dimecres, 15 de desembre del 2010

Neix Lumagorri a Euskal Herria!


Neix Lumagorri! Lumagorri (Ploma Roja en català) Heterosexismoaren aurkako taldea, és un col·lectiu que lluita contra l'heterosexisme al País Basc. Des del Brot Bord volem fer-los arribar petons revolucionaris i les animem a lluitar amb empenta i fermesa per l'alliberament sexual. Països Catalans i Euskal Herria: dos pobles, la mateixa lluita. Destruïm l'heteropatriarcat! Visca Lumagorri! Gora Lumagorri!

Aquí teniu el manifest de Lumagorri:

LUMA GORRIAK ASTINDUZ... HETEROSEXISMOA KOLPATU!

Marietes, bolleres, heterosexuals, transsexuals, travestis, transgèneres, definits, indefinits... Més enllà de la identitat de gènero i/o l'orientació sexual hem decidit fer una aposta ferma per un model de relacions alternatiu al defensat, potenciat i dissenyat pel sistema, fer front mitjançant la desobediència, la feina de carrer i la feina conjunta amb diferents organitzacions a l'heterosexisme. Ens definim com a dissidents sexuals per sobre de la nostra orientació sexual o identitat de gènere.

Apostem per construir els nostres propis models i ser sobiranes a la presa de decisions que tenen a veure amb la nostra sexualitat, els nostres cossos i les nostres relacions. Apostem per la llibertat sexual.

LUMAGORRI planteja la confrontació amb tot el sistema heterosexista, amb qui el promouen i el dissenyen, classe política, institucions, religions, policia... LUMAGORRI és la barricada en les seves intencions malicioses.

La nostra activitat és la denúncia al carrer o on vegem convenient, socialitzar el nostre discurs, participar en activitats d'altres organitzacions o col·lectius així com a impulsar debats interns i externs que fomentin la construcció de models alternatius a l'imposat pel sistema heterosexista.

LUMAGORRI rebutja l'existència de religions que promouen l'odi a les sexualitats no normatives i pretenen ser propietàries dels nostres cossos i sexualitats, denunciem la col·laboració de les institucions i càrrecs públics amb aquestes bandes organitzades, així com que es destinin diners públics per difondre l'odi a tot allò que s'escapa del seu control i poder.

No admetem actituds de fòbia a cap orientació sexual ni identitat de gènere, en aquest sentit volem també rebutjar la plomafòbia existent en alguns cercles suposadament alliberats quant a la seva sexualitat, també aquelles actituds de fòbia cap a persones que viuen amb el VIH. No a l'homofòbia, lesbofòbia i transfòbia.

No podem passar per alt la realitat sociopolítica en la que vivim. Ens conformem com a organització nacional i apostem per la intervenció en la construcció del nostre país. Apostem perquè el dret a decidir no tingui limitacions ni per als nostres cossos ni per al nostre poble, així com per a cap altre poble del món. Som una organització d'esquerres, euskalduna, autogestionada i assembleària.

En la solidaritat hi ha l'afecte entre els pobles, tenim una visió internacionalista i recolzem a aquelles persones i/o col·lectius que pateixen la repressió heterosexista en qualsevol lloc del món.

LUMAGORRI no és moviment LGTB sinó MOVIMENT PER LA DISSIDÈNCIA SEXUAL.

Euskal Herrian 2010eko azoaren 19an

LUMAGORRI
Heterosexismoaren aurkako taldea

dimecres, 8 de desembre del 2010

Xerrada del Brot Bord a Ribes



































El passat dissabte 27 de novembre, el Brot Bord vam ser convidades per l'entitat Ger de Ribes a fer la xerrada-taller 'Qüestionem la cultura de la monogàmia'. Aquí en teniu les fotografies.

Durant dues hores (que se'ns van fer curtes!) vam estar debatent i pensant alternatives per superar el sistema opressiu de la cultura monogàmica.

També vam tenir l'oportunitat de conèixer les instal·lacions del Ger i la nova societat gastronòmica.

Gràcies Sara! Gràcies Ger!

>>Si voleu organitzar aquesta mateixa xerrada-taller o una xerrada més general sobre alliberament sexual, o un mix de les dues...o el què ens vulgueu proposar. Envieu-nos un correu electrònic a: brotbord@gmail.com

dimarts, 23 de novembre del 2010

Xerrada 'Qüestionem la cultura de la monogàmia' a Ribes i a BCN

Aquesta setmana el Brot Bord fem el taller-xerrada-debat 'Qüestionem la cultura de la monogàmia' a Ribes i a Barcelona.

>> A Barcelona serà el dijous 25 de novembre (dia contra la violència de gènere) a les 16:30h en el marc dels actes del 2n aniversari del Centre Social Okupat La Carboneria ( carrer Urgell,30, cantonada amb Floridablanca Urgell L2)

>> A Ribes (Garraf)serà el dissabte 27 de novembre a les 7 del vespre a la sala d'actes del GER(carrer del Pi, 25)

dilluns, 15 de novembre del 2010

Xerrada a Arbúcies

Dissabte passat va tenir lloc a l'Ateneu Popular l'Arboç, d'Arbúcies, una xerrada sobre l'Alliberament Sexual a càrrec de dos membres del Brot Bord, en el marc de la Castanyada Antipatriarcal muntada per l'Arboç en protesta per la proppassada visita del Papa a Barcelona i per parlar de l'alliberament sexual i debatre unes dinàmiques que ens afecten a totes.

La xerrada va començar amb la definició i el debat sobre els termes sexe, gènere i opció sexual, per lligar-ho, tot seguit, amb com el patriarcat estructura les identitats sexuals i les relacions per fer-ne un dels pilars fonamentals per mantenir el sistema, tot convertint la sexualitat en una pràctica discursiva, un mecanisme de control.
Es va explicar, també, el sorgiment dels moviments d'alliberament gai-lèsbics als anys seixanta (Stonewall i les successives creacions dels Gay Liberation Fronts) i la història del moviment a nivell català (creació del FAGC, etc.). Es va descriure l'origen dels símbols (triangle rosa i negre i bandera de l'arc de Sant Martí) i les dues maneres d'entendre la lluita que representen. Es va criticar la visió essencialista dels moviments més reformistes (que només busquen integració sense qüestionar res més) i es va defensar la visió estructuralista, revolucionària, dels que utilitzen les etiquetes (sempre polítiques) de manera provisional com a estratègia de lluita mentre critiquen un model d'acceptació, assimilació, d'euro rosa, d'esteriotips, de neutralització de la càrrega performativa per advocar per una revolució sexual.
Es va tenir temps, a més a més, de parlar de la transsexualitat, de la lluita contra la patologització trans (STP2012), d'introduir la teoria queer i debatre-ho i de reflexionar sobre la intersexualitat.

Ja al final de la xerrada, es va obrir un debat en què es va qüestionar una sèrie de dinàmiques que reproduïm (en les relacions interpersonals, les pràtiques sexuals, les actituds socials...) dins dels moviments socials i de l'esquerra independentista, intentant, així, no només clarificar el discurs més teòric i donar arguments sinó també intentar repensar i viure de forma més lliure les nostres quotidianitats.

En acabat, hi va haver sopar, castanyes i festa antipatriarcal.

dilluns, 8 de novembre del 2010

La Barcelona anticlerical rep la Mama i rebutja el Papa




L'acte de rebuig a la visita papal convocat per la campanya 'Deixem-nos d'hòsties! Jo no t'espero!' va comptar amb unes 500 persones que es van concentrar el diuemnge 7 a les 12 del migdia a la confluència del Passeig de Gràcia amb la Gran Via. Moltes de les persones venien de la concentració que s'havia fet a la plaça Universitat convocada per Ca la Dona sota el lema 'Les dones no t'esperem!'.

La pancarta principal deia 'Deixem-nos d'hòsties. Som el pecat i ens agrada' i es podien veure altres pancartes i plafons amb lemes com 'L'església que il·lumina és la que crema', 'Mort al PApaTRIARCAT', 'Avortament lliure i gratuït!' entre d'altres.

Marc Garriga, portaveu de la campanya, va presentar l'acte des d'un escenari acompanyat de la banderola amb el lema de la campanya que aquests dies s'ha anat repartint arreu. Garriga llegí el manifest que començava amb la dada que 'l’estat continua avui finançant la confessió catòlica amb uns 6000 milions d’euros anuals, dels quals la meitat es destina a mantenir col·legis religiosos concertats' i destacava que 'l'episcopat catòlic no ha deixat de pronunciar-se críticament contra el reconeixement de drets fonamentals (...) oposant-se al dret de morir dignament i al dret de les dones a decidir sobre el propi cos a l’hora de portar a terme o no un embaràs. Tractant d’imposar la seva visió de la sexualitat, purament reproductiva, condemna altres formes de viure-la. Desaprova l’ús dels mètodes anticonceptius i de manera greument irresponsable crida a incomplir les recomanacions internacionals que advoquen per l’ús del preservatiu com a eina provadament eficaç per prevenir la SIDA. Alhora, sense massa escàndol ni vergonya, els nombrosos delictes protagonitzats per capellans catòlics fets públics en els darrers anys romanen sense cap mena de condemna ferma per part de les jerarquies eclesials'. També el manifest denuncia que 'l'església catòlica estigmatitza i criminalitza a les persones gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals' i acaba dient que 'és indignant que en un període de crisi i de retallades socials els poders públics contribueixin a finançar les enormes despeses que comporta aquesta visita amb els nostres impostos, siguem o no creients'.

Seguidament, va pujar a l'escenari l'activista trans Manuela Trasobares amb el puny alçat, la 'Mama' que s'anunciava en la convocatòria ('Vine a rebre la Mama!') i que les manifestants van aclamar amb crits de 'Mama! Mama! a tu sí que t'esperem!'.

La Manuela Trasobares va recordar que no només hem de rebutjar la visita del Papa i lluitar per una ciutat laica, sinó que cal destruir l'església i l'estat opressor, capitalista i patriarcal. L'activista també va fer un homenatge a les lluitadores llibertàries del 36 que van omplir els carrers de lluita anticlerical i va fer una crida per recuperar aquella il·lusió i revolta i aturar així l'ofensiva catòlica que patim. Manuela va concloure dient que 'aquest sistema podrit només el podrem canviar amb la Revolució'.

L'acte, que va comptar amb el suport i participació activa de l'anarquisme, l'esquerra independentista i col·lectius contra l'homofòbia i la transfòbia, es va concloure amb l'actuació anticlerical de la cantautora electrònica Plutón i la passejada amb 'Mama Mòbil' d'una activista que amb un megàfon va animar a les concentrades a cridar lemes com 'Llibertat sexual! Dret al propi cos!' o 'Traieu els rosaris dels nostres ovaris!'.

Quan ja tocaven dos quarts de dues, es va iniciar una manifestació que va seguir per la Gran Via només alguns metres perquè els Mossos havien muntat un dispositiu tallant el carrer i impedint el pas al carrer Pau Claris, per on passava la comitiva del Papa. Pocs minuts després, es va poder veure com passava el Papa Mòbil i es van poder sentir més fort que mai els crits de 'Jo no t'espero!'.

Una mica més tard, desconvocat ja l'acte de protesta, quan algunes de les persones que havien estat a la concentració estaven a la Rambla van ser assaltats per la Brigada Mòbil dels Mossos que van colpejar-los retenint unes 25 persones durant un mitja hora amb l'avís de multes futures. Des de la campanya 'Deixem-nos d'hòsties! Jo no t'espero!' denunciem la violència dels Mossos d'Esquadra i ens solidaritzem amb les persones que poden rebre futures multes.



dimecres, 27 d’octubre del 2010

El forat fa pecat



EL FORAT FA PECAT
Divendres 29 d'octubre a l'Ateneu popular de l'Eixample (Passatge Conradí, 3 (Sicília/Rosselló BCN)

19:30h Taula Rodona amb Sandra Campañón (Plataforma per l'avortament lliure i gratuït), Jofre Villanueva (Moviment laic i progressista) i Eugeni Rodríguez (Front d'Alliberament Gai de Catalunya).

Seguidament, Festa Pagana (hi haurà entrepans a preus populars!) amb l'actuació de la cantautora electrònica irandesocatalana PLUTON que ens presentarà el hit anticlerical 'Benedicta!.

>>Podeu veure el clip en aquest enllaç!: http://www.youtube.com/watch?v=RECB8WuExN0

La festa servirà per autogestionar la campanya 'Deixem-nos d'hòsties! Jo no t'espero!'.

També hi trobaràs la banderola de rebuig a la visita papal (bo d'ajuda 1 euro) i es repartirà l'Accent Bord que acaba de sortir!

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Les nostres identitats trans no són una malaltia!!

Fotografies de la manifestació d'ahir a Barcelona, contra la patologització de la transsexualitat.

Més informació, aquí.

divendres, 8 d’octubre del 2010

Deixem-nos d'hòsties

Deixem-nos d'hòsties: jo no t'espero.

A Barcelona s'està preparant la rebuda del Papa tal com es mereix.

Aviat, aviat...
De moment:

http://deixemnosdhosties.blogspot.com

dimarts, 3 d’agost del 2010

Casal d'estiu bord i rural


Des del Brot Bord et convidem a venir al Casal d'estiu que farem el 18 i 19 d'agost a Can Forcall, un projecte d'okupació rural a la Vall de Querol, Alt Gaianès (comarca administrativa de l'Alt Camp). Seran unes jornades autogestionades DIY (fes-t'ho tu mateix). Farem allò que ens vingui més de gust des d'una perspectiva borda antipatriarcal. Hi haurà temps per tot: des de debats intelectualoides de saló fins a les dinàmiques més vivencials. Des d'allò més estèril fins a allò més utilitarista i pràctic com ara collir una tomàtiga de ramallet.

Avís important: es qüestionarà la monogàmia, el poliamor i la vida borda postmoderna urbanita.

Quan arribar i marxar
Estaria bé que vinguessiu al dia 17 i podeu marxar el 19.

Menjar
Cadascú portarà algú de menjar que no siguin hortalisses, ja que a can forcall ja hi ha hort.

Dormir
Hi ha molts matalassos on podrem "dormir" a bastament molta gent. També hi ha una àmplia zona d'acampada-vivac, per qui prefereixi l'intimitat.

Presa, gorg i bassa
oblida't el banyador a casa per poder-te banyar en pilotes a la presa, el gorg o la bassa olímpica que hi ha Can Forcall.

Interessats/des:
envieu un mail a brotbord@gmail.com

dijous, 1 de juliol del 2010

28-J, un crit: la transsexualitat no és cap malaltia

Àlex Suàrez. Vilafranca del Penedès
publicat a l'Accent

Els col·lectius per l'alliberament GLTI, l'esquerra independentista i altres moviments socials, han centrat, aquest 28J, les mobilitzacions i actes reivindicatius en la lluita trans més enllà de la manifestació de Barcelona.

Tot seguit fem un recull de les principals activitats a diverses poblacions catalanes:

Barcelona

El dissabte 26 de juny va tenir lloc la gran manifestació per l'alliberament gai, lèsbic, trans i intersex que va aplegar milers de persones sota el lema 'Dret al propi cos!'. La marxa es va iniciar a les 18:30 a plaça Universitat i s'hi van poder veure els col·lectius d'alliberament GLTI com el Col·lectiu Gai de Barcelona, Trans-Block o el FAGC damunt del ja tradicional camió.
També un any més, va sortir al carrer el bloc independentista convocat per Endavant, CAJEI, Maulets, COS, Brot Bord i SEPC que duien una pancarta amb el lema 'Sóc trans, no estic malalalta!'. Cal destacar que en començar la mobilització, activistes de l'assemblea antipatriarcal Brot Bord van fer una perfomativitat contra el Pride (festa del 'Orgullo Gay' que l'empresariat de l'ambient realitza des de fa 2 anys a Barcelona i Sitges). Van desplegar una pancarta amb el lema 'La revolució sexual no la podrem fer engabiades en els seus negocis! Passa del Pride i uneix-te al combat!', van llegir un manifest i van arrencar-se uns plàstics que 'encadenaven' els cossos per simbolitzar la necessitat d'un alliberament dels cossos.
La mateixa assemblea van desplegar des d'una bastida del carrer Pelai dues grans pancartes per la despatolització trans.
La manifestació va acabar a la plaça sant Jaume on representants de la Comissió Unitària 28 de juny van llegir el manifest en què es posava especial èmfasi en la reivindicació del ' dret al propi cos, com una obvietat que sembla no estar assolida del tot. Cal recordar que encara avui es considera la transsexualitat com a una “disfòria de gènere”, terme absolutament incorrecte i que exigim la seva desaparició'.
També cal destacar que el Col·lectiu Gai de Barcelona va aplegar centenars de persones en una manifestació el mateix 28J per reivindicar i recuperar l'esperit de protesta del 28J.

A banda de les manifestacions, al voltant del 28J, s'han realitzat a Barcelona diverses activitats organitzades pel Col·lectiu Gai de Barcelona i el FAGC com la presentació de la memòria antidiscriminatòria, taules rodones, exposicions i festes.

També l'organització Maulets va organitzar a l'Ateneu de l'Eixemple un taller de serigrafia de mocadors contra la patologització trans i posterior xerrada sobre la lluita trans. En el mateix espai alliberat, Endavant i la CAJEI van organitzar una presentació del col·lectiu de lluita trans Trans-Block.

Fotos de l'acte:

28jbcn228jbcn4

Vilafranca del Penedès

Des de fa molts anys, a Vilafranca quan s'apropa el 28J, l'esquerra independentista organitza un programa d'actes que enguany s'han centrat en la lluita trans. És per això que la concentració que van realitzar el mateix 28J a la plaça d ela Vila es feia rere una pancarta amb el lema 'La transsexualitat no és cap malaltia!'.
Entre els actes que s'han realitzat al voltant del 28J hi destaca la xerrada-taller 'Qüestionant i desafiant la cultura de la monogàmia', sessions de cinema amb la projecció de 'El vicari d'Olot' i '2o centímetros' i la presentació dels llibres 'El gènere desordenat' i 'La voluntat i el desig'.

Fotos de l'acte:

28jvilafranca

Girona

Un any més, el 28J té lloc a Girona una manifestació per l'alliberament GLTI convocada pel FAGC, el Grup de Lesbianes Feministes, Girona Orgullosa i Brot Bord. I amb el suport de la CUP, Maulets i la Plataforma Antipatriarcal (Endavant, La Màquia i LI).
Unes 300 persones " van recórrer els principals carrers de la ciutat sota el lema 'Pel dret al rsopi cos!'. Durant la manifestació, ente altres,es van cridar lemes contra la patologització de la transsexualitat i a favor de la sexualitat lliure: "Llibertat sexual, dret al propi cos", "Alerta, que caminen trans, gais i lesbianes pels Països Catalans", "Sí, sí, sí, som així!", "Contra el capital, plaer anal".
És important destacar que enguany la mobilització per l'alliberament GLTI a Girona ha fet un salt importantíssim pel que fa al gran nombre d'assistents que ha superat totes les expectatives.

També al voltant del 28J la Comissió Unitària va fer una Festa per l'Alliberament i la Plataforma Antipatriarcal va organitzar un cicle de cinema, la presentació dels llibres 'El gènere desordenat' i 'La voluntat i el desig' i la xerrada 'Lesbianisme com a resistència política al patriarcat'.

Fotos de l'acte:
28jgirona4

València

L'esquerra independentista de València va organitzar una xerrada debat sobre la transfòbia al Racó de la Corbella. El ponent de la xerrada era un militant de l'Assemblea Brot Bord que va fer una exposició sobre la situació actual dels intersexes i de les identitats Trans (transexuals i transgèneres) considerades encara avui en dia malalties per l'Associació Americana de Psiquiatria (DSM) -referent de l'Organització Mundial de la Salut. Brot Bord explicà la campanya internacional per la despatologització trans, coneguda com l'STP 2012, que precisament pren com a referència aquest any perquè és quan la DSM revisa el seu catàleg de malalties. Per tant la campanya té per objectiu que la DSM deixi de considerar persones malaltes a les persones trans.
Així mateix, el militant de Brot Bord va assenyalar la importància de trencar amb els gèneres i les identitats sexuals com a mètode per transgredir el patriarcat i d'aquesta manera poder començar a superar-ho en el nostre dia a dia. El debat que s'originà després es va encaminar a la discusió sobre estratègies de lluita contra el patriarcat.

Igualada

Activistes de l'Assemblea de Joves van fer una acció contra una farmàcia ultracatòlica que es nega vendre condons. El vídeo es pot veure al web de la CAJEI. També enguany, l'AJI va organitzar un taller d'autodefensa emmarcat en el 28J.

Crònica de la manifestació pel 28 de juny a Girona


Èxit de la manifestació del dia per l'Alliberament LGT a Girona
300 persones es manifesten pels carrers de la ciutat.

La manifestació convocada per la Comissió Unitària 28 de juny de Girona, formada per les organitzacions LGT de la ciutat (FAGC, GLG, Girona Orgullosa i Brot Bord), ha reunit 300 persones, que sota el lema "Pel dret al propi cos" han recorregut els principals carrers de la ciutat. Durant la manifestació, ente altres, s'han cridat lemes contra la patologització de la transsexualitat i a favor de la sexualitat lliure: "Llibertat sexual, dret al propi cos", "Alerta, que caminen trans, gais i lesbianes pels Països Catalans", "Sí, sí, sí, som així", "Contra el capital, plaer anal". Cal dir que enguany la manifestació ha reunit més persones que cap altre any, i ha rebut el suport d'organitzacions com Maulets, la CUP, la Plataforma Antipatriarcal, UGT, CCOO i EUiA.



Crònica dels actes pel 28 de juny a Vilafranca



Els col·lectius de l'esquerra independentista convocaven ahir al vespre una concentració a la Plaça de la Vila de Vilafranca per commemorar el 28 de juny, el dia per l'alliberament gai, lèsbic, transsexual i intersex.

La pluja va fer que l'afluència de participants fos inferior a altres anys. Aquest any, el lema que servia com a fil conductor de la convocatòria tenia com a protagonista l'alliberament transsexual. La concentració culminava tot un seguit d'actes que han tingut lloc aquests darrers dies i que han constat d'una conferència sobre la monogàmia i la participació a la manifestació que es va fer el dissabte a Barcelona. Aquesta setmana encara hi ha propostes relacionades amb la commemoració.

dimecres, 30 de juny del 2010

Taller sobre la monogàmia a Vilafranca



extret de rtvvilafranca.cat

Un taller que qüestiona la monogàmia obre el 28J a Vilafranca

L'Arcadi Bages, activista de l'assemblea antipatriarcal Brot Bord, dinamitzava ahir una xerrada-taller amb l’objectiu de qüestionar i desafiar la cultura de la monogàmia.

Aquesta activitat, seguida per un petit grup de joves, servia per donar el tret de sortida als actes que l'esquerra independentista vilafranquina ha organitzat per celebrar el 28J, dia per l'alliberament lèsbic, gai, trans i intersex.

Bages es remuntava als orígens de la monogàmia i en seguia la seva evolució, emmarcada en el context social i econòmic, fins arribar als nostres dies.

Els actes d’aquest 2010 se centren en la lluita per l'alliberament transsexual perquè encara es troba en un segon pla i han optat per insistir en què la lluita contra la transfòbia és cabdal en la lluita per l'alliberament sexual.

Avui, 28J, a les 8 del vespre, hi ha convocada una concentració a la plaça de la Vila que continuarà amb un pica-pica i la projecció de vídeos d'activisme contra l'homofòbia i la transfòbia a El Cep.

La propera activitat tindrà lloc diumenge a la tarda amb una sessió de cinema amb crispetes, tot mirant el film El vicari d'Olot.

dissabte, 19 de juny del 2010

Brot Bord exposa a València les raons de la campanya STP - 2012 contra la transfòbia

L'esquerra independentista de València va organitzar ahir una xerrada debat sobre la transfòbia al Racó de la Corbella. El ponent de la xerrada era un militant de l'Assemblea Brot Bord que va fer una exposició sobre la situació actual dels intersexes i de les identitats Trans (transexuals i transgèneres) considerades encara avui en dia malalties per la Associació Americana de Psiquiatria (DSM) -referent de l'Organització Mundial de la Salut. Brot Bord explicà la campanya internacional per la despatologització dels trans, coneguda com l'STP 2012, que precisament pren com a referència eixe any perquè és quan la DSM revisa el seu catàleg de malalties. Per tant la campanya té per objectiu que la DSM deixe de considerar persones malaltes als Trans.

Així mateix, el militant de Brot Bord va assenyalar la importància de trencar amb els gèneres i les identitats sexuals com a mètode per transgredir el patriarcat i d'aquesta manera poder començar a superar-ho en el nostre dia a dia. El debat que s'originà després es va encaminar a la discusió sobre estratègies de lluita contra el patriarcat.



diumenge, 13 de juny del 2010

Actes pel 28 de Juny a Girona



28 de juny, dia internacional per l’Alliberament Lèsbic, Gai i Transsexual
Girona 2010: Pel dret al propi cos

Divendres 25 de juny, 23:30h, al Peach (c/ Barcelona, 177-179, Girona)
Festa per l’Alliberament

Dilluns 28 de juny, 20h, Pont de Pedra
MANIFESTACIÓ

Organitza:
Comissió Unitària 28 de Juny de Girona [FAGC + GLG + Girona Orgullosa + Brot Bord]

dimarts, 1 de juny del 2010

Qui és la malalta? O: Com construir una malaltia del no res

Aquest article es publicarà al 2n número de l'Accent Bord (ben aviat!)

Tot sovint la crueltat de la realitat ens imposa l’ordre del dia i els discursos a defensar. No som les persones crítiques les que definim els conceptes amb què treballem; en tot cas som les que definim els conceptes que demà (si algun dia guanyem) seran emprats i (esperem que) discutits per les futures generacions.

Tan trista és la nostra realitat que ens veiem obligades en ple segle XXI a justificar que ser trans no és una malaltia. Mentre que el més normal seria que aquelles persones que s’entesten a afirmar‐ho en donessin raons, a la pràctica som nosaltres els que ens hem de dedicar a fer visibles les seves estructures de pensament que no poden fer altra cosa que parir estupideses d’aquest calibre.

Tot el discurs mèdic que envolta la transsexualitat i el transgenerisme (el món trans, en definitiva) està infectat de fal•làcies i de dogmes que descansen sobre el misticisme de l’indemostrable: l’etern enemic dels discursos vertaderament científics. A vegades sembla que parlar amb segons qui sobre el tema trans sigui com parlar de l’existència de Déu amb un capellà: una pèrdua de temps. Però, com dèiem, el context ho imposa, i ens hem d'empassar una mica l'orgull i posar-nos temporalment a la defensiva, per després passar a l'atac amb més contundència que mai.

Quan ens posem a la defensiva no ho fem per defensar‐nos del concepte malaltia, sinó per defensar‐nos de les persones que articulen totes les mentides sobre les persones trans. La transsexualitat no és una malaltia i això no té res a veure amb el fet que la paraula malaltia no ens agradi, o amb el fet que haguem de tenir res contra la gent malalta; senzillament no ho és perquè no entra dins el concepte de malaltia.

S'entén que una malaltia és tota afectació a un organisme viu que altera, dificulta o impedeix les seves funcions vitals (tela marinera…). El concepte clau és aquí funcions vitals. És important entendre que les funcions vitals no existeixen més enllà de la inferència humana: no es tracta de realitats imposades per la naturalesa, sinó de decisions teòriques humanes.

Quan un humà famolenc veu una patata la seva inferència pot ser: com que hi ha patates i com que jo tinc gana, la funció de les patates és ser menjades. Aquest raonament tant estúpid és, explicat de manera dràsticament banalitzant, el que ha fet la ciència mèdica al llarg de la seva història davant de molts fenòmens que no ha sabut explicar causalment.

Una cosa semblant explica cert filòsof (un tal John Searle: poc sospitós de ser postmodern, relativista, o qualsevol cosa d'aquestes) amb el que ell anomena fal•làcia d'atribució de funció. Ens posa l'exemple dels batecs del nostre cor: sota la creença que estar viu és millor que estar mort (creença útil, tot i que indemostrable) quan veiem que el nostre cor bombeja sang a les nostres venes inferim que la funció del cor és mantenir‐nos vius. Si en lloc de la creença sobre la vida i la mort la nostra societat cregués fermament que cal adorar Déu fent sorolls corporals (creença gens útil, però igualment indemostrable) la nostra inferència hagués estat que la funció del cor és adorar Déu fent sorolls corporals.

Les funcions, com a tals, les tenen les coses que algú ha pensat i creat: les coses que algú ha enginyat, com una cadira o un tornavís. A més a més ja sabem que pervertir una funció és una cosa relativament senzilla. Una cadira ens pot servir per fer foc, i un tornavís pot ser utilitzat per fer palanca. En aquest aspecte ja ens en van ensenyar molt les situacionistes franceses, sobre com podíem modificar el valor de canvi, per exemple, d’un extintor, mitjançant elevar-lo a la categoria d'art (canviant‐ne el valor d'ús). Avui aquest extintor té la funció d'apagar focs i val uns 35 euros i demà tindrà la funció de ser admirat a una sala d'art contemporani i valdrà 3.000 euros (sí, els humans som així d'estúpids).

Els organismes naturals que trobem al món, per contra, i fins que es demostri el contrari, no han estat creats ni enginyats per cap dissenyador intel•ligent; el concepte funció és, per tant, inapropiat per descriure'n l’ontologia. És més: si realment fos així i els organismes naturals tinguessin funcions, realment no les hauríem sabut alterar jugant amb el valor d'ús i de canvi de l'objecte? Una funció és una eina teòrica que ens permet explicar la realitat i (per què no?) millorar‐la. Ens és útil pensar que la funció d'una bombeta és fer llum, ja que així sabrem quan cal canviar-la. De la mateixa manera, ens és útil pensar que la funció del nostre cor és mantenir‐nos vius, ja que així sabem quines línies de recerca científica cal potenciar per incrementar el nostre benestar. Però que sigui útil no implica que sigui ontològicament vertader. Això és important, ja que cal saber que quan una explicació funcional no ens és útil, cal derrocar‐la.

El fet aquí és que aquest tipus de raonaments que poden semblar inofensius són, a vegades, els que sustenten una sèrie de creences que avui dia encara manté segons qui; creences com la que diu que la funció de la dona és tenir fills (creença basada en la realitat constatable que una femella humana fèrtil és capaç de parir), o la creença que la funció de l'espècie humana és perpetuar‐se (creença basada en el fet que tenim la capacitat, com a espècie, de reproduir‐nos), o la mateixa creença que la homosexualitat i la transsexualitat no són naturals (creença basada en l’anterior i en l’evidència que sense diversitat genital fèrtil no hi ha reproducció).

L’argumentació que la transsexualitat és una malaltia reposa sobre la fal•làcia que la funció d'un mascle (biològic) és ser un home (social) i que la funció d'una femella és ser dona. És a dir, és una fal•làcia que reposa en una concepció essencialista del gènere, en aquest discurs clàssic, antiquat i d'entreguerres que avui dia sabem que no és capaç d'explicar absolutament res.

Com dèiem, les funcions són constructors teòrics que ens ajuden a explicar la realitat, en cap cas la determinen i a vegades fan que extraiem conclusions errònies amb conseqüències socials nefastes, com l'estigmatització o la tortura psicològica extrema a què es veu evocada molta gent per no alinear‐se al 100% en allò que és considerat "normal".

De la mateixa manera que el psiquiatra franquista Vallejo‐Nájera considerava l'antifeixisme o el comunisme com a malaltia mental, avui dia gran part del discurs pretesament científic produït sota el pensament heterocapitalista segueix etiquetant com a malaltia totes aquelles coses que a) no sap explicar causalment o b) no li convé comprendre.

La realitat és que les causes que porten algú a esdevenir trans estan molt poc estudiades. D'entrada, sembla que apareixen variables que no tenen absolutament res a veure amb la biologia humana, com la classe social, el nivell cultural, etc. A ningú que conegui mínimament el “mundillo” se li escapa que la majoria de trans femenines de Barcelona provenen d'una classe social més baixa que les trans masculines de la mateixa ciutat, per exemple. Tot això són coses que cal estudiar amb lucidesa i peus de plom, exactament igual que les variables biològiques, és clar. Cal estudiar‐ho si realment volem explicar per què hi ha persones trans. Si, en canvi, l'únic que volem és segregar‐les o eliminar‐les no hem de fer altra cosa que considerar‐les malaltes, disfòriques, vagas y maleantas.

Qui vulgui escoltar bajanades que vagi a missa, així que feu el favor de treure‐me‐les dels manuals científics.