Resposta al bisbe de Solsona

Us convidem a llegir l'article d'Alguer Vendrell en resposta al bisbe de Solsona. Podeu llegir els articles de Xavier Novell, bisbe de Solsona, clicant aquí i aquí.

Resposta a Xavier Novell (article d’opinió d’Alguer Vendrell)

Apreciat Xavier Novell; he de confessar-li que el seu escrit al passat Celsona m’ha empès a dirigir-me a vostè. En el seu escrit va fer una clara apologia a la família tradicional, posant el divorci, l’homosexualitat, la família monoparental, l’avortament i el feminisme dins l’eix del mal; i ho relacionava barroerament amb la delinqüència i la droga. No entenc quina és la moral que l’ha empès a condemnar totes aquestes coses. Suposo que no m’intentarà fer creure que parla en nom de Déu, ja que, sent del Solsonès de tota la vida, he pogut comprovar que aquest tipus de declaracions varien segons el clergue, i, per tant, la seva posició política en front d’aquests temes, tan sols deu respondre a una moral rància, retrògrada i propera als pilars patriarcals del feixisme.

Comencem pel principi. Jo no n’entenc de teologia. Entenc sobre drets humans i col•lectius, m’he format en el terreny del feminisme i la lluita d’alliberament gai, lèsbic i transsexual, crec en l’ètica, em reivindico com a subjecte polític, tinc valors propis i he treballat durant anys com a educador. Potser, per això últim, l’hi puc confirmar que s’equivoca en la seva exposició. Els adolescents crescuts en els dogmes de l’educació cristiana, solen arrossegar els tabús més ferotges sobre el propi cos, mantenen un desajust immens entre desig i consciència, acumulen mites patriarcals d’homofòbia i transfòbia i solen ser els principals creadors d’una falsa sexualitat.

Malgrat això, coincideixo amb vostè en que el millor per a un menor és créixer en un ambient d’amor. Potser el problema és que considero que quan dues persones no s’estimen, no poden oferir aquest amor. És per això, que partint de la mateixa argumentació, considero que el divorci és un encert per a moltes harmonies de la llar. Als anys 80 el divorci era demonitzat, era explicat com una cosa lletja i immoral. Segurament, la societat n’ha après, ha pres exemple i no està disposada a l’esclavitud institucional d’un matrimoni sense amor, i aquella vella mirada sobre el divorci ha quedat reduïda a persones com vostè. La lluita pel dret al divorci (cal recordar que parlem de drets i no de deures) va anar fortament lligada a la lluita contra la desigualtat de gènere que han patit homes i dones en una societat patriarcal.

No confio massa en que estigui gaire format en la lluita feminista. Sé que en els seus rituals, el clergue mascle pot ostentar a un paper superior que la clergue femella. Dedueixo que no haurà llegit res de Simon de Beauvoir, Judith Butler o Nawal El Saadawi, entre d’altres. La teoria feminista és molt àmplia, començant en la clàssica divisió entre feminisme de la diferència i feminisme de la igualtat, i avui en dia encara constitueixen un panorama més divers i complex. Vostè en el seu escrit cita el feminisme radical. No m’ha donat massa pistes, però actualment el feminisme més punky fa molt bona feina de divulgació, un bon exemple n’és la bona pedagogia feta per a l’eradicació de la SIDA, a diferència del discurs donat pel Vaticà. També els casos de transsexualitat i intersexualitat han fet trontollar els mites entorn les relacions sexuals normatives, l’existència de dos únics sexes i de dos únics gèneres. Per això, suposo que, per a algú de moral conservadora, gais, lesbianes i trans són individus repudiables, que atempten contra la família tradicional i contra “l’ordre de les coses”. Per a mi, són individus a qui una moral cristiana de repressió sexual sumada a l’homofòbia extrema que prediquen certs sectors de l’Església els ha posat una llosa en el seu camí per a la felicitat. On són els valors cristians per als gais que no ens volem reconvertir? Som pecadors? Quina serà la nostra llosa? Quina la nostra redempció?

Per últim, li agraïria que argumentés perquè va relacionar tot això amb el món de les drogues i la delinqüència, i el felicito per a mantenir aquest model de vida que manté. En un món lliure, en que la llosa de la moral cristiana està perdent el pes històric que ha tingut, on els drets civils s’han imposat en els pilars del nostre model de vida, mantenir la seva forma de viure i entendre la sexualitat és un gest estoic.