Dissabte passat va tenir lloc a l'Ateneu Popular l'Arboç, d'Arbúcies, una xerrada sobre l'Alliberament Sexual a càrrec de dos membres del Brot Bord, en el marc de la Castanyada Antipatriarcal muntada per l'Arboç en protesta per la proppassada visita del Papa a Barcelona i per parlar de l'alliberament sexual i debatre unes dinàmiques que ens afecten a totes.
La xerrada va començar amb la definició i el debat sobre els termes sexe, gènere i opció sexual, per lligar-ho, tot seguit, amb com el patriarcat estructura les identitats sexuals i les relacions per fer-ne un dels pilars fonamentals per mantenir el sistema, tot convertint la sexualitat en una pràctica discursiva, un mecanisme de control.
Es va explicar, també, el sorgiment dels moviments d'alliberament gai-lèsbics als anys seixanta (Stonewall i les successives creacions dels Gay Liberation Fronts) i la història del moviment a nivell català (creació del FAGC, etc.). Es va descriure l'origen dels símbols (triangle rosa i negre i bandera de l'arc de Sant Martí) i les dues maneres d'entendre la lluita que representen. Es va criticar la visió essencialista dels moviments més reformistes (que només busquen integració sense qüestionar res més) i es va defensar la visió estructuralista, revolucionària, dels que utilitzen les etiquetes (sempre polítiques) de manera provisional com a estratègia de lluita mentre critiquen un model d'acceptació, assimilació, d'euro rosa, d'esteriotips, de neutralització de la càrrega performativa per advocar per una revolució sexual.
Es va tenir temps, a més a més, de parlar de la transsexualitat, de la lluita contra la patologització trans (STP2012), d'introduir la teoria queer i debatre-ho i de reflexionar sobre la intersexualitat.
Ja al final de la xerrada, es va obrir un debat en què es va qüestionar una sèrie de dinàmiques que reproduïm (en les relacions interpersonals, les pràtiques sexuals, les actituds socials...) dins dels moviments socials i de l'esquerra independentista, intentant, així, no només clarificar el discurs més teòric i donar arguments sinó també intentar repensar i viure de forma més lliure les nostres quotidianitats.
En acabat, hi va haver sopar, castanyes i festa antipatriarcal.
Es va explicar, també, el sorgiment dels moviments d'alliberament gai-lèsbics als anys seixanta (Stonewall i les successives creacions dels Gay Liberation Fronts) i la història del moviment a nivell català (creació del FAGC, etc.). Es va descriure l'origen dels símbols (triangle rosa i negre i bandera de l'arc de Sant Martí) i les dues maneres d'entendre la lluita que representen. Es va criticar la visió essencialista dels moviments més reformistes (que només busquen integració sense qüestionar res més) i es va defensar la visió estructuralista, revolucionària, dels que utilitzen les etiquetes (sempre polítiques) de manera provisional com a estratègia de lluita mentre critiquen un model d'acceptació, assimilació, d'euro rosa, d'esteriotips, de neutralització de la càrrega performativa per advocar per una revolució sexual.
Es va tenir temps, a més a més, de parlar de la transsexualitat, de la lluita contra la patologització trans (STP2012), d'introduir la teoria queer i debatre-ho i de reflexionar sobre la intersexualitat.
Ja al final de la xerrada, es va obrir un debat en què es va qüestionar una sèrie de dinàmiques que reproduïm (en les relacions interpersonals, les pràtiques sexuals, les actituds socials...) dins dels moviments socials i de l'esquerra independentista, intentant, així, no només clarificar el discurs més teòric i donar arguments sinó també intentar repensar i viure de forma més lliure les nostres quotidianitats.
En acabat, hi va haver sopar, castanyes i festa antipatriarcal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada