dilluns, 4 de novembre de 2013

Alemanya crea el tercer sexe o un gran canvi perquè tot segueixi igual?

Alemanya crea el tercer sexe o un gran canvi perquè tot segueixi igual?:

Posposar l'adscripció sexual no és crear un tercer sexe.

El titular 'Alemanya crea el tercer sexe' corria per les xarxes socials a mitjans d'agost, un titular sovint seguit per un article d'un parell de paràgrafs elogiant el caràcter modern i il·lustrat de la reforma de la llei del registre de l'estat civil [Personenstandsgesetz] pel govern dels conservadors i liberals.

La reforma de la llei

Però ha estat realment gaire avantguardista aquesta reforma? En la frase que s'ha introduït a la llei del registre de l'estat civil, l'únic canvi legal que s'ha produït diu el següent: si no es pot classificar el sexe d'un recent nascut com masculí o femení, s'ha d'agregar-lo al registre de l'estat civil, deixant oberta la casella del sexe [Kann das Kind weder dem weiblichen noch dem männlichen Geschlecht zugeordnet werden, so ist der Personenstandsfall ohne eine solche Angabe in das Geburtenregister einzutragen].
La primera part de la frase ens situa: s'admet que existeix la intersexualitat, que hi ha persones que neixen amb trets que no encaixen en allò que denominen l'ordre binari dels sexes; al mateix temps defineix a qui afecta aquesta llei: només les persones intersexuals; és a dir, no afecta gens persones trans o cis-gender-persones (és a dir, persones en les quals coincideix el sexe biològic amb el genere adquirit).
La segona part de la frase formula una obligació: els nens que neixen amb la intersexualitat marcada (segons la Intersex Society of North America un naixement de 1000 o 2000 depenent dels criteris) tindran una casella buida on majoritàriament es posa un masculí o un femení.

El camí cap a la reforma

Mirem-nos la situació anterior per contextualitzar i matisar el canvi que introdueix la reforma. La llei anterior obligava pares i mares a inscriure el sexe legal del seu nadó a l'administració, com molt tard una setmana després del naixement. Aleshores les associacions d'afectats, és a dir, les associacions d'intersexuals, es queixaven que això pressionava molts pares i mares, però també metges i metgesses a intervenir quirúrgicament per tal d'adaptar el sexe del recent nascut a les categories oficials. Aquesta operació, que lleva parts senceres del cos d'un nadó, acostuma a comportar la pèrdua de sensibilitat i fertilitat i altres efectes físics i psicològics no desitjats.
Aquesta intervenció quirúrgica o, millor dit, ablació va provocar diverses queixes d'institucions internacionals i va liderar una forta reprensió contra l'estat alemany per part de CEDAW (Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women) el 2009. La convenció adscrita a l'ONU critica en el seu informe sobretot la postura del no-diàleg amb els grups d’interès intersexual per part del govern alemany. L'informe va obligar l'estat alemany a un reforma i, a més, a tenir un diàleg amb les associacions de persones afectades. És per això que el parlament i el govern alemany li van encarregar al Consell de Qüestions Ètiques [Deutscher Ethikrat], un gremi que representa opinions més o menys àmplies amb competència aconselladora, d'elaborar una proposta respecte la intersexualitat. La proposta va sortir al febrer 2012 amb quatre recomanacions centrals:

                     una intervenció exprés només és justificada si la vida de la persona està en perill, ja que qualsevol intervenció viola la integritat física i mental. És per això que és desitjable que la persona afectada decideixi ella mateixa.
                     respecte al registre de l'estat civil, es proposa la creació d'una tercera categoria 'anderes' [diferent]; al mateix temps, es vol garantir la possibilitat de deixar la casella oberta fins a una determinada edat.
                     es reconeix el dolor que han patit moltes persones per la denominada 'igualació de gènere' [Geschlechtsangleichung; geschlechtsangleichende Maßnahme] i es proposa l'establiment d'un fons per finançar-ne indemnitzacions.
                     per a donar suport a les persones intersexuals s'han de finançar grups d'autoajuda; tanmateix, s'ha d'intensificar la formació de gènere de la població, en especial la formació dels empleats del sector sanitari tant com els del sector educatiu.

Tercer gènere sí, ablació també

Ja en sabem una mica més. La reforma no ha nascut per la voluntat dels partits o el govern, sinó per la forta reprensió d'un organisme internacional, la lluita d'unes poques persones i de les seves associacions. Però encara n'hi ha més: la proposta presentada pel Consell de Qüestions Ètiques ni tan sols integra una de les demandes centrals de les organitzacions intersex: l'abolició de les ablacions, les intervencions express després del naixement. En lloc d'exigir-ne l'abolició, en justifica mitjançant l'infame argument de protegir la vida. Hi ha un altre detall significatiu: el juny 2011 l'oposició presenta una pla d'acció relacionat amb la intersexualitat, i entre altres coses una proposta de llei. Aquesta proposta de llei condemnava la denominada 'igualació de gènere' com a completament d'una llei més rigorosa contra la mutilació genital femenina, però no va obtenir la majoria necessària per ser aprovada.

Lluita de pocs o lluita de tots?

Cal mencionar que el debat ha fet sorgir altres reaccions i crítiques, les quals no sempre van en la línia del moviment dels intersexuals. És el cas de la reivindicació trans respecte a la llei sobre transsexuals [TSE, Transsexuellengesetz], que no ha experimentat canvis substancials des de la seva creació el 1981 i que en part va ser declarada anticonstitucional pel Tribunal Constitucional Federal [Bundesverfassungsgericht]. També es van posicionar diferents activismes queer amb la idea d'eliminar definitivament qualsevol registre de la categoria de gènere per part de l'estat.

En resum, tot i ser una de les lleis sobre la intersexualitat més avançades d'Europa,  l’aplaudiment mediàtic ha estat precipitat, ja que la reforma no va més enllà d'allò més urgent. Queda clar que falta una bona part del camí de l'emancipació legítima intersexual i també que la lluita intersexual requereix un suport decidit i una visualització àmplia.


Leon Freude

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada