dilluns, 18 de novembre del 2013

PromiscGAItat

per Na Pai

Aquest estiu tingué lloc a Barcelona un festival aquàtic d'homes amb músculs inflables, suposo que per poder flotar sense haver de coordinar braços i cames per nedar i així poder dedicar el gruix de l'activitat neuronal a processos mentals superiors com ballar i al mateix temps projectar somriures d'aparellament, com he pogut deduir a partir de les fotografies promocionals. Per complementar el festival, entre festa i festa hi havia ressaques, perdó, vull dir xerrades: 'Tan difícil és ser gai i tindre parella estable?' Amb aquesta lamentació es presentava la xerrada d'un psicòleg que s'anunciava com a 'expert en psicologia de l’home gay' i deia que 'analitzarà els condicionants que dificulten l’establiment de vincles afectius duradors'.

Aquesta xerrada en el Circuit festival semblava tan paradoxal com si en el marc d'una matança del porc a La Llacuna es fes un simpòsium titulat 'Tan difícil és ser amant de l'embotit i mantenir una dieta vegana estable?'. Però té la seva lògica si tenim en compte que la comunitat gai no és impermeable a la cultura de la monogàmia i encara alberga un recòndit pòsit d'anhels monògams, malgrat que la seva pràctica quotidiana en resti a anys llum.

Per més diva que sigui, no vaig d'experta per la vida, però no seré menys i també voldria exposar algunes raons que expliquen l'acusada promiscuïtat que es dóna en ambients gais—i cada cop més en els heterosexuals—, però sense intenció de buscar una teràpia redemptora, sinó per prendre consciència que aquesta promiscuïtat —igual que la monogàmia — no és lliurement elegida sinó que ens cau a sobre com una llosa de formigó amb rajoletes de piscina de la sauna Casanova.

L'ocasió fa el lladre i els ghettos gais turístics fan la promiscuïtat. És tan poc probable que davant d'una enorme plata assortida de canapés algú es limiti a provar-ne una sola varietat, com que algú que viu envoltat de potencials parelles es limiti a tenir-ne només una durant un llarg període vital. Amb el suau lliscar d'un sol dit en tenim prou per accedir a un extens mercat sexual i concretar una cita a l'instant amb un nou cos per palpar i fruir. Un nou individu de qui enamorar-nos tènuament i fugaç, però suficient per apaivagar momentàniament el foc de la nostra líbido abans de patir una altra vegada el síndrome d'abstinència que ens farà cercar una nova dosi, ja sigui a la xarxa, a una disco o a Montjuïc.

La promiscuïtat sexual, com qualsevol altre plaer, pot generar addicció. No és només el plaer del sexe. També implica el plaer de sentir-nos desitjables o el plaer de les intrigues del flirteig, entre d’altres. Si ens habituem a tenir sexe amb diversa gent cada mes o inclús cada setmana, arriba un punt en què el cos hi està tan habituat que ens ho reclama, ho necessita per mantenir l'equilibri. Com en totes les addiccions, necessitem cada cop més sexe i pràctiques més variades o extremes per tal de mantenir el mateix nivell d'estimulació dels circuits neuronals on s'ubica el plaer. Amb altres paraules, una mateixa 'dosi de sexe' cada cop ens dóna menys plaer i tenim més necessitat d'obtenir-la.

També cal tenir en compte l'efecte Coolidge, segons el qual, encara que estiguem aparellats amb l'home més agraciat de tota la ramada, tan bon punt haguem orgasmat amb ell una o vàries voltes, qualsevol novetat ens semblarà més atractiva.

Em direu que bé es pot tenir una parella afectiva estable en modalitat relació oberta per tal de poder seguir follant amb amics, ex i desconeguts. Però també veig que això és cada dia més complicat: perquè això funcioni és necessari un enamorament mutu, i els enamoraments són cada cop més efímers, ja que ens enamorem a partir de les expectatives de ser correspostos pel millor candidat possible. I en un territori amb alta densitat de població i grinders no podem evitar d’estar exposats a centenars de candidats, la qual cosa ens porta a l'inconscient constant dubte: —Segur que estic intercanviant fluids amb el millor candidat possible? Espera, deixa-m’ho comprovar al gayromeo un cop més...

Curiosament, aquest fenomen també produeix l’efecte contrari a la promiscuïtat: l’existència de tants possibles candidats ens pot portar a una solitària vida sexual i afectiva, cercant eternament el candidat ideal, la nostra mitja taronja que no existeix. Un altra evident raó que ens afecta especialment als gais és que a diferència dels heteros, nosaltres no tenim tan interioritzat el programa automàtic de 'construir niu i reproduir-nos' que salta quan ens acostem als 30 anys i dificulta en gran mesura dedicar temps a flirtejar amb nous amants.

Bé, podria repassar moltes més raons, però la idea bàsica on volia jo arribar és que la promiscuïtat no és la solució ni cap alternativa decent i emancipadora a la cultura de la monogàmia o la tristor gai. Quan siguem grans què ens quedarà de tant folleteo més enllà d'algun herpes o berruga del papil·loma?

Ho sento, nois. Haurem de seguir buscant alguna cosa més.

5 comentaris:

  1. Perdoneu però algú ho havia de dir (de bon rotllo i amb "carinyu", que consti):

    L'estil resulta pretenciós en un text mancat de tota mena d'interés a part de ser absolutament il.legible.

    En quant a (l'escàs) contigut permeteu-me fer-fos una pregunta: CÓM COI PODEU ARRIBAR A SER TANT CARQUES, ULTRACONSERVADORS I MORALISTES???
    Sembla mentida!
    Quan s'ha acabat de fer l'esforç de llegir un text infumable hom pensa que es tracta d'una dolenta traducció al català de quelcom d'Intereconomia, d'unes declaracions d'algú a La Cope o del darrer article homòfob dels E-Cristians.
    Em pregunto si han estat aquestes les vostres fonts d'inspiració.

    Només una puntualització (de les moltes que es podrien fer a tal despropòsit): no heu pensat mai que els heteros també són promiscus i follen com a conills i tant o més que els gais? o potser, molt en l'estil dels citats Intereconomia, Cope, E-cristians, encara penseu que "els heteros follen menys perquè les dones no tenen necessitats sexuals"?..

    Que no us agrada el Circuit?: no hi aneu.
    Que no us agraden els homes del Circuit?: no us els intenteu lligar o follar.
    Que no us interessen les xerrades que ofereix el Circuit?: ningú no us obliga a anar-hi.

    En quant a: "...poder dedicar el gruix de l'activitat neuronal a processos mentals superiors com ballar..." No us penseu que per ser més lletjos sou més intel.ligents o millors que ells. Simplement momés sou més lletjos.

    Tot es resumeix en una cosa: "folleu o no i deixeu follar".
    Moralismes carques i dogmatismes ultraconservadors: NO, GRÀCIES!
    Amb carinyo, però.



    ResponElimina
  2. Hola Pepi, si tu vols follar amb musculoques, fes-ho, clar que sí. Però no deixa de ser un negoci el control del teu oci, un gueto del bon ciutada marica, que durant unes hores pot estar en un ramat que dona pasta a empresaris que les importes una merd*, que invisibilitzen la teua dissidencia sexual per a ser un objecte més de consum i benefici per a la seua butxaca. Si els nazis donaren tants diners com els "bons gays" farien activitats per a nazis. Quan et faces major i pilles una depressió per vore't canes, entrades, arruges, ves al circuit a vore si et volen...

    Ho escriu una bollera de bona fe i amb carinyo.

    Per molt que digues COPE, carca, bla bla bla... no te més merit el teu escrit.

    ResponElimina
  3. Et recordo, bollera anònima missaire (per lo de la "bona fe"), que el Circuit no és més que una activitat de lleure que organitza una empresa privada que prepara activitats a les quals no s'obliga a ningú a assistir.

    T'acaves d'assabentar ara que "no deixa de ser un negoci"? Oeoeoeoe. Més val tard que mai.
    És un negoci del qual pots participar o no. Exactament igual que pots anar a comprar al FNAC o no. I quan vas a comprar al FNAC (o a la llibreria de la cantonada) et penses que els importes una mica? Doncs ho tens clar. Els importen els teus calers. Tú i jo a qualsevol botiga o a qualsevol bar els importem la mateixa merda que els participants del Circuit als seus organitzadors.

    A veure si ho agafeu d'una punyetera vegada:
    el Circuit NO ÉS UNA ACCIÓ REIVINDICATIVO/SOCIAL DE VISIBILITZACIÓ DE TOTES LES REALITATS LGTB. Ni ha de ser-ho.
    No. El Circuit és una festa adreçada a un perfil concret de públic. Exactament igual que les kedades Bear són festes adreçades a un perfil concret de públic. I la resta trobades i festes de gais i lesbianes ;n'hi han un munt durant tot l'any.
    Perquè carregueu contra el circuit? Doncs simplement perqué va més gent i és més visible que el "Bearcelona" o que les kedades de lesbianes joves.

    Per visibilitzar la dissidència ja hi ha altres mecanismes: associacións, grups socials, política.

    El mèrit dels meus escrits el té el contingut dels mateixos.
    El que sembla mentida és que un grup com el vostre que es vanagloria de "progre", "alternatiu" i "dissident" carregui contra la "promiscuitat" amb els mateixos arguments que la dreta més dogmàtica i carca. Serà que al final els extrems es toquen?..
    Us ho haurieu de fer mirar.

    Ah una darrera cosa: tinc constància de la participació al Circuit de gent gran "arrugada" i "amb canes": al cap i a la fi pagant, que és del que es tracta, es pot anar on es vulgui. Però si la gent gran LGTB no vol anar-hi afortunadament en l'actualitat té altres llocs on trobar-se i sentir-se bé: des de la "Fundació Enllaç" o el "Casal Lambda" com a associacions fins al "People" o el "Ball del Casal" com a locals i lleure.
    Salutacions també amb "carinyu". ;-)

    ResponElimina
  4. Bé! després de llegir aquesta joia d'article només puc dir que en el fons molt en el fons comparteixo la crítica o la idea de que l'alternativa a la monogàmia no és l'addicció al sexe, així com que l'alternativa a qualsevol fet social que ens fa patir no és una addicció. I que amb la promiscuitat per la promiscuitat i la cosificació dels cosos intentem omplir buits interiors amb coses que pot ser ens fan sentir més buits.
    Ara bé dit això i compartint després d'haver llegir 3 vegades l'article el fons de la qüestió només puc dir que lamento profundament el llenguatge utilitzat. En primer lloc m'agradaria convidar al redactor a que abans de jutjar les coses per vídeos promocionals s'informés una mica ell mateix, és cert que Matineé grup és una empresa capitalista, és cert que el circuit festival forma part del que podríem anomenar trista mercantilització de la lluita lgbt o lgq+ o com li vulgueu dir... però no cal insultar als assistents dient-los unflats, insinuants que són un descerebrats o coses per l'estil. Lapideu-me si voleu amb el vostre dogmatisme però jo vaig estar a aquella festa i com jo molts amics meus, que part d'ells no han entrat a un gimnàs a la vida i amb els quals segurament haureu compartit molts espais. Avui en dia existeix un fenome que en antropologia s'anome realitat múltiple i vol dir que jo puc anar a una festa del circuit, a una assemblea de la CUP, a les rebaixes del corte inglés, al Reina Sofia o al CCCB vivint les múltiples facetes que tinc amb llibertat. Això és un fet real i utilitzar un llenguatge que fa que part dels teus companys de lluita es sentitn insultats com si de flotadors sense neurones es tractessin és molt poc estratègic.
    Si algú des de la seva organització, assemblea, etc... vol aconseguir alguna cosa per avançar en els drets de les persones, en primer lloc ha de ser inclussiu i si considera que hi ha persones que són promiscues perquè no troben alternativa a la monogàmia li aconsello que tracti de tenir empatia i no criminalitzar amb el seu llenguatge a les persones que segons el seu punt de vista són les vícitmes de la falsa idea de la promiscuitat.
    Bé, espero que s'hagi entés que la meva crítica no és al contingut del text si no al seu llenguatge que des del meu punt de vista és excloent, si el brot bord vol ser alguna cosa més que un moviment que agrupa a un centenar de persones crec que hauria de modificar el seu llenguatge per arribar també a aquells èssers tant odiats i dignes de morir a la foguera que són "les musculoques" perquè elles també són víctimes de l'heteronormativitat, tot i que pot ser que en lloc de dirigir la seva ràbia continguda escribint articles insultants ho fan destrossant-se el fetge i l'autoestima amb anabòlics i drogues de disseny.

    ResponElimina
  5. Hola Pepi, soc la Pai, em sap greu que el meu article t'hagi resultat ofensiu i que m'hagis malinterpretat tant, ho sento, la meva capacitat expressiva és limitada, però per això estic aqui, per intentar arreglar-ho.
    D'entrada haig de dir que és un article d'opinió personal meu, no és un comunicat oficial del BrotBord, així que només jo en sóc responsable, el brotbord és molt divers, amb diverses sensibilitats i cap s'imposa sobre la resta, tampoc la meva. I era un article pensat per sortir al nostre fanzine, un fanzine que des del principi ha destacat pel seu to informal. I amb això haig de reconèixer que l'article té un to molt irònic i cafre i que pot resultar ofensiu i poc respectuós per molta gent, ho sento, és el meu penós sentit de l'humor. Però és que si hagués de fer els articles més seriosos i políticament correctes segurament em faria molta mandra i ja no els faria.
    L'objectiu de l'article no era carregar-se el Circuit, sols esmento el Circuit com a la punta de l'iceberg més visible a la resta de la societat de la promiscuitat gai. Si segueixes llegint veuràs que no parlo de la promiscuitat gai com quelcom aliè sinó com quelcom que visc i viu el meu entorn marica, i nosaltres també som consumidores del Circuit o similars. En cap moment he pretès jutjar moralment la promiscuitat en plan: això està malament, sense cap més justificació. El que pretenia era explicar la promiscuitat, com i perquè sorgeix i he arribat a la conclusió que no és una elecció tant lliure com potser ens sembla. El que critico no és la promiscuitat en si sinó el fet de que ens hi podem trobar atrapades.
    No pretenia menysprear els promiscus (això seria menysprear-me a mi mateixa!) sinó exposar que potser aquesta no és la millor forma de relacionar-nos i potser en podem trobar de millors.
    Tampoc pretenia denunciar la promiscuitat dels gais contraposant-la als heteros, en sóc conscient de que la promiscuitat es troba cada cop més extesa entre tots els públics. Si parlo més concretament de la gai és potser perquè la conec més i considero que es troba més generalitzada proporcionalment que entre els heteros.
    Fran, el que anomenes “realitat múltiple” jo ho anomeno postmodernitat i també em sembla insultant per tothom que no té el privilegi de viure tantes múltiples facetes amb llibertat.
    En tot cas, gràcies pels comentaris i obrir el debat!

    ResponElimina