dijous, 29 de desembre de 2011

Sexe col·lectiu. De la misèria a l'abundància sexual

(publicat a l'Accent Bord núm. 7)

No és cap misteri, vivim en un estat d'escassedat sexual. En aquest ambient enrarit les relacions sexuals són regulades per normes d'origen patriarcal que determinen i restringeixen on, quan, com i amb qui podem tenir-ne. Aquesta normativa no està escrita enlloc, forma part del nostre subconscient col·lectiu com a única idea acceptable—i sovint, la única idea coneguda—de relacions sexuals; és, per tant, una construcció ideològica.
Per desmuntar aquesta normativa, començaré per transcriure-la toscament i resumida, dividint-la en tres principals models.
El primer model normatiu, que anomeno “juvenil”, es desenvolupa a partir de l'adolescència (la normativa ens diu que abans no existeix la sexualitat). Aquí les relacions sexuals s'estableixen en un marc d'oci nocturn i en estat desinhibit a través del consum de substàncies psicoactives, especialment l'alcohol. Les relacions s'estableixen entre persones de la mateixa edat, nacionalitat i estrat social. Depenent del tipus d'ambient nocturn, s'estableixen únicament entre persones del mateix sexe o de diferent sexe. Tan bon punt s'estableix la relació es procedeix a cercar un espai privat (picadero) on reproduir pràctiques sexuals basades en la pornografia (únic referent sexual existent), el coit per sobre de tot (quan parlem de sexe, estem parlant de follar i per follar entenem penetració; així doncs, si no hi ha coit, no hi hagut sexe). L'objectiu d'aquesta sexualitat és assolir l'orgasme. Les relacions poden estendre's en el temps o caducar passada la primera nit; fins i tot poden intercalar-se entre vàries parelles, la regla fonamental és que han de ser entre dues úniques persones al mateix temps.
Durant la joventut es tolera certa freqüència en el canvi de parella sexual (molt especialment en el cas dels nois) però a partir de certa edat (al voltant dels 30) es procedeix a establir relacions exclusives de molt llarga durada, deixant com a única alternativa sexual a l'adulteri. Aquest seria el segon model normatiu que anomeno “monògam”; és igual que el juvenil però amb una exclusivitat sexual més estricta i perllongada.
Per últim, tenim el model “virtual”: amb la proliferació de les noves tecnologies, apareixen noves formes d'establir relacions, basades en la interacció pornogràfica virtual. És també a través de mitjans virtuals que s'estableix un nou mercat on els individus es prostitueixen (en llatí, prostituere, significa col·locar-se a la vista dels altres, exhibir-se) i es coneixen per tal d'establir relacions dins el marc normatiu monògam o juvenil.
Fora dels espais, moments, formes i individus adequats segons la normativa, seguim sentint impulsos sexuals que hem après a reprimir-nos des de ben petites. Aquesta repressió es troba en l'origen de l'escassedat sexual. Si bé des de l'anomenada revolució sexual que s'inicià en la segona meitat del segle XX s'ha aplacat bona part de la repressió i misèria sexual més extrema, seguim ben lluny d'un ple “estat del benestar” sexual.

Un bon exemple de l'actual pobresa el trobem cada cop que sortim de festa amb ganes de trobar rotllo, i acabem tornant soles cap a casa a altes hores de la matinada. Arribem als nostres llits, aïllades en l'espai però unides en el moment, i ens masturbem buscant en l'orgasme solitari un sòrdid consol a la nostra indigència sexual, fruit del frustrat anhel de compartir la nostra sexualitat. L'autèntic problema és la nostra incapacitat d'imaginar i realitzar altres formes de compartir-la més enllà del model juvenil, monògam o virtual. Així doncs, la principal solució que se'm acut és crear contextos socials on la sexualitat es pugui compartir oberta i lliurement sense haver de sotmetre's als models normatius; estic parlant del “sexe col·lectiu” altrament conegut com a “orgia”. Utilitzo el primer terme ja que “orgia” té certes connotacions vinculades al vici, la disbauxa i hedonisme incontrolat. Per això considero interessant utilitzar un nou terme i així desfer-nos dels prejudicis que arrossega el terme orgia, construint-nos una nova idea, més rica i complexa sobre tot el que pot arribar a significar.
Entenc que el sexe col·lectiu es pot fer i sentir tan eròtic, sensual, íntim i tendre com el sexe entre dues persones, trencant amb la concepció tradicional d'orgia o bacanal. En el sexe col·lectiu també pot haver-hi un afecte profund, no té perquè ser únicament sinònim de superficialitat i llibertinatge.

A continuació exposo tres punts bàsics en la defensa del sexe col·lectiu:

1. Potenciar tots els sentits
En la nostra cultura, la vista és el sentit hegemònic de la sexualitat, començant pel consum de pornografia on la vista és l'únic sentit en joc, fomentant uns estímuls visuals artificials, irrepetibles en el món real.
Generalment ens aparellem únicament a partir de l'atracció visual mútua, ignorant als altres sentits, ja que els espais on ens aparellem (com ara les discoteques) tampoc ens permeten experimentar els altres. No voldria menystenir la vista, però si que crec que l'hauríem d'equilibrar amb els altres sentits, especialment amb el tacte, gran protagonista en la generació de plaer sexual. El sexe col·lectiu és un espai que ens invita a explorar i gaudir del contacte físic i altres sentits al marge del grau d'atracció visual. És així que podem descobrir sentir-nos atretes pel tacte, la olor o la veu d'algú malgrat no ens atragui visualment, ampliant la nostra idea de sexualitat i, conseqüentment, les nostres possibilitats de gaudir-ne compartint-lo amb un llindar molt més ampli de persones.

2. Abundància sexual
El desig sexual mutu entre dues úniques persones pot ser genial, però també cal dir que és rar i difícil de trobar, i encara més si el nostre desig es basa únicament en l'atracció visual. Afortunadament, el sexe col·lectiu no precisa que el desig sigui mutu, en té prou amb el desig, i això fa possible que les relacions es multipliquin exponencialment. M'explico: escollim un grup de 6 persones a l'atzar i intentem aparellar-les segons els models normatius. És prou difícil que s'hi donin gaire atraccions mútues i, en tot cas, segur que queda gent exclosa sense ser corresposta. Però en canvi si que és molt provable que tothom es senti atret per almenys una altra persona del mateix grup. En el sexe col·lectiu ja no és necessària l'atracció mútua perquè la relació tingui lloc, n'hi ha prou que cadascú senti desig per algú altre. Així es poden donar relacions sexuals entre persones que en els models normatius basats exclusivament en l'atracció mútua serien impossibles.

Exemple gràfic:

En el gràfic, les fletxes indiquen la direcció de l'atracció sexual d'uns individus vers els altres. En el model normatiu veiem que en un grup de 6 individus es donaria una sola relació sexual entre dos d'ells (el 3 i el 4, els únics que comparteixen atracció sexual mútua), mentre que en el sexe col·lectiu ningú es quedaria exclòs de tenir relacions sexuals.


3.Ampliació i enriquiment de la nostra sexualitat
En el sexe col·lectiu es multipliquen les possibilitats de pràctiques sexuals per les persones que hi participen, és un espai on descobrir les nostres parafílies1 i sense complexes—malgrat siguin considerades patològiques pel DSM-IV (Manual diagnòstic estadístic dels trastorns mentals), com ara: l'exhibicionisme i el voyeurisme, els fetitxismes, el BDSM (sado-masoquisme), el transvestisme, la doble penetració o penetració en cadena... Imaginació al poder!

Molt bonica la teoria, però això com es duu a la pràctica?

Recordo el que em va explicar el Gégé quan era de visita a una casa okupada per joves p