa per defensar-se. Ja n'hi ha prou. Fiscalitzarem totes les decisions polítiques, no valen mitges tintes. Els partits polítics han d'estar al servei de la ciutadania i això inclou també persones LGBTI. La negativa de l'ajuntament de Ripollet a penjar la bandera de l'arc de Sant Martí és un acte de prepotència política que tindrem molt en compte. Els nostres símbols, ara i sempre, són molt importants i exigirem el compromís polític de tots els partits envers els nostres drets i les nostres llibertats. Les recents pintades homòfobes al parc de la Devesa de Girona així com l'assetjament policial en zones en què les persones exercim el dret al propi cos són intolerables i són una demostració més que la LGTBfòbia, si no se la combat, avança.

Tots aquests fets són només la mostra més palpable de les agressions constants que rep el nostre col·lectiu. I que quedi clar: són agressions específiques, són discriminacions contra nosaltres, és LGTBfòbia. I això vol dir que cal una llei específica, una llei nostra, una llei pels nostres drets i les nostres llibertats. Qualsevol altra proposta serà una exemple més d'una LGTBfòbia sistemàtica, estructural, que rebutjarem fermament.

Aquesta nova llei ha de garantir la gratuïtat de les operacions de reassignament sexual, ha d'assegurar també l'accés gratuït de totes les dones a tenir fills, ha d'articular una lluita decidida contra el bullying homòfob, ha de vetllar pel tractament adequat de les realitats LGBTI als mitjans de comunicació, ha de garantir l'ús de l'espai públic com a lloc de relació i dignificar la memòria històrica de les persones LGBTI que van patir repressió i homenatjar-les (tal com fem avui, de peu al voltant d'aquest triangle), ha de vetllar pels drets de tots els tipus de família, ha d'assegurar els recursos necessaris per lluitar contra el VIH, ha de dotar totes les administracions de protocols d'actuació en cas d'agressió, ha de formar professionals de l'educació i la docència en la diversitat sexual i de gènere i fer que s'elaborin i s'apliquin currículums lliures de masclisme, de sexisme i d'heteronormativitat, ha d'evitar processos patologitzadors contra persones trans i intersex, ha de perseguir i castigar agressions homòfobes i transfòbiques, ha de lluitar decididament contra la lesbofòbia, ha de vetllar per evitar la transfòbia i l'homofòbia en l'esport, ha d'assegurar el dret al propi cos, ha d'assegurar la solidaritat i el refugi polític per causa d'opció sexual o d'identitat de gènere, ha de garantir l'atenció necessària a persones LGBTI migrades, ha de servir per lluitar contra la precarietat de persones LGBTI en aquest context de crisi.

Aquesta llei ha de garantir els nostres drets amb independència de si volem o no casar-nos. Aquesta llei ha de ser un esglaó més en la nostra lluita que serveixi per assegurar tot el que hem aconseguit fins ara.

Tenim pressa: són els nostres drets i són les nostres llibertats. I no s'hi juga. No hem de demanar permís a ningú per ser LGBTI. Aquest és el nostre lloc, aquest és el nostre temps i aquestes són les nostres llibertats. No les hem de pidolar a ningú ni ens les pot negar una aritmètica parlamentària determinada.

Volem els nostres drets i les nostres llibertats!
Volem una llei contra la LGTBfòbia!

dilluns, 28 d’abril del 2014

Nova versió del text "Desmuntant la cultura de la monogàmia"


Us presentem l'última versió del text "Desmuntant la cultura de la monogàmia" (també amb nou títol més digerible, la última versió s'anomenava "Fonamentant les bases d'una lluita anticapitalista contra la cultura de la monogàmia) amb nous apartats com per exemple: "Relacions obertes. De la dependència a l'amistat", "Criança i maternitat dins i fora de la monogàmia", "No hi ha llibertat sense seguretat", "La preeminència d'allò econòmic sobre allò afectivo-sexual." o "De la propietat a la comunitat". Amb antics apartats reelaborats, aprofundint molt més en la complexitat de la violència de la cultura monògama. Hem d'agrair a tota la gent que ha vingut a les presentacions del llibre "En defensa d'Afrodita" i que sense saber-ho també ha participat en l'elaboració d'aquesta nova versió a través les seves aportacions en els debats que s'han generat.

Llegiu-lo aquí:

diumenge, 13 d’abril del 2014

26 d'abril, dia de la visibilitat lèsbica, a Celrà, Barcelona i Tarragona


 

I a més... 4a sessió del Cinefigues! El divendres 25 d'abril a la Kantina del CGB (Passatge Valeri Serra, 23, Barcelona). Aquest mes, per commemorar el Dia de la Visibilitat Lèsbica (26 d'abril), projectem el documental Edie & Thea: Un llarg compromís. Narra la relació d'Edie Windsor i Thea Spyer al llarg de quatre dècades, una història d'amor i activisme que va aconseguir derogar la llei DOMA als EUA: https://www.facebook.com/events/651499021585313/

Ja tenim aquí el 4t número de 'L'aBORDatge'

Amb una mica de retard, però ja podeu llegir el 4t número del fanzine del Brot Bord:


dissabte, 8 de març del 2014

8 de març: LA REVOLTA DEL CONY


Editorial del proper número de L'aBORDatge

Des de l'assemblea del Brot Bord volem dedicar l'editorial d'aquest número al dia de la Dona treballadora, i volem començar recordant d'on ha eixit aquest concepte, dut a la pràctica en 1977 per l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) quan va proclamar el 8 de març com a Dia Internacional pels Drets de la Dona. L'ONU no ens salvarà, ja que és part del engranatge malaltís heterocapitalista. No necessitem un dia, ens pillem tot un any. L'any sencer de re-apropiació del cos, del temps, del treball, del gaudi, del sentir i del fer.
Aquest any estem patint als Països Catalans i a la resta de l'Estat espanyol, un règim heterofeixista, que per a refermar la seua merda agredeix les dones com a mecanisme per a mantenir el règim. Que som l'enemic? Que som perilloses? Es curiós que amb la seva crisi econòmica les primeres retallades tinguin a vore amb educació, sanitat i serveis socials, més encara amb les dones, les lesbianes, les autònomes, les dependents, les seropositives... i tot el teixit anormal que formem dissidents al patriarcat.
Tenim a les iaies, que eren dones de les seves llars lluitadores i nascudes per patir. A les mares, que de colp i els van vendre la moto que si volien apoderar-se havien de ser bones dones al treball, de criança i a casa, amb el plus de la feina laboral remunerada per a una empresa. Aquesta és la mare moderna? I que ens queda a nosaltres? Una maternitat obligatòria? Una hipoteca? Una vida contínuament agredida per l'heteronormativitat? Inestabilitat laboral i precarietat contínua? Una baixa autoestima pels abominables cànons de bellesa occidentals capitalistes? Una frustració per l'educació catòlica i post franquista? O millor encara: sigues lesbiana, soltera i de classe baixa perquè les precàries no tenim lloc a aquest sistema podrit.
Amb tota l'herència que hem rebut i sembla que ara encara no en teníem prou de suportar masclisme arreu, des de l'educació als mass media, sinó que a més hem de ser “legislades” en aquesta estupenda democràcia. El teu cos, reina, ja no es teu. És de l'església i explotat per l'Estat.
La reforma de la llei de l'avortament: "Llei Orgànica de Protecció de la Vida del Concebut i dels Drets de la Dona Embarassada". Una vegada més, que ens deixen en pau!, que no necessitem cap figura paternal de l'Estat (ni de ningú) que ens legisle, que ens infantilitze i que ens protegisca (en tot cas, si ens fes falta, seria per a protegir-se d'aquests). És el dret el propi cos, és una llibertat que és nostra. La llibertat és poder decidir sobre nosaltres mateixes i no per la voluntat d'altres.
Amb aquest canvi legislatiu anem a patir un maltractament burocràtic i psicopatològic si volem avortar de forma legal. De forma il·legal haurem de construir infraestructures emancipadores per a poder gestionar-nos les nostres necessitats al marge de l' Estat o bé tindre recursos econòmics per pagar un avortament fora de les fronteres de l'Estat.
Tenim reformes de tot tipus, i no serà perquè no paguem impostos. El dret a la reproducció assistida per dones solteres i lesbianes, ja no el tenim. Com deia la ministra de sanitat Ana Mato: "La falta de varón no es un problema médico". No en teníem prou amb les agressions lesbofòbiques i homòfobes de la Seguretat Social, quan el tracte general ja el tenim com a presumptes heterosexuals en la cobertura sanitària. Ara quedem fora. A una parella heterosexual, mai no li diran que es giten amb mes gent, que allò seu no és un problema medic sinó més aviat un capritx per perpetuar l'“herència genètica heterosexual”.
Per últim cal esmentar també que el govern espanyol ha signat el conveni d'adopcions amb Rússia que exigeix que els xiquets i les xiquetes d'aquell país no puguin ser adoptats per famílies homoparentals a l'Estat espanyol, no sigui cas que es contaminen de la desobediència feminista bollotransmarika!!!

dimarts, 14 de gener del 2014

El Brot Bord defensem l'Ateneu de Sitges!

Des de l'assemblea del Brot Bord de la Vegueria Penedès volem solidaritzar-nos amb l'Ateneu Popular de Sitges, que acaba de ser atacat amb pintades feixistes. L'Ateneu és l'espai on ens hem començat a reunir el Brot Bord, una assemblea de lluita contra l'homofòbia, la lesbofòbia, la transfòbia i el patriarcat. Un espai que defensarem fermament amb compromís antifeixista. Sitges és i serà un poble viu i combatiu! Ni feixisme, ni racisme, ni heteropatriarcat!

Concentració de rebuig a l'acció i com a resposta unitària al feixisme: Avui dimarts 14 de gener a les 20h davant l'Ateneu Popular de Sitges (Carrer sant Bartomeu, 40).

NO PASSARAN!