dimecres, 28 de novembre del 2012

El parany de la "normalització" del fet homosexual

Brot Bord
(publicat a social.cat)

El passat 6 de novembre rebíem amb satisfacció la notícia que el Tribunal Constitucional havia tombat el recurs presentat pel PP contra la llei de persones del mateix sexe. Moltes entitats i activistes del món LGTI no van dubtar en celebrar-ho alegrement i van emetre multitud de comunicats mostrant la seva satisfacció amb la decisió del TC. Alguns dels comentaris que podien sentir-se o llegir-se feien pensar que la batalla per la igualtat estava ja guanyada, però la realitat quotidiana de milers de persones n'és ben diferent.

Si bé és innegable que avenços d'aquest tipus són positius en la defensa de la igualtat de drets, cal evitar caure en el parany de pensar que aquesta reivindicació és la principal i darrera lluita LGTI. D'entrada, no hem d'oblidar els orígens i la funció d'una institució com la del matrimoni, amb totes les connotacions que això suposa. I és que, després de tants anys lluitant pel dret al divorci, seria contradictori ara convertir la vida marital en un absolut.

La consecució d'aquest dret era una fita des del punt de vista igualitari, i ha servit per desemmascarar aquelles persones que s'omplen la boca de llibertat quan parlen d'economia però després no són capaces de pair la felicitat aliena quan no s'adiu als seus esquemes morals. Un cop assolit, però, cal qüestionar-lo, analitzar-lo críticament i reflexionar-hi. El dret a formar una família ha de ser innegable, independentment de l'opció sexual o identitat de gènere, com també ha de ser innegable el dret a qüestionar, desconstruir i fins i tot rebel·lar-se contra aquesta institució. No seria gaire coherent que, des dels col·lectius en defensa dels drets LGTI, que durant tants anys hem criticat la imposició de la família tradicional com a model social, ara ens limitéssim a promoure una imitació d'aquest model per part nostra, simplement perquè "ara la llei ens empara".

Cal recordar, també, que l'activisme LGTI és un moviment molt ampli i plural, i que aquest dret beneficia només una part -més o menys important, però en cap cas la totalitat- del col·lectiu. Hem d'evitar que el matrimoni eclipsi altres reivindicacions tant o més importants, com ara la despatologització de la transsexualitat, el reconeixement legal de les persones intersexuals o la visibilització lèsbica, per citar-ne només algunes. I és que la segmentació de les lluites sovint provoca que se'n prioritzin unes per sobre de les altres, no sempre de manera justa ni democràtica. Encara pitjor, satisfets per victòries parcials, alguns sectors podrien arribar a oblidar que totes compartim un mateix objectiu i que tots els nostres obstacles tenen una arrel comuna: l'opressió generada per una societat fonamentada en les bases del patriarcat, el masclisme i l'homofòbia.

Sovint s'utilitza el concepte de normalització (d'un col·lectiu, part d'un col·lectiu o d'una reivindicació determinada) per renegociar les barreres d'allò que la societat està disposada a tolerar. Si bé qualsevol avenç social implica, per definició, algun tipus de millora, també és cert que comporta necessàriament una redefinició d'allò que es considera normal i, per tant, també d'allò anormal, marginal, sobrer. És imprescindible saber sempre qui són les nostres companyes de viatge. Quan, gràcies a les reivindicacions i la lluita col·lectiva, aconsegueixes passar a l'altra banda del mur, quan assoleixes l'estat que la societat beneeix amb l'etiqueta de normalitat, val la pena recordar qui t'ha acompanyat al llarg del camí, i encara et necessita per arribar on ets tu. I, sobretot, val la pena ser conscient de tota la feina que encara hi ha per fer, i que tot això encara va amb tu, perquè -t'afectin directament o no- els drets de les teves companyes de lluita són també els teus drets.

Vestir una victòria parcial com a triomf absolut -una imatge que s'encarreguen de difondre els mitjans de comunicació de masses, sempre al servei de l'ordre preestablert- sovint implica una relaxació de l'activisme i un sentiment (fictici) d'igualtat assolida. Per això és important no perdre mai de vista que la lluita no s'acabarà fins que hàgim aconseguit bastir una societat del tot al marge del patriarcat, igualitària quant a gènere i sexualment lliure, sense cap mena de discriminació masclista ni cap criminalització del desig. Perquè no hem de tolerar que la fita sigui la normalitat mentre aquesta vagi en detriment de la diversitat, perquè anem totes en el mateix vaixell, perquè la lluita no s'acabarà fins que s'acabi el patriarcat; caminem plegades cap a una nova manera d'entendre la normalitat i la sexualitat.

dilluns, 12 de novembre del 2012

El 14N, fem de la vaga general una vaga antipatriarcal


El 14N, fem de la vaga general una vaga antipatriarcal

El capitalisme i el patriarcat són aliats indiscutibles en la repressió de les persones i les llibertats. Per aquest motiu, des del Brot Bord convoquem a la vaga del 14N i la reivindiquem com a jornada de lluita antipatriarcal. Perquè la lluita ha de fer-se des de tots els fronts i no creiem en la compartimentació de reivindicacions. Perquè les retallades mai són igualitàries i ens afecten més a qui estem en desavantatge: persones en situació de dependència, seropositives, migrants... Perquè l'opressió de classe ens fa més precàries, més vulnerables i menys lliures, i es rabeja amb les dones, les persones trans i intersexuals, les lesbianes, els gais i totes les sexualitats dissidents. Perquè si ens en toquen una, ens toquen a totes.

El 14N, surt al carrer!

Kafeta borda a Girona


Amics i amigues, us convoquem a la Kafeta que organitzem el proper 16 de novembre a les 19h al Casal Independentista El Forn de Girona, no us la perdeu!

Kafeta borda al Casal Independentista El Forn
Girona (Pl Sant Pere núm. 5)
 
19h Presentació del Brot Bord i del darrer número de l'Accent Bord
21h Sopar popular
23h Festa amb PD's!

diumenge, 11 de novembre del 2012

Número 10, i últim, de l'Accent Bord



L’Accent Bord: punt i a part

Aquest desè número del fanzine tanca un cicle

El primer Accent Bord va sortir el novembre de l’any 2009. El vam presentar a Can Vies, a Sants, a la primera Castanyada Borda que va organitzar el Brot Bord. Se’n van fer només 50 exemplars, que s’havien imprès a Vilafranca del Penedès (i que quasi no arriben amb les presses de dur el sopar, torrar les castanyes, etc.). El vam repartir abans de sopar. La gent se’l mirava amb curiositat, amb un mig somriure, potser perquè veien l’apropiació en to jocós de L’Accent, al títol, afegint-hi BORD dessota, potser per la temàtica de la portada, amb notícies mig en conya, o potser pel format que tenia, un fanzine en tota regla (fotocòpies DIN A4 en blanc i negre doblegades per la meitat), que podia semblar antiquat. O potser per tot plegat.

En aquell primer número s’anunciava a la portada que «El mot ‘bord’ surt al carrer», donava les claus de per què la monogàmia és tan avorrida i Josep Cuní ens acompanyava a fer cruising per Barcelona. Domes i Hones era el primer article, de l’ara lluny Irina Clitoriβ, la incombustible i viatgera articulista queer, i de seguida la Tieta, la més fidel redactora de l’Accent Bord, ens explicava al taller d’argot bord que justament la paraula bord era una proposta de traducció de l’anglès queer. La crítica a la monogàmia, de Na Pai, la saltamarges mental més poliamorosa que ha existit mai, el cruising als mass media, els dissenys bords, els cartells… tot un seguit de propostes molt i molt noves que no deixaven indiferent ningú. També en aquell primer número apareixia un altre dels personatges clau de l’Accent Bord, la Doctora Maeso, rescatada directament de la pel·lícula La caverna. Amb el temps, s’hi sumarien la glamurosa i decadent Glòria Hole, amb una ploma prolífica, o la prometedora deixebla de la Dra. Maeso, la becària Bel·la Mia, enyorada ja pels seus lectors, amb l’emprovador, una de les incorporacions més joves i amb més futur de la redacció.

D’aquell primer Accent Bord fa exactament tres anys i deu números. Som a la Castanyada Borda de l’any 2012, a Cardedeu, i ha arribat el moment de celebrar aquests deu números, aquests tres anys, i de dir adéu a l’Accent Bord tal com el coneixem. Sí: l’Accent Bord arriba ara, amb aquest desè número que teniu a les mans, al seu final. És l’últim. Però, abans d’explicar per què, anem a pams, que tres anys donen per a molt.

La idea de fer una publicació va sorgir a l’assemblea. Teníem ganes de dir coses i que hi hagués alguna mena d’escrit, de revisteta, del que fos, que trenqués l’heteronormativitat que hi ha arreu, també en tota mena de publicacions més o menys alternatives. La norma era que no hi hagués normes, ni tan sols en la seva periodicitat. No volíem marcar-nos ni uns terminis ni unes obligacions per tal que el que sorgís ho fes de manera gairebé espontània. Teníem clar que al nom hi havia de sortir el mot bord i que intentaríem que sortís de manera trimestral en la mesura del possible (i curiosament, a excepció de l’hivern de 2010 i la primavera de 2012, més o menys, així ha estat), però no vam parar-nos a definir ni qui escriuria, ni el com, ni el què, ni fins on seríem capaços de distribuir-la. El Brot Bord en aquells moments estava naixent i no teníem ni idea de què seríem capaces de consolidar.

El nom mateix, l’Accent Bord, va sorgir gairebé de broma, agafant un periòdic seriós i afegint-hi un toc “petardo”, desviat, amb la provocació que representa copiar fins i tot l’estètica d’una publicació d’aquesta mena i fer-ne una versió ben borda. Era un desafiament, gairebé irresponsable, eren les ganes de dir que ja érem aquí, que teníem ganes de capgirar el patriarcat, que ens faríem notar i que la seriositat o la correcció política no serien cap mena d’impediment a l’hora d’expressar-nos, de dir la nostra, de clavar la ploma. Cap de nosaltres no es pensava que allò que va començar mig en broma (i a què alguns no auguràvem ni dos fanzines) duraria tres anys i arribaria a deu números (i tindria més d’una i més de dues lectores!).

La gràcia de l’Accent Bord ha estat justament aquesta, ser una publicació sense un motlle previ ni massa pretensions que a poc a poc ha anat consolidant un estil molt propi i ha anat intentant omplir un buit existent en el panorama queer en llengua catalana. S’han anat també desenvolupant unes seccions que ja han madurat i les nostres articulistes són ja conegudes arreu dels Països Catalans. Ha estat un procés bonic, gens forçat i alhora molt obert. Sempre hi ha escrit qui ha tingut ganes d’escriure-hi. El mèrit és de totes.

L’evolució de l’Accent Bord ha estat paral·lela a la del Brot Bord: el seu creixement ha anat fent créixer també el nombre de les articulistes i la varietat d’estils i continguts del fanzine. Vam començar essent uns quants que, una mica de tot arreu, fèiem assemblees a Barcelona i anàvem allà on ens demanaven o allà on podíem (podeu llegir moltes de les cròniques publicades, començant per Solsona i acabant pels actes del 28 de juny fets arreu). A poc a poc s’ha consolidat una assemblea borda a Girona i en va sorgir una altra al Camp de Tarragona, que ha començat amb molta força, moltes ganes i molta gent; també en vam fer difusió a l’Accent Bord. I, a tot això, cal sumar-hi totes les militants rebordonides soltes que fan feina aquí i allà, ja sigui a Tortosa, a Lleida, a Vilafranca o a Solsona.

Són deu Accents Bords que ressegueixen aquesta història, que en són una part fonamental. Són deu números plens de contingut, de ploma, de cartells, d’ironia, de sexe, de subversió, de crítica... des del constant qüestionament de la cultura de la monogàmia de Na Pai o les filosofades queer de l’Irina fins a les reflexions de la Dra. Maeso (algunes de les quals han travessat l’oceà, traduïdes al castellà) o l’argot bord (l’única secció que ha estat present als deus números), que ens ensenya a moure la ploma en català, passant per les propostes, ressenyes i anàlisis de la biblioteca borda, la creativitat de la Glòria Hole, que inventa una nova secció per a cada entrega, o els debats de BANda Guais. I no podem oblidar les col·laboracions eventuals, les reflexions personals, els escrits i còmics de caràcter literari, les cròniques dels diferents actes en què ha participat el Brot Bord, els manifestos per al 28 de juny, els cartells de convocatòria, les noves col·laboradores (la Pee Wee, l’Anna, l’Amic Amat…) i un llarg etcètera que és impossible resumir en tan poc espai.

Hem rebut també crítiques, algunes ferotges, però rebre crítiques forma part de fer política i demostra, si més no, que el missatge arriba. Aquestes crítiques han anat bé per corregir allò que no es feia bé, per millorar o per intentar explicar-nos millor si alguna cosa s’ha interpretat amb un to potser insultant o potser massa àcid. Obrir debats sempre és positiu, assumir les contradiccions de la reivindicació del dia a dia (és impossible no tenir-ne) i polititzar-les és una manera de madurar políticament. També hi ha hagut l’altra cara de la moneda, gent que ens felicitava molt emocionada pel que fèiem, també per l’originalitat de la proposta, pel to, i, sovint, perquè ja era hora que hi hagués propostes descaradament queers, bordes, en llengua catalana. Aquests mails, cartes, comentaris personals o comentaris via FB o blog han estat un esperó cabdal per seguir creant, per seguir clavant la ploma, per seguir combatent el patriarcat de la manera més desacomplexada. Amb tota seguretat, al cap i a la fi, podem afirmar que l’Accent Bord no ha deixat indiferent ningú.

Hi ha pàgines que totes recordareu i que ja són moments escollits que quedaran a la nostra memòria borda: la mítica portada amb els monstres de Bola de Drac, l’oda al sexe lent de la Dra. Maeso, la crònica de la Mama (Manuela Trasobares contra el Papa), la brioixeria fina de l’argot, la defensa aferrissada del sexe col·lectiu, els pamflets criticant el Pride Barcelona, les espurnes bordes, la ressenya del llibre de Lluís Llach, el primer emprovador de la becària… I mereix una menció especial un petit suplement que vam fer la primavera de 2011: La llegenda Borda del dia de Sant Jordi, entronitzada ja com un dels hits literaris del panorama queer català actual.

Doncs l’Accent Bord arriba al seu final, i ho fa havent superat amb escreix els plantejaments inicials tant pel que fa a la forma com pel que fa al contingut. I és que val la pena remarcar que un dels èxits més interessants que ha aconseguit l’Accent Bord és reivindicar un to desenfadat, a voltes àcid, a voltes “petardo”, com a mecanisme d’expressió per a fer política igual de vàlid que qualsevol publicació seriosa; és a dir, l’aparent lleugeresa del com no li treu gota de contingut. Aquest contingut, justament, ha intentat omplir, com dèiem, un buit quant a temàtica queer, borda, escrita en català, ja no només per aspectes més acadèmics (assaig, reflexions, articles polítics, etc.) sinó també pel que fa a ficció o qualsevol altra mena d’expressió artística (molt exigua encara en llengua catalana), la qual cosa volem pensar que també té molt de mèrit.

Volem felicitar, doncs, i donar les gràcies a totes les persones que han escrit, dissenyat, col·laborat i que han fet possible, en definitiva, aquests deu números de l’Accent Bord.

Gràcies, de debò. I felicitats.

I per què aquest és l’últim Accent Bord?, us preguntareu. Per què pleguem? I ara, què? Doncs no patiu, perquè l’únic que s’acaba és el nom. Això vol dir que continuarem fent un fanzine, sí, però no amb aquest nom. Les nostres articulistes, els continguts, les idees que tothom vulgui aportar i, sobretot, la forma, la manera i el com continuen i continuaran, i esperem que molt de temps. Es tracta de seguir com sempre però amb un nou fanzine i noves idees. És un punt i a part.

El Brot Bord renova imatge, es renta la cara i reprèn a partir de l’experiència de l’Accent Bord una nova publicació, amb un nou nom, amb una nova imatge, amb noves incorporacions i amb més temes, sempre des d’una perspectiva borda, però amb el mateix to: humor i rigor, ploma i seriositat, profunditat i conya. Ja ens enteneu. Som les de sempre amb ganes de consolidar una nova publicació borda en català que continuï intentant omplir aquest espai queer en la nostra llengua, tal com intentàvem fer fins ara, prenent com a background i com a rodatge aquests deu exemplars publicats fins ara i començant amb ganes una nova aventura borda, també en paper, però més àmplia, millor i més ben distribuïda.

Una nova aventura borda. Li hem triat un títol que reculli justament això, que volem emprendre —continuar, de fet— una lluita borda contra el patriarcat, amb un esperit bord i combatiu alhora, subversiu i enjogassat al mateix temps. Es titularà L’aBORDatge, l’abordatge del patriarcat, l’abordatge del sexisme, de l’heteronormativitat, del masclisme i de l’homofòbia i la transfòbia, servint-nos, com sempre, de l’adjectiu ‘bord, borda’, la nostra traducció de l’anglès queer, la nostra apropiació i adaptació de la teoria i política queers a casa nostra (de moment cap “autoritat en l’assumpte”, l’assumpte queer, s’entén, ens ha secundat, a casa nostra, en aquesta traducció per ‘bord’ que proposem, ni ens ha donat suport, com tampoc, s’ha de dir, no l’han criticada; ja veurem si en un futur qualla o no, però en tot cas no serà per manca d’insistència per part nostra).

L’aBORDatge creiem que és un títol que exemplifica aquesta aventura en paper, aquesta lluita, aquestes ganes d’atacar, d’abordar, justament, el patriarcat. Fa uns quants anys, quan algunes membres del Brot Bord formàvem part del JAG (Joves per l’Alliberament Gai) vam aplegar en un llibre un recull de relats antipatriarcals. El vam titular A l’aBORDatge, amb preposició, perquè amb aquell llibre preteníem justament llançar-nos a l’abordatge de la literatura antipatriarcal. Va ser una experiència molt bonica, molt profitosa i molt plaent. Us recomanem que, si no ho heu fet encara, el llegiu (encara el podeu trobar en alguna llibreria!). Ara, partint d’aquella idea, d’aquell títol, hem posat nom a aquest nou fanzine: li traiem la preposició, perquè així té més força i perquè precisament ja hi estem posades: no anem a l’abordatge sinó que el que fem a cada número (i més amb deu Accents Bords a l’esquena) ja és l’abordatge, L’aBORDatge.

Ara us demanem que llegiu aquest últim Accent Bord amb ganes, també amb un punt de tendresa, i de nostàlgia, si voleu, però en absolut de pena, de llàstima o de recança, perquè tornem, tornem d’aquí a tres mesos, ja l’any que ve, i tornem amb energies renovades, amb la ploma i els continguts de sempre però amb noves idees, noves seccions, més des-generades que mai, amb més sexe, més ironia, més crítica, més propostes, amb més lluita i amb més alliberament.

El vent bufa de cara, així que amb les espases ben altes, mocadors roses i els orificis del cos ben dilatats, d’aquí a tres mesos (re)emprendrem L’aBORDatge.

Fins ben aviat.

Assemblea del Brot Bord
Novembre de 2012

Nou logo del Brot Bord

Aquest és el nou logo del Brot Bord, dissenyat per en Joan Colell. Esperem que us agradi!



dijous, 8 de novembre del 2012

Arriba la Castanyada Borda 2012


Un any més, arriba la Castanyada Borda! Aquest any la farem a Cardedeu, el proper dissabte 10 de novembre. No hi podeu faltar! Hi haurà panellets i castanyes de la Tieta, i un sorteig de la tradicional panera borda!

10 de novembre
al Casino Popular de Cardedeu (Pau Casals, 15)

19h: Xerrada amb Miriam Solá "Estratègies transfeministes per combatre l'heteropatriarcat"
21h: Presentació del nou logo del Brot Bord i del desè (i últim) Accent Bord
22h: Sopar popular
23h: Festa borda fins les 6h! Amb Tonadilleras Soun Sistem, DJ Biano (Orxata Sound Sistem) i PD Marikarmen Free

No hi falteu!

Organitza: Brot Bord
Col·labora: Casino Popular de Cardedeu

dimecres, 7 de novembre del 2012

Entrevista al Brot Bord a l'Accent


Publicada a l'Accent
Escrit per: Redacció, Palma
Publicat a: Societat

Entrevista a Àlex Suàrez, membre del col·lectiu Brot Bord. Brot Bord és un col·lectiu antipatriarcal que centra la seua tasca en la lluita contra l’homofòbia i la transfóbia. El passat dissabte 27 es manifestaren, junt a d’altres col·lectius, pels carrers de Barcelona, per visaulitzar la seua reivindicació. En parlem amb Àlex Suárez, un dels seus membres, perquè ens explique la seua lluita i també alguns dels conceptes clau.

Ens pots resumir què és Brot Bord?


El Brot Bord som una assemblea de lluita contra l’homofòbia, la transfòbia i el patriarcat. Hi ha assemblees a Barcelona (i rodalia), Camp de Tarragona i Girona. El nostre objectiu és clar: la construcció d’una societat no patriarcal. Però per aconseguir-ho no volem repetir consignes ni fer grans campanyes sense una bona feina de base. Ens hem volgut centrar en treballar amb els moviments populars i polítics per unir esforços. Ara com ara, treballem sobretot amb col·lectius de l’esquerra independentista perquè moltes de nosaltres hi militem i així ens ha estat més fàcil apropar-nos-hi. Però no som una sectorial LGTI de l’esquerra independentista, ni ho volem ser. El que sí volem és treballar amb aquest moviment i altres per tal que treballin (treballem) aquesta lluita que ha estat menystinguda durant molts anys. Hem de ser capaces de dir sense embuts que l’esquerra independentista i els moviments socials encara no aborden d’una forma decidida la lluita contra l’homofòbia, la transfòbia i el patriarcat. Ara, la intenció hi és, però per impulsar-ho cal tenir clares les mancances i treballar-les per crear una base a partir de la qual passar a l’acció.

A banda, traiem al carrer un periòdic molt humil en el seu format però creiem que força interessant en el seu contingut, com és l’Accent Bord. Precisament vam servir-nos del nom del vostre periòdic per esdevenir el ‘periòdic desviat dels Països Catalans’.

També és important dir que ens hem ‘especialitzat’ en fer tallers de socialització de pràctiques sexuals no convencionals o per qüestionar la cultura de la monogàmia. I és que creiem que és molt important fer que les nostres relacions i les nostres sexualitats siguin més lliures.

Us vau constituir fa escassament quatre anys. Sou hereus d'alguna lluita o en sou una de nova?

Les persones que vam impulsar el Brot Bord veníem del JAG (Joves per l’Alliberament Gai), una refundació de l’antic JAG que feia anys que restava inactiu i que nosaltres vam rellençar la primavera del 2006 i fins el 2009. El Brot Bord neix a partir de reflexionar sobre les limitacions d’unes sigles que ens tancaven a una determinada franja d’edat i a una opció sexual concreta. El JAG era una mena d’assemblea de joves gais que va evolucionar a un col·lectiu més ampli a partir de les persones que ens hi anàrem incorporant: lesbianes, gent més gran, heteros... Per tant, vam decidir canviar en la forma i en el contingut.

Així, puc dir que la nosta herència és la dels col•lectius d’alliberament gai i lèsbic de sempre però amb la incorporació de noves estratègies més enmarcades en la lluita contra l’heteropatriarcat que pretén superar la idea de definir-nos i organitzar-nos en base a l’opressió comuna que patim. Ja no som joves gais que lluitem contra l’homofòbia. Ara som persones que lluitem contra l’homofòbia, la transsfòbia i el patriarcat.

Bord és l'adaptació al català del concepte queer. Com s'adapta aquest concepte a la lluita antipatriarcal clàssica centrada en el feminisme i en l’alliberament lèsbic, gai i trans?

Nosaltres som una assemblea antipatriarcal i apostem per la lluita feminista i la d’alliberament lèsbic, gai i trans que algú podria definir com a ‘clàssica’. Que sigui clàssica no vol dir que no serveixi, tot el contrari! Nosaltres no pretenem substituir aquestes lluites per la teoria queer, sinó ampliar les estratègies per construir una societat no patriarcal. I això passa per introduir en la nostra activitat algunes estratègies de la teoria queer. Però ho fem qüestionant-la, readaptant-la... per això, si preferim parlar del terme bord és pel fet que no ens interessa una teoria desconnectada de la realitat quotidiana que es tanca en si mateixa, sinó que la reinterpretem per fer-la més nostra i més aplicable.

Per això quan fem xerrades no diem per exemple que ‘els homes i les dones no existeixen’ sinó que ens interessa més explicar que cal trencar amb la dicotomia home/dona que ens plantifiquen de forma opressiva o que no hem de tenir actituds de rebuig cap a la ploma d’algú, perquè associar de forma exclusiva la masculinitat als homes i la feminitat a les dones és patriarcat pur i dur.

El dissabte 27 us manifestareu a Barcelona contra la transfòbia. Quina acollida tenen aquestes mobilitzacions? N'esteu satisfets?

Aquesta manifestació estava organitzada per la plataforma Octubre Trans BCN i nosaltres donem suport a la convocatòria difonent-la i assistint-hi.
El que veiem és que l’activisme trans ha lluitat molt per fer-se un lloc. Els primers anys d’aquesta mobilització hi acudien només persones transsexuals i ara moltes persones que no som transsexuals ens hi hem incorporat. I no ho fem per empatia solidària sinó que hem pres consciència de l’asfíxia que ens provoquen les normes del sistema sexe-gènere. Per tant estem satisfetes pel fet que cada cop s’incorpora més gent en aquesta mobilització. Però això és només l’inici. Cal posar la lluita contra la transfòbia al capdavant de les lluites antipatriarcals, fer-nos-la més nostra i estendre-la arreu.

Una part important de la vostra activitat se centra en l'oci i la festa. És un àmbit important per a la difusió del vostre missatge?

Més que un àmbit on difondre el nostre missatge diria que és l’aplicació del nostre missatge. Quan fem Festes o Kafetes Bordes estem plantejant la necessitat de crear alternatives a l’‘ambient’ (entenem per ‘ambient’ els bars, discoteques... destinats a un públic gai i lèsbic) perquè no volem pagar peatges per lligar.

La socialització és molt important. Tenim ganes de sortir, fer noves amistats, lligar... i no volem haver d’anar a l’ambient per fer-ho. Com cridem a cada mani del 28J, ‘no volem un barri volem tot el planeta!’. Amb això no estem condemnant la gent que va a les discoteques d’ambient. Nosaltres som les primeres que hi anem! Sinó que volem tenir espais on desenvolupar-nos sense que cap empresari ens escuri les butxaques i ens creï falses necessitats de consum.

Heu parlat de l'exili sexual a les grans ciutats. Què significa això?

Això ho diem perquè la majoria de persones que conformem el Brot Bord som de pobles i viles. I ens hem trobat a Barcelona, ja sigui perquè hi hem anat a viure o perquè hi anem sovint, com és el meu cas. El fet d’haver escollit Barcelona no és casualitat. Hi hem anat a parar perquè som ‘exiliades sexuals’. El terme pot sonar exegerat però no ho és tant. Quan s’és adolescent es busquen uns referents, i si ets gai o lesbiana al poble no els tens. I a Barcelona els trobes, molt homogeneïtzats, però els trobes. Alguns passàvem de creure’ns l’únic gai del món a trobar-nos envoltats de centenars de gais ballant i lligant en un trajecte de menys d’una hora de tren o mitja hora de cotxe. La descoberta del Gaixample i de l’anonimat propiciaven i segueixen propiciant un exili massiu de gais i lesbianes cap a les grans ciutats. I això cal canviar-ho. Volem gaudir les nostres sexualitats a tot arreu. A totes les comarques.

Sent de Vilafranca del Penedes, com ha sigut la teua experiència?


Doncs una mica com explicava. Tot i que no només fugia cap a Barcelona. També vaig tenir la sort de viure i implicar-me en els anys en què va existir JAHVA, un col•lectiu per l’alliberament gai i lèsbic local que va fer una feinada increïble per combatre l’homofòbia en una ciutat petita com Vilafranca. Recordo com m’‘escapava’ a mig d’un concert del casal okupat El Cellerot per arribar a l’’hora bona’ de la discoteca gai Metro de Barcelona conduint amb nervis i emoció en un cotxe de segona mà amb la ‘L’. Dos sentiments entraven en conflicte i acabaven barrejant-se. El de quedar-me al meu poble i participar en tot el que s´hi feia i el de fugir a lligar a Barcelona. Suposo que no em trobava bé enlloc. Al poble em mancava poder lligar i a la ciutat m’agobiava tanta superficilitat. Amb els anys aprens a moure’t millor per totes dues realitats però la necessitat d’alliberament sexual arreu de les comarques segueix sent l’horitzó per abastar.

Com es pot combatre l'homofòbia o la transfòbia als xicotets pobles?

Doncs deixant enrere la idea que l’activisme LGTI és una cosa de les grans ciutats com Barcelona o València. L’alliberament sexual cal fer-lo a tots els pobles, viles i ciutats.
Es poden organitzar xerrades, tallers, festes... La visibilitat també és molt important. Ens hem de fer veure a tot arreu, als nostres pobles també. Fent-ne bandera? doncs sí!
Considero que hem d’ajudar a sortir de l’armari a moltes lesbianes, gais, trans... Però crec que moltes vegades s’opta pel camí equivocat: el de la tolerància. No hem de cercar que ens tolerin. Hem d’alliberar-nos sense demanar permís.

Com vinculeu la vostra lluita a la resta de lluites socials i nacionals?

El Brot Bord entenem la nostra lluita enllaçada amb totes les lluites encaminades a una transformació total de la societat. Tenim clar que l’alliberament sexual, el nacional i el social són indestriables. Per entendre’ns. No només fem activisme LGTI. Ens trobareu també a les manifestacions independentistes, implicant-nos en las vagues, participant en una manifestació contra el racisme o donant suport a Can Vies.