dissabte, 31 de desembre de 2011

La neurosi anal

(publicat a l'Accent Bord núm. 7)

Sexe anal. Sexe tabú, dolorós, pervers, extasiant, orgàsmic, prohibit, fosc, tendre, sexopàtic o lent... però, sobretot, inquietant. La pràctica del sexe anal, analitzada fora de contextos culturals, és una pràctica més, amb els seus components propis: pot ser universal (tota persona té anus independentment dels seus genitals) i té variables sexuals (sexe oral, penetració, masturbació...).
Si analitzem aquesta pràctica a través de paràmetres culturals tot sembla més complex. 
Entorn d'aquesta pràctica s'ha nodrit l'antagonisme heterosexual/homosexual, creant una línia de divisió basada en el sexe anal. L'heterosexualitat normativa mostra un clar rebuig a "l'exploració anal", habitualment des d'un to burlesc; i l'homosexualitat (masculina) n'ha fet la seva pràctica sexual per excel·lència, normativitzant a través d'aquesta pràctica les relacions entre homes. 

El sexe anal és un univers molt desconegut, ple d'ignorància i prejudicis.
 Com a professional, et recomano que no apliquis la barrera típica a l'hora de llegir aquest text (la burla, la rialla, el desinterès...), principalment perquè tan sols et pot ajudar a mantenir-te en un rol d'ignorància i, sincerament, sé que, com tothom, sents un cert morbo i interès davant del desconegut... Avui descobrirem la Neurosi Anal.
Mitologia masculina heterosexual
L’heterosexualitat ha estat l’única opció sexual constantment visibilitzada al món, i, per tant, tan sols s’ha autodefinit davant la visibilització d’altres opcions sexuals. El sexe entre homes s’ha simplificat sovint, segurament més de paraula que de fet, en el sexe anal, i, especialment, en la penetració anal.
L’home penetrat és entès com a “passiu”, “fa de dona”. Evidentment, aquesta relació dona-passivitat és estúpida, però, certament, el mascle heterosexual normatiu ha de defugir el sexe anal, concretament la mal anomenada passivitat, per emmotllar-se al rol que el sistema patriarcal li atorga. El fet de cercar sexe en el propi anus pot ser humiliant o li pot costar la definició de la seva opció sexual. El seu objectiu és preservar l’anus.
La dicotomia actiu/passiu
El passiu i la dona. Dos rols. Diferents, és clar. La dona heteronormativa sent plaer al ser penetrada. El passiu també. Dins l’esquema patriarcal, doncs, qui penetra se li considera una certa superioritat sexual que a qui és penetrat.
Tot i així, l’home “passiu” continua sent un concepte perillós. Sovint, el seu perill s’amaga rere la burla, però l’home passiu confirma l'opció de gaudir en l’exploració del propi anus, podent ser, per tant, penetrat per a una millor recerca del propi plaer.

El perill de l’home passiu és l’evidència de la incapacitat masculina heterosexual per a recórrer a totes les seves opcions de plaer.
Superar la Neurosi


Siguis gai, transsexual, heterosexual, hermafrodita, mascle... pots veure com el sistema t’ha imposat un rol i una conducta sexual normativa. Sovint t’ha estigmatitzat i t’ha adherit a un grup, a un estatus, partint d’aquestes etiquetes. 
El sexe anal és un sexe universal. Tothom té un anus i la possibilitat d’explorar el plaer a través d’aquest. I No. No estic demanant que tothom tingui unes pràctiques anals concretes o no desitjades. Simplement qüestiono el tabú incrustat a la masturbació anal, per exemple; a la possibilitat del sexe anal. 
Segurament, molts mascles heterosexuals no saben el plaer que se sent quan algú et menja el cul, i, per molt que la meva expressió tan clara els pugui semblar una grolleria, continuaran sense saber què se sent quan et mengen el cul.


Exercicis pràctics


El primer exercici és l’alliberament de tots els prejudicis acumulats. El sexe anal no és reservat a cap tipus d’etiquetatge. Se’n pot gaudir, explorant-lo i coneixent-lo.

Negar-se a la masturbació anal sol respondre a l’alienació concreta a un rol sexual. L’exploració del plaer anal és senzilla si som nosaltres qui experimentem amb nosaltres. Amb dits, aigua, profunditats, gruix... A partir d’aquí, el sexe oral a un anus també pot resultar molt senzill i satisfactori.

Però, com ja he dit, és la penetració anal el més gran dels mites. I ho reconec. La facilitat per a ser penetrat és molt variable en cada individu, estat corporal i mental, i circumstància. Però qui pot aconseguir practicar-ho sense traumatismes, dolors i malestars, pot trobar en aquesta penetració un èxtasi immens, i la possibilitat la té tothom, tot i que el procés pugui ser més o menys complex.
En altres edicions de l’Accent Bord, la meva becària, Bella Mia, havia instruït sessions per a la recerca del plaer anal.


Potser veuràs això com una frivolitat més del Brot Bord escrit per una psiquiatressa decadent. M’és igual. Tu esculls. És la teva vida, el teu anus i el teu plaer. Si n’ets incapaç, espero que puguis entendre que la resta, tard o d’hora, el voldrà practicar, sentirà la curiositat de cercar el plaer que pot trobar en el seu cos, i ho faran sense ser esclaus de cap moral esclava de tabús i complexos.

Dra. Maeso

1 comentari: