Brot Bord

Rebentem l'ordre monògam!

2012-02-13T23:05:00.003+01:00

14 de febrer, Sant Valentí? Que no t'enredin! No t'empassis el conte de l'amor romàntic ni de la monogàmia. Fem de l'amor i el sexe un lliure compartir!

Assemblea oberta del Brot Bord

2012-02-09T19:06:00.000+01:00

El proper dissabte 11 de febrer, a les 20h al Casal Independentista de Sants, celebrarem una assemblea oberta, destinada a totes aquelles persones interessades en conèixer i participar al Brot Bord.

Us hi esperem!

ALLIBERA'T, VISIBILITZA'T, ORGANITZA'T I LLUITA!

Rebutgem la xerrada de Gaylespol (policies gais i lesbianes)

2012-02-08T16:07:00.002+01:00

GAYLESPOL: L'ALLIBERAMENT SEXUAL I LA REPRESSIÓ SOCIAL SÓN COMPATIBLES?

Comunicat del Brot Bord per expressar el nostre rebuig a la xerrada "Gaylespol. Associació de gais i lesbianes policies".

Des de l’assemblea Brot Bord lamentem que l’associació d’Amics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals (GAG) convidin l’associació policial Gaylespol a fer una xerrada el proper dissabte 11 de febrer a Barcelona.

Malgrat els intents de silenciar les activitats repressives dels cossos policials per part del govern i els grans mitjans comunicatius, les persones i col·lectius compromeses amb la lluita per la justícia social tenim el deure de denunciar públicament l’activitat repressiva dels cossos policials.

Gaylespol és una associació de policies gais i lesbianes que diu maldar per normalitzar la diversitat sexual i eradicar l'homofòbia.

Denunciem la seva hipòcrita i egoista doble moral en defensar unes llibertats (casualment, aquelles que els incumbeixen a ells, com és el cas de les llibertats sexuals) mentre que reprimeixen les d'uns altres que viuen per sota del seu estrat econòmic o que treballen per una societat més lliure i sostenible.

Si d'una banda lluiten contra la repressió d'una identitat sexual en el seu àmbit laboral, de l'altra defensen i exerciten la repressió social durant el seu horari laboral.

Mentre defensen la igualtat en el tracte independentment de l'opció sexual de cadascú, fomenten la desigualtat social protegint amb les seves armes els privilegis dels rics.

Si bé s'erigeixen com a grans defensors de la diversitat sexual, també són els màxims garants d'un sistema ecocida que destrueix la diversitat biològica.

Si diuen que volen una societat sense homofòbia i transfòbia, per què formen part d'un cos que assetja les treballadores sexuals i fan mofa de la condició trans de moltes d'elles? Per què formen part d'un cos repressiu que persegueix els gais que fem cruising?

Si a les nits els pots trobar ballant a discoteques d'ambient, de dia fan ballar manifestants a cop de porra.

Si els atraus sexualment et conviden al seu pis, però vés amb compte perquè si no pots pagar la hipoteca o el lloguer et fan fora del teu!

Des del Brot Bord entenem la lluita per l'alliberament sexual com una lluita indestriable de totes les altres lluites que breguen per l'emancipació en qualsevol altre àmbit de les nostres vides. Convidem a tothom a ampliar el seu punt de vista polític més enllà del seu propi melic.

Com ens podem sentir lliures en les nostres opcions sexuals i al mateix temps restar passius o ser partíceps respecte la repressió en tantes opcions de les vides d'altres persones, com per exemple les opcions polítiques?

Qui sols lluita per la seva pròpia llibertat sols pot sentir-se lliure ignorant l'opressió de la resta.

Policia gai o lesbiana que curiosament estàs llegint això: procura seguir gaudint de la teva llibertat sexual tot ignorant l'opressió d'aquelles a qui increpes, inspecciones, censures, desnones, empresones, multes, reprimeixes, tortures, traumatitzes... Perquè si algun dia per ventura prens la més mínima consciència del mal sistemàtic que infligeixes a qui pateix la teva autoritat, mai més podràs conciliar el son amb la feina. Altrament, et convidem a abandonar la teva feina i a unir-te a una lluita més àmplia de mires per una societat més justa i lliure sense institucions repressives ni patriarcals.

Per això, fem una crida a no assistir a actes favorables als cossos policials. I a participar activament en la denúncia de la repressió policial.

També volem demanar al GAG que suspenguin la xerrada 'Gaylespol. Associació de gais i lesbianes policies' i segueixin amb les activitats en pro de l'alliberament sexual que sempre han realitzat.

Gaylespol és una broma de molt mal gust.

Fora policia de les nostres vides! Prou repressió! Prou homofòbia! Prou transfòbia! Alliberem les nostres sexualitats!

NI REPRESSIÓ SEXUAL NI REPRESSIÓ POLICIAL!

Brot Bord - Assemblea de lluita contra el patriarcat, l'homofòbia i la transfòbia

Jornada marika a Montcada i Reixac

2012-01-31T09:11:00.000+01:00

El dissabte 4 de febrer el Brot Bord farem una xerrada al Casal El Brot de Montcada i Reixac (carretera Vella, 52), a les 19h.

Marc Garriga farà un repàs dels orígens de la lluita per l'alliberament gai, lèsbic i trans fins als nostres dies. També posarà sobre la taula els termes sexe, gènere i opció sexual, per lligar-ho, tot seguit, amb com el patriarcat estructura les identitats sexuals i les relacions per fer-ne un dels pilars fonamentals per mantenir el sistema, tot convertint la sexualitat en una pràctica discursiva, un mecanisme de control.

També explicarà la visió essencialista dels moviments més reformistes (que només busquen integració sense qüestionar res més) i es plantejarà com estratègies de lluita la visió estructuralista, revolucionària, dels que utilitzen les etiquetes (sempre polítiques) de manera provisional com a estratègia de lluita mentre critiquen un model d'acceptació, assimilació, d'euro rosa, d'esteriotips, de neutralització de la càrrega performativa per advocar per una revolució sexual. Així com l'estratègia queer. Dues maneres d'alliberament sexual que no es contradiuen sinó que poden complementar-se. També es parlarà de la transsexualitat, de la lluita contra la patologització trans (STP2012), i de la intersexualitat.

La xerrada acabarà amb un debat en què es qüestionaran una sèrie de dinàmiques que reproduïm (en les relacions interpersonals, les pràtiques sexuals, les actituds socials...) dins dels moviments socials, intentant, així, no només clarificar el discurs més teòric i donar arguments sinó també intentar repensar i viure de forma més lliure les nostres quotidianitats.

També s'hi projectarà el vídeo 'Només la lluita ens farà sexualment lliures!' i es repartiran Accents Bords.

Durant la jornada hi haurà instal·lada l'exposició 'Pràctiques BDSM: sexualitats al marge del patriarcat'.

I a les 23h hi haurà festa borda amb l'actuació estelar de la cantautora-drag catalanoirlandesa Plutón amb videoprojeccions de la VJ Kruizing&Love.

Ho organitza el Casal El Brot.

Us hi esperem!

Dijous responem massivament l'arquebisbe de Tarragona

2012-01-24T19:12:00.000+01:00

Davant les declaracions homòfobes de l'arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol a Televisió de Catalunya en què considerava que 'hi ha comportaments (referint-se a gais i lesbianes) que no són adequats ni per a la persona ni per a la societat', des de l'assemblea antipatriarcal Brot Bord fem una crida a expressar el nostre rebuig a aquest nou atac contra la llibertat sexual.
Posteriorment, Jame Pujol, lluny de demanar disculpes, ha seguit insistint en què 'l'actitud de gais i lesbianes no és correcta' i vomita noves perles: 'Tinc molta gent coneguda que tenen aquestes coses (referint-se a gais i lesbianes)'.

Primer les declaracions homòfobes del bisbe de Solsona i ara les de l'arquebisbe de Tarragona... DIGUEM PROU! Us animem des d'ara mateix a bombardejar l'arquebisbat de Tarragona amb trucades, enviament de correus electrònics i missatges al mur del seu FB per expressar la nostra indignació. Però per a què l'acció sigui més efectiva us proposem un:

ENVIAMENT MASSIU DE CORREUS ELECTRÒNICS, TRUCADES I MISSATGES AL FB DURANT TOT EL DIJOUS 26 DE GENER.

*Envieu correus electrònics a: arquebisbat@arquebisbattarragona.cat

*Deixeu missatges al mur del seu facebook (cerqueu 'Arquebisbat de Tarragona'. No cal que cliquis 'm'agrada' per deixar-hi missatges. Insisitiu-hi ja que segurament intentaran anar esborrant els comentaris)

*Truqueu al: 977 233 412

>>No cal que feu explicacions llargues en els vostres correus, missatges o trucades. L'important és l'allau d'indignació. Us proposem una frase curta i clara:

'Senyor Jaume Pujol, la seva homofòbia i masclisme sí que són un comportament inadequat. Prou homofòbia i prou masclisme!'

També us animem -si encara no ho heu fet- a apostatar, és a dir, a donar-vos de baixa de l'església catòlica.

Traiem l'església de les nostres vides! Alliberem les nostres sexualitats! Destruïm el patriarcat!

Resposta al bisbe de Solsona

2012-01-12T22:42:00.001+01:00

Us convidem a llegir l'article d'Alguer Vendrell en resposta al bisbe de Solsona. Podeu llegir els articles de Xavier Novell, bisbe de Solsona, clicant aquí i aquí.

Resposta aXavier Novell (article d’opinió d’Alguer Vendrell)

Apreciat XavierNovell; he de confessar-li que el seu escrit al passat Celsona m’ha empès adirigir-me a vostè. En el seuescrit va fer una clara apologia a la família tradicional, posant el divorci,l’homosexualitat, la família monoparental, l’avortament i el feminisme dinsl’eix del mal; i ho relacionava barroerament amb la delinqüència i la droga. Noentenc quina és la moral que l’ha empès a condemnar totes aquestes coses.Suposo que no m’intentarà fer creure que parla en nom de Déu, ja que, sent delSolsonès de tota la vida, he pogut comprovar que aquest tipus de declaracionsvarien segons el clergue, i, per tant, la seva posició política en frontd’aquests temes, tan sols deu respondre a una moral rància, retrògrada ipropera als pilars patriarcals del feixisme.

Comencem pel principi. Jo no n’entenc de teologia. Entenc sobre drets humans icol•lectius, m’he format en el terreny del feminisme i la lluita d’alliberamentgai, lèsbic i transsexual, crec en l’ètica, em reivindico com a subjectepolític, tinc valors propis i he treballat durant anys com a educador. Potser,per això últim, l’hi puc confirmar que s’equivoca en la seva exposició. Elsadolescents crescuts en els dogmes de l’educació cristiana, solen arrossegarels tabús més ferotges sobre el propi cos, mantenen un desajust immens entredesig i consciència, acumulen mites patriarcals d’homofòbia i transfòbia isolen ser els principals creadors d’una falsa sexualitat.

Malgrat això,coincideixo amb vostè en que el millor per a un menor és créixer en un ambientd’amor. Potser el problema és que considero que quan dues persones nos’estimen, no poden oferir aquest amor. És per això, que partint de la mateixaargumentació, considero que el divorci és un encert per a moltes harmonies dela llar. Als anys 80 el divorci era demonitzat, era explicat com una cosalletja i immoral. Segurament, la societat n’ha après, ha pres exemple i no estàdisposada a l’esclavitud institucional d’un matrimoni sense amor, i aquellavella mirada sobre el divorci ha quedat reduïda a persones com vostè. La lluitapel dret al divorci (cal recordar que parlem de drets i no de deures) va anarfortament lligada a la lluita contra la desigualtat de gènere que han patithomes i dones en una societat patriarcal.

Noconfio massa en que estigui gaire format en la lluita feminista. Sé que en elsseus rituals, el clergue mascle pot ostentar a un paper superior que la clerguefemella. Dedueixo que no haurà llegit res de Simon de Beauvoir, Judith Butler oNawal El Saadawi, entre d’altres. La teoria feminista és molt àmplia, començanten la clàssica divisió entre feminisme de la diferència i feminisme de laigualtat, i avui en dia encara constitueixen un panorama més divers i complex.Vostè en el seu escrit cita el feminisme radical. No m’ha donat massa pistes,però actualment el feminisme més punky fa molt bona feina de divulgació, un bonexemple n’és la bona pedagogia feta per a l’eradicació de la SIDA, a diferènciadel discurs donat pel Vaticà. També els casos de transsexualitat iintersexualitat han fet trontollar els mites entorn les relacions sexualsnormatives, l’existència de dos únics sexes i de dos únics gèneres. Per això, suposoque, per a algú de moral conservadora, gais, lesbianes i trans són individusrepudiables, que atempten contra la família tradicional i contra “l’ordre deles coses”. Per a mi, són individus a qui una moral cristiana de repressiósexual sumada a l’homofòbia extrema que prediquen certs sectors de l’Esglésiaels ha posat una llosa en el seu camí per a la felicitat. On són els valorscristians per als gais que no ens volem reconvertir? Som pecadors? Quina seràla nostra llosa? Quina la nostra redempció?

Per últim, li agraïria que argumentés perquè varelacionar tot això amb el món de les drogues i la delinqüència, i el felicitoper a mantenir aquest model de vida que manté. En un món lliure, en que lallosa de la moral cristiana està perdent el pes històric que ha tingut, on elsdrets civils s’han imposat en els pilars del nostre model de vida, mantenir laseva forma de viure i entendre la sexualitat és un gest estoic.

La neurosi anal

2011-12-31T13:17:00.002+01:00

(publicat a l'Accent Bord núm. 7)

Sexeanal. Sexe tabú, dolorós, pervers, extasiant, orgàsmic, prohibit,fosc, tendre, sexopàtic o lent... però, sobretot, inquietant. Lapràctica del sexe anal, analitzada fora de contextos culturals, ésuna pràctica més, amb els seus components propis: pot ser universal(tota persona té anus independentment dels seus genitals) i tévariables sexuals (sexe oral, penetració, masturbació...).

Sianalitzem aquesta pràctica a través de paràmetres culturals totsembla més complex.  Entorn d'aquesta pràctica s'ha nodritl'antagonisme heterosexual/homosexual, creant una línia de divisióbasada en el sexe anal. L'heterosexualitat normativa mostra un clarrebuig a "l'exploració anal", habitualment des d'un toburlesc; i l'homosexualitat (masculina) n'ha fet la seva pràcticasexual per excel·lència, normativitzant a través d'aquestapràctica les relacions entre homes.   El sexe anal és ununivers molt desconegut, ple d'ignorància i prejudicis.  Com aprofessional, et recomano que no apliquis la barrera típica a l'horade llegir aquest text (la burla, la rialla, el desinterès...),principalment perquè tan sols et pot ajudar a mantenir-te en un rold'ignorància i, sincerament, sé que, com tothom, sents un certmorbo i interès davant del desconegut... Avui descobrirem la NeurosiAnal.

Mitologiamasculina heterosexual 

L’heterosexualitatha estat l’única opció sexual constantment visibilitzada al món,i, per tant, tan sols s’ha autodefinit davant la visibilitzaciód’altres opcions sexuals. El sexe entre homes s’ha simplificatsovint, segurament més de paraula que de fet, en el sexe anal, i,especialment, en la penetració anal.

L’homepenetrat és entès com a “passiu”, “fa de dona”.Evidentment, aquesta relació dona-passivitat és estúpida, però,certament, el mascle heterosexual normatiu ha de defugir el sexeanal, concretament la mal anomenada passivitat, per emmotllar-se alrol que el sistema patriarcal li atorga. El fet de cercar sexe en elpropi anus pot ser humiliant o li pot costar la definició de la sevaopció sexual. El seu objectiu és preservar l’anus.

Ladicotomia actiu/passiu

Elpassiu i la dona. Dos rols. Diferents, és clar. La donaheteronormativa sent plaer al ser penetrada. El passiu també. Dinsl’esquema patriarcal, doncs, qui penetra se li considera una certasuperioritat sexual que a qui és penetrat.

Toti així, l’home “passiu” continua sent un concepte perillós.Sovint, el seu perill s’amaga rere la burla, però l’home passiuconfirma l'opció de gaudir en l’exploració del propi anus, podentser, per tant, penetrat per a una millor recerca del propi plaer.  Elperill de l’home passiu és l’evidència de la incapacitatmasculina heterosexual per a recórrer a totes les seves opcions deplaer.

Superarla Neurosi  

Siguisgai, transsexual, heterosexual, hermafrodita, mascle... pots veurecom el sistema t’ha imposat un rol i una conducta sexual normativa.Sovint t’ha estigmatitzat i t’ha adherit a un grup, a un estatus,partint d’aquestes etiquetes.  El sexe anal és un sexeuniversal. Tothom té un anus i la possibilitat d’explorar el plaera través d’aquest. I No. No estic demanant que tothom tingui unespràctiques anals concretes o no desitjades. Simplement qüestiono eltabú incrustat a la masturbació anal, per exemple; a lapossibilitat del sexe anal.  Segurament, molts masclesheterosexuals no saben el plaer que se sent quan algú et menja elcul, i, per molt que la meva expressió tan clara els pugui semblaruna grolleria, continuaran sense saber què se sent quan et mengen elcul.  

Exercicispràctics

  Elprimer exercici és l’alliberament de tots els prejudicisacumulats. El sexe anal no és reservat a cap tipus d’etiquetatge.Se’n pot gaudir, explorant-lo i coneixent-lo.  Negar-se a lamasturbació anal sol respondre a l’alienació concreta a un rolsexual. L’exploració del plaer anal és senzilla si som nosaltresqui experimentem amb nosaltres. Amb dits, aigua, profunditats,gruix... A partir d’aquí, el sexe oral a un anus també potresultar molt senzill i satisfactori.  Però, com ja he dit, ésla penetració anal el més gran dels mites. I ho reconec. Lafacilitat per a ser penetrat és molt variable en cada individu,estat corporal i mental, i circumstància. Però qui pot aconseguirpracticar-ho sense traumatismes, dolors i malestars, pot trobar enaquesta penetració un èxtasi immens, i la possibilitat la tétothom, tot i que el procés pugui ser més o menys complex.

Enaltres edicions de l’AccentBord,la meva becària, Bella Mia, havia instruït sessions per a larecerca del plaer anal.

  Potserveuràs això com una frivolitat més del Brot Bord escrit per unapsiquiatressa decadent. M’és igual. Tu esculls. És la teva vida,el teu anus i el teu plaer. Si n’ets incapaç, espero que puguisentendre que la resta, tard o d’hora, el voldrà practicar, sentiràla curiositat de cercar el plaer que pot trobar en el seu cos, i hofaran sense ser esclaus de cap moral esclava de tabús i complexos.

Dra.Maeso

Sexe col·lectiu. De la misèria a l'abundància sexual

2011-12-29T17:34:00.000+01:00

(publicat a l'Accent Bord núm. 7)

Noés cap misteri, vivim en un estat d'escassedat sexual. En aquestambient enrarit les relacions sexuals són regulades per normesd'origen patriarcal que determinen i restringeixen on, quan, com iamb qui podem tenir-ne. Aquesta normativa no està escrita enlloc,forma part del nostre subconscient col·lectiu com a única ideaacceptable—i sovint, la única idea coneguda—de relacionssexuals; és, per tant, una construcció ideològica.

Perdesmuntar aquesta normativa, començaré per transcriure-la toscamenti resumida, dividint-la en tres principals models.

Elprimer model normatiu, que anomeno “juvenil”, es desenvolupa apartir de l'adolescència (la normativa ens diu que abans no existeixla sexualitat). Aquí les relacions sexuals s'estableixen en un marcd'oci nocturn i en estat desinhibit a través del consum desubstàncies psicoactives, especialment l'alcohol. Les relacionss'estableixen entre persones de la mateixa edat, nacionalitat iestrat social. Depenent del tipus d'ambient nocturn, s'estableixenúnicament entre persones del mateix sexe o de diferent sexe. Tan bonpunt s'estableix la relació es procedeix a cercar un espai privat(picadero) on reproduir pràctiques sexuals basades en lapornografia (únic referent sexual existent), el coit per sobre detot (quan parlem de sexe, estem parlant de follar i per follarentenem penetració; així doncs, si no hi ha coit, no hi hagutsexe). L'objectiu d'aquesta sexualitat és assolir l'orgasme. Lesrelacions poden estendre's en el temps o caducar passada la primeranit; fins i tot poden intercalar-se entre vàries parelles, la reglafonamental és que han de ser entre dues úniques persones almateix temps.

Durantla joventut es tolera certa freqüència en el canvi de parellasexual (molt especialment en el cas dels nois) però a partir decerta edat (al voltant dels 30) es procedeix a establir relacionsexclusives de molt llarga durada, deixant com a única alternativasexual a l'adulteri. Aquest seria el segon model normatiu que anomeno“monògam”; és igual que el juvenil però amb una exclusivitatsexual més estricta i perllongada.

Perúltim, tenim el model “virtual”: amb la proliferació de lesnoves tecnologies, apareixen noves formes d'establir relacions,basades en la interacció pornogràfica virtual. És també a travésde mitjans virtuals que s'estableix un nou mercat on els individus esprostitueixen (en llatí, prostituere, significa col·locar-sea la vista dels altres, exhibir-se) i es coneixen per tal d'establirrelacions dins el marc normatiu monògam o juvenil.

Foradels espais, moments, formes i individus adequats segons lanormativa, seguim sentint impulsos sexuals que hem après areprimir-nos des de ben petites. Aquesta repressió es troba enl'origen de l'escassedat sexual. Si bé des de l'anomenada revoluciósexual que s'inicià en la segona meitat del segle XX s'ha aplacatbona part de la repressió i misèria sexual més extrema, seguim benlluny d'un ple “estat del benestar” sexual.

Unbon exemple de l'actual pobresa el trobem cada cop que sortim defesta amb ganes de trobar rotllo, i acabem tornant soles cap a casa aaltes hores de la matinada. Arribem als nostres llits, aïllades enl'espai però unides en el moment, i ens masturbem buscant enl'orgasme solitari un sòrdid consol a la nostra indigència sexual,fruit del frustrat anhel de compartir la nostra sexualitat.L'autèntic problema és la nostra incapacitat d'imaginar i realitzaraltres formes de compartir-la més enllà del model juvenil, monògamo virtual. Així doncs, la principal solució que se'm acut és crearcontextos socials on la sexualitat es pugui compartir oberta illiurement sense haver de sotmetre's als models normatius; esticparlant del “sexe col·lectiu” altrament conegut com a “orgia”.Utilitzo el primer terme ja que “orgia” té certes connotacionsvinculades al vici, la disbauxa i hedonisme incontrolat. Per aixòconsidero interessant utilitzar un nou terme i així desfer-nos delsprejudicis que arrossega el terme orgia, construint-nos una novaidea, més rica i complexa sobre tot el que pot arribar a significar.

Entencque el sexe col·lectiu es pot fer i sentir tan eròtic, sensual,íntim i tendre com el sexe entre dues persones, trencant amb laconcepció tradicional d'orgia o bacanal. En el sexe col·lectiutambé pot haver-hi un afecte profund, no té perquè ser únicamentsinònim de superficialitat i llibertinatge.

Acontinuació exposo tres punts bàsics en la defensa del sexecol·lectiu:

1.Potenciar tots els sentits

Enla nostra cultura, la vista és el sentit hegemònic de lasexualitat, començant pel consum de pornografia on la vista ésl'únic sentit en joc, fomentant uns estímuls visuals artificials,irrepetibles en el món real.

Generalmentens aparellem únicament a partir de l'atracció visual mútua,ignorant als altres sentits, ja que els espais on ens aparellem (comara les discoteques) tampoc ens permeten experimentar els altres. Novoldria menystenir la vista, però si que crec que l'hauríemd'equilibrar amb els altres sentits, especialment amb el tacte, granprotagonista en la generació de plaer sexual. El sexe col·lectiu ésun espai que ens invita a explorar i gaudir del contacte físic ialtres sentits al marge del grau d'atracció visual. És així quepodem descobrir sentir-nos atretes pel tacte, la olor o la veu d'algúmalgrat no ens atragui visualment, ampliant la nostra idea desexualitat i, conseqüentment, les nostres possibilitats de gaudir-necompartint-lo amb un llindar molt més ampli de persones.

2.Abundància sexual

Eldesig sexual mutu entre dues úniques persones pot ser genial, peròtambé cal dir que és rar i difícil de trobar, i encara més si elnostre desig es basa únicament en l'atracció visual.Afortunadament, el sexe col·lectiu no precisa que el desig siguimutu, en té prou amb el desig, i això fa possible que les relacionses multipliquin exponencialment. M'explico: escollim un grup de 6persones a l'atzar i intentem aparellar-les segons els modelsnormatius. És prou difícil que s'hi donin gaire atraccions mútuesi, en tot cas, segur que queda gent exclosa sense ser corresposta.Però en canvi si que és molt provable que tothom es senti atret peralmenys una altra persona del mateix grup. En el sexe col·lectiu jano és necessària l'atracció mútua perquè la relació tinguilloc, n'hi ha prou que cadascú senti desig per algú altre. Així espoden donar relacions sexuals entre persones que en els modelsnormatius basats exclusivament en l'atracció mútua serienimpossibles.

Exemplegràfic:

Enel gràfic, les fletxes indiquen la direcció de l'atracció sexuald'uns individus vers els altres. En el model normatiu veiem que en ungrup de 6 individus es donaria una sola relació sexual entre dosd'ells (el 3 i el 4, els únics que comparteixen atracció sexualmútua), mentre que en el sexe col·lectiu ningú es quedaria exclòsde tenir relacions sexuals.

3.Ampliaciói enriquiment de la nostra sexualitat

Enel sexe col·lectiu es multipliquen les possibilitats de pràctiquessexuals per les persones que hi participen, és un espai on descobrirles nostres parafílies¹i sense complexes—malgrat siguin considerades patològiques pelDSM-IV (Manual diagnòstic estadístic dels trastorns mentals), comara: l'exhibicionisme i el voyeurisme, els fetitxismes, el BDSM(sado-masoquisme), el transvestisme, la doble penetració openetració en cadena... Imaginació al poder!

Moltbonica la teoria, però això com es duu a la pràctica?

Recordoel que em va explicar el Gégé quan era de visita a una casa okupadaper joves punkis a Montpeller: es trobava tota la penya en lasala comuna de la casa quan va aparèixer una tia que dirigint-se atothom va proclamar en senyal de convit: “sexe a la mevahabitació!” i la major part de la penya no s'ho va pensar doscops a l'hora de seguir-la. També recordo el cas d'uns jovesmilitants de l'EI que en el marc d'una acció pel dret a l'habitatgeque consistia en acampar una nit a sota un pont al bell mig deGirona, van acabar cardant una orgia dins la tenda en tota regla.

Aquestssón els dos únics casos contemporanis de sexe col·lectiu lliure igratuït que conec. Els altres que conec són orgies restringides abio-homes o bé hi intervé la droga com a desinhibidor, per la qual cosa no em semblen gaire o gens interessants. Així que fixem-nos enels primers casos, com ho fem per estendre'ls i reproduir-los, jaconscients del seu potencial benefici?

Elprincipal problema a l'hora de plantejar sexe col·lectiu és queessent una nova modalitat d'interacció, no sabem gaire comcomportar-nos, estem molt nervioses i al capdavall tampoc el sabemgaudir. L'inici de qualsevol nova forma de interacció resulta moltforçat i fins que no portem un temps de rodatge no comencem a sabergaudir-ne. Això mateix ens va passar quan ens vam iniciar en el sexeen parella, però amb el temps i la pràctica la majoria hem acabatnaturalitzant aquestes relacions, i ara ens resulten ben fluides inaturals. Amb les relacions en parella ens forcem sense ferescarafalls perquè és el que tothom espera de nosaltres i el querep més reconeixement social. En canvi és molt fàcil trobar gentque renega del sexe col·lectiu perquè diu que ho va provar un cop ique no li va acabar d'agradar. Si tothom que no ha fruitapassionadament el seu primer polvo amb una altra persona fesigual, de ben segur no hi hauria problemes de superpoblació en elmón.

Tambéés ben normal trobar gent que sense haver provat mai el sexecol·lectiu, en renega. Aquest és un prejudici molt gran, i no éspas casual: és producte de la nostra cultura monògama. Per poderjutjar i comparar el sexe col·lectiu amb el sexe entre duespersones, abans l'hauríem d'haver normalitzat plenament—i tan bonpunt l'hem normalitzat, dubto que sigui tan fàcil repudiar-lo.

Aixídoncs, plantejar el sexe col·lectiu requereix d'un procés graduald'aprenentatge col·lectiu, que es tradueix en crear espais icontextos transicionals que ens facilitin posar-nos en l'escena.Comencem per l'espai: els llits no funcionen, no hi cabem i ens caiemper les bandes, l'ideal és fer-ho al terra, de manera que ens puguemrelacionar horitzontalment i sense obstacles entremig. El terrahauria de ser el màxim de suau, tou i net possible. Els coixins sónun plus. L'altre factor clau és la llum: jo recomano començarsense llum, especialment entre gent coneguda. Fer-ho a les palpentespot servir per ajudar-nos a perdre tota la vergonya i “deixar-nosanar” gràcies a l'anonimat que ens brinda la foscor. Més endavantpodrem anar incrementant el grau de llum.

Elmés complicat és crear el context idoni perquè floreixi el sexecol·lectiu. D'entrada cal reunir un grup de persones, la qual cosaja és prou difícil enmig de l'individualisme en què estemimmerses, i a sobre fa falta que hi estiguin predisposades!

Noacostuma a funcionar quedar dimarts a les 11 de la nit per fer unaSessió de Sexe Col·lectiu (a partir d'ara “sesc”), la majoriade la gent no està preparada per un canvi tant radical i sobtat enla seva sexualitat. És més fàcil començar per les versions méslight del sexe col·lectiu: podem plantejar fer una sessió demassatges o un taller de carícies. El que a mi m'ha funcionat ésfer la dinàmica de l'era glacial: cadascú és un animal diferent ies construeix un niu amb coixins o el que trobi. A partir d'aquí unaveu “en off” va narrant el transcurs del joc: cada animal estroba en el seu niu hibernant durant l'era glacial fins que el gelcomença a desglaçar-se, llavors els animals comencen a despertar-sei a sortir dels seus nius, trobant-se i acostant-se a altres animals.Després de tants anys hivernant estan molt contents de poder tornara relacionar-se amb els seus semblants.. En aquest punt és molthabitual que els jugadors sobreactuiin el seu paper d'animal,convertint el joc amb un guirigall de sorolls zoològics. Per aixòaquí és bo que el narrador apunti que “no cal actuar com aanimals... ja som animals!” de manera que s'abandona el jocinfantil de “fer l'animal” donant peu a la sensualitat i erotismemés de caire humà.

Tambéés una bona idea, establir prèviament al sesc el límit on es volarribar, començant per una sexualitat més eròtica i sensual, senseni tan sols necessitat de treure'ns la roba, i a partir d'aquí anarpujant de to, d'acord amb el ritme de cadascun dels participants.

Laqüestió més important a l'hora de portar el sexe col·lectiu a lapràctica és el tema dels límits. Hem d'aprendre a comunicar elsnostres límits i a respectar els dels altres. El primer pas ésestablir un codi de límits comú: si em distancio de tu o et paroamb les mans és clarament un NO (no vull estar amb tu o no m'agradaaixò que em fas); si no et faig res és un “no em molesta el queem fas (probablement m'agrada), pots seguir”.

Toti així no hem de pressuposar que tothom sap posar límits i quetothom sap respectar-los, així doncs, hem d'estar alerta i entendreque estem totes aprenent. Per això és molt positiu després d'unasessió parlar obertament sobre com ens hem sentit, si hem sentittraspassats els nostres límits i assenyalar coses a millorar.

Ésprou obvi, però no està de més remarcar que els participants hande poder i sentir-se lliures d'abandonar el sesc en qualsevol moment.

Semblaque l'objecció més gran que se li pot fer al sexe col·lectiu ésl'augment del risc en el contagi de malalties de transmissió sexual,però això no té perquè ser així. És cert que hem d'estar més al'aguait, especialment amb gent nova i desconeguda i quan en tenimmolta al nostre voltant. Per això pot ser molt positiu crear un grupde confiança entre els quals ja coneixem els límits en lespràctiques sexuals de risc a les quals s'exposa cadascú.

Passardel sexe binari al col·lectiu requereix un canvi de xip moltimportant: contràriament al sexe normatiu, en el sesc el sexe no ésun calculat i ajustat intercanvi entre dues parts a l'estil “si joet faig una fel·lació, després espero que me la tornis” o “situ et corres abans, has de continuar fins que jo em corri”. En elsexe binari posem tot el pes de la nostra satisfacció sexual sobrela nostra parella, ens exigim moltíssim mútuament! Ens forcem a dura terme pràctiques sexuals per complaure l'altre—i a voltes ho femmútuament, follant sense desig, purament per inèrciasocio-cultural.

Percontra, el sexe col·lectiu és una oportunitat per trencar amb larepressiva i limitada rutina de la nostra sexualitathetero-monògamo-patriarcal.

Siel desig és infinit, perquè seguir limitant-lo a un sol individu?

Laidea del sexe col·lectiu és molt més que una fantasia sexual moltcomuna, és una poderosa arma que esmicola la dominació i lapropietat privada.

Sensesexe comunitari, no hi ha comunisme que valgui. Podem col·lectivitzartotes les terres, però si no col·lectivitzem les nostressexualitats, la misèria i el privilegi seguiran sent moneda comuna.

Viscael comunisme econòmic i sexual! Mori el capitalisme i el patriarcat!

NaPai

Aquestessón les meves primeres idees sobre el sexe col·lectiu, agraïraimmensament les vostres crítiques, valoracions i noves aportacionsper tal de millorar aquest text, o fer-ne un de totalment nou i moltmillor. Em podeu contactar aquí: difonlaidea@gmail.com

1Parafília: Modalitat de comportament sexual en què la realització o la imaginació, repetida o exclusiva, de determinades pràctiques, considerades inusuals o extravagants, és indispensable per a assolir l'excitació sexual.

Ja ha arribat l'Accent Bord núm. 7!

2011-12-03T12:31:00.001+01:00

Open publication - Free publishing - More accent

1 de desembre, Dia Internacional de la lluita contra la SIDA: fracassos, dubtes i reflexions

2011-12-01T07:56:00.003+01:00

Han passat 30 anys d'ençà que es vadetectar el primer cas de SIDA a Barcelona (octubre de 1981,a la Vall d'Hebron). En aquell moment no es parlavade SIDA com a tal, sinó que el nom es posà un any després i encara n'hagué depassar un altre perquè es descobrís el virus. Aquell primer cas, aquellapersona, va morir al cap de molt poc.

Afortunadament, enaquest món occidental anomenat desenvolupat, les coses ara són molt diferents.S'ha avançat molt a nivell mèdic, fins al punt que potser d'aquí a pocs anys laciència pugui ja oferir una vacuna eficaç. A l'altra cara de la moneda, però, lescoses no han anat tan bé. La prevenció està fallant. Ens hem relaxat,despreocupat, les pràctiques de risc són freqüents, els preservatius són al'abast de tothom i tanmateix el nombre d'infeccions lluny de mantenir-seestable no para de pujar. Alguna cosa hem fet i estem fent malament.

Cal fer una reflexióprofunda sobre aquesta pujada de casos, intentar analitzar per què, plantejarels dubtes que encara cal resoldre i resseguir una mica les perspectives defutur immediat en el context de crisi actual. Abans, però, cal deixar molt clarque la transmissió del virus pot afectar tothom, i tothom vol dir tothom. Calrecordar i advertir el següent:

- no hi ha grups derisc, hi ha pràctiques de risc. Qualsevol estadística que parli de grups derisc és discriminatòria cap a aquest des del moment en què es formula així. Noper ser gai (o consumidor de drogues, o dona negra africana, o…) es tenen mésprobabilitats de ser infectat, la probabilitat s'esdevé en el moment en què esfan pràctiques de risc.

- campanyesespecífiques per a homes que tenen sexe amb homes (HSH), així, a seques, sensecampanyes dirigides a la resta de persones que tenen sexe amb persones, ésestigmatitzant, homòfoba. Aquestes campanyes dirigides a col·lectiusdeterminats són útils i pràctiques, però ha d'anar coordinades amb altres quevagin dirigides als altres grups. Als mitjans de comunicació, cal evitar parlard'aquests grups. VIH+ no és igual a homosexualitat. Insistim, caldirigir-se sempre de tots els col·lectius possibles i anar molt amb compte ambl'ús de l'estadística.

- es parla sovint dela promiscuïtat que tenen els HSH. I què? Tornem-hi: no hi ha grups de risc nitampoc “freqüència de risc”, el problema són sempre les pràctiques de risc, iamb una n'hi ha prou per ser infectat. Cal evitar pensar que promiscuïtat ésigual a ser sospitós o a més probabilitat.

- i les dones?, podenser contagiades?, poden tenir sexe amb homes contagiats? Sembla que SIDA siguiigual a homes, o, pitjor, que les dones no tenen dret a la salut.

- i les lesbianes?,existeixen?, practiquen sexe?, tenen pràctiques de risc? Un vegada més, calvisibilitzar el fet lèsbic. Les lesbianes també poden fer pràctiques derisc, les possibilitats hi són igual.

Un cop fets aquestsadvertiments, tornem al moment actual. Els casos pugen, i molt. Hi ha relaxacióa l'hora de practicar sexe segur, això és evident. Però per què? Què ha passat?Com pot ser si justament l'accés a la informació sobre malalties de transmissiósexual és millor que anys enrere i els preservatius són a l'abast de tothom?Les causes poden ser diverses però precisament no les hem d'anar a buscar enaquesta falta d'informació ni la manca de preservatius o altres mesures(barreres de làtex, per exemple) sinó en la nostra conducta a l'hora depracticar sexe. És molt difícil donar una o dues causes de forma clara, oexplicar-ho de manera irrefutable, però sí que volem parlar de tres factors quevan més o menys lligats i que poden ajudar a entendre-ho una mica.

El primer factor és elfet que ja no es mor de SIDA, sinó que es pot ser un malalt crònic amb unaqualitat de vida més que acceptable, o simplement ser només portador del virus(aleshores no ets un malalt, només estàs infectat). Les morts són, per força,notícia, a nivell de cercle d'amics, de família o als mitjans. Els malaltscrònics no són notícia i justament intenten no dir-ho per no serestigmatitzats. Per tant, el temor a aquesta malaltia ha baixat moltíssim, jano es parla cada dia de morts per SIDA i el tema es fa gairebé invisible.

El segon factor,justament, és la despreocupació, la incúria quant a les relacions sexuals, lairresponsabilitat, més enllà de tenir més o menys por a resultar infectat. Espractica sexe anònim d'una manera gairebé consumista, despreocupada i a voltesirrespectuosa amb l'altra persona o altres persones. Això no és un judicicontra la promiscuïtat, el sexe ràpid i anònim o els jocs de rols que hi pothaver en la pràctica sexual, no, això és una crítica a no voler ser conscientsdel que implica practicar sexe sense protecció, passar per alt lesconseqüències (no només de salut), practicar-lo de manera irresponsable (ésfàcilment exportable als embarassos no desitjats), etc. Qualsevol discursactual que parli de crisi de valors i es lligui de seguida amb la pràcticasexual ve, de segur, de sectors conservadors de la societat (no oblidem que pera l'església catòlica la solució a aquestes malalties és la no-pràctica). Calevitar aquests discursos, cal atacar-los. Les persones hem de poder gaudir dela nostra sexualitat lliurement, com vulguem, quan vulguem i amb qui vulguem,tants cops i amb tanta gent com vulguem (o puguem). Això ha de quedar clar.Però s'ha de fer de manera responsable. I no es fa. Cal tenir consciència sobrela importància del sexe segur. No som en absolut conscients de lesconseqüències que pot tenir, i amb una sola vegada n'hi ha prou per infectar-se.

Lligat a això, untercer factor és la falta de pedagogia, la desconnexió de tota aquella gent queels anys vuitanta i noranta lluitava (socialment) contra la SIDA, feiaprevenció, en parlava, feia visibilitat, etc. La cadena s'ha trencat. No s'ha“menjat prou el cap” als joves que han nascut més tard. És cert que hi hacampanyes de sexe segur, es reparteixen preservatius, se'n parla a instituts, ala televisió, etc., però ha fallat la pedagogia més personal, la insistència,la presència en el dia a dia. A tall d'exemple, més d'una vegada gent que esdedica a parlar del tema i a fer-ne tallers se sorprèn de fins a quin punt elsoients tenen dubtes, dubtes substancials, de l'assumpte, ja que els ponentsdonaven certes informacions per més que sabudes, i resulta que no. Hi ha moltaignorància i molt poca consciència a l'hora de combatre-la.

Hem apuntat aqueststres factors, però n'hi ha molts més que ja se'ns escapen (drogues, enganysd'homes presumiblement heterosexuals que contagien les seves parelles dones,etc.). També cal mencionar que hi ha teories que qüestionen l'existènciade VIH; que mèdicament es diagnostica i es tracta de manera diferent segons aquin lloc del món s'és; que les investigacions avancen i el que abans podia noser considerat una pràctica de risc ara resulta que sí (i a la inversa), i queés evident que les farmacèutiques hi tenen interessos econòmics (no hi ajudaque els barems a partir dels quals cal medicar-se variïn). Però tot això sóntemes per a altres articles sencers, temes que se'ns escapen. Ara, no obstanttotes aquestes consideracions, cal parlar de com cal reconduir lasituació, què cal fer, com es poden reformular les campanyes de prevenció pertal que funcionin i com es pot conscienciar la gent que cal practicar sexesegur. I aquí és on vénen els dubtes.

Les campanyes dutes aterme fins ara han estat un fracàs. Això és una evidència atenent a les sempreperilloses estadístiques. Repartir condons, formar la gent, passar trípticsinformatius, fer campanyes de sexe segur, etc., no és suficient. Cal anar mésenllà. El problema justament s'esdevé quan potser es creua una frontera queencara pot estigmatitzar més les persones seropositives. No es pot demanar quetothom que ho és seropositiu faci públic que ho és (les conseqüències serientan visiblement devastadores com útils). Tampoc es poden fer campanyesagressives posant damunt la taula les conseqüències concretes de serseropositiu (econòmiques, socials, físiques…), tot i que també seria molteficaç, com a fets tangibles que són (però eficaç alhora com a estigma a lespersones que ho són). També hi ha militants de la lluita contra la SIDA queparlen d'estendre la medicació a tothom qui és portador del virus, de talmanera que el virus es faci pràcticament indetectable i així baixi moltíssim laprobabilitat de contagi (cal seguir fent estudis en aquest sentit). Això és cari no evita el risc al 100% (però molt millor que no pas no utilitzar protecció,és clar) ni resoldria res en el cas que els portadors no sabessin que ho són.

Dubtes en veu alta,dèiem abans. Serien mesures difícils, dubtoses, contundents, que no es podenaplicar. Com s'ha de fer? No ho sabem. Però el nombre d'infectats puja cada diai sembla no tenir aturador. És alarmant. Fent ús d'aquestes estadístiques queparlen de grups de risc en determinats llocs (Barcelona, per exemple), esmanegen uns percentatges molt elevats de noves infeccions, uns percentatgesmolt preocupants. Ja hem dit a l'inici el perill que tenen aquestesestadístiques però malgrat tot són un toc d'atenció molt bèstia de la realitatactual.

El futur és magre,també, i no només per l'augment constant de casos sinó perquè cal veure quèpassarà amb les retallades. La medicació és molt cara, poder prendre una solapastilla al dia en substitució dels còctels d'abans és un gran avanç, però éscar i cal estudiar cas per cas. Temps i diners. Si les retallades apunten capaquí les conseqüències per a la gent que s'ha de medicar podrien ser terribles,tan econòmicament com pel que fa a la qualitat de vida. Els drets no esretallen.

I l'1 de desembre, DiaMundial de la lluita contra la SIDA tornem a sortir al carrer, a fer prevenció,a conscienciar, a avisar, a practicar sexe de manera responsable, a follar ambcondó, a ser promiscus, a repartir preservatius, a fer visibilitat i a seguirinvestigant. Hem guanyat alguna batalla, n'hem perdudes moltes (i moltscompanys de lluita), però aquesta guerra l'hem de guanyar.

Per acabar, una micad'informació útil:

- Ser Seropositiu(VIH+) no és una malaltia, és una infecció. No és el mateix que la SIDA ni significatenir SIDA.

- Indetectable:significa que després d'una anàlisi de sang no es detecta el VIH; l'únic que esdetecta són els anticossos que ha generat el sistema immunitari.

- Asimptomàtic: donatque el VIH està bloquejat no hi ha símptomes, ni d'aquesta ni de cap altrainfecció, perquè les defenses estan restablertes i són “normals”. En aquestestat la qualitat de vida és òptima, l'esperança de vida és com de qualsevolpersona i la transmissió del virus està sota control, bloquejat per la medicació(que sol ser d'una pastilla al dia). El VIH roman en poca quantitat sense poderreproduir-se essent baix o molt baix el percentatge de transmissió. L'ús delpreservatiu protegeix d'aquest percentatge baix de transmissió.

Cal reflexionar sobrela por que ens han imposat quant al VIH-SIDA.

La por paralitza lapersona i la fa servil.

Una societat amb porgenera diners.

Jornades Bordes a València!

2011-11-26T16:23:00.001+01:00

El divendres 2 de desembre arriben les Jornades Bordes a València!

Unes jornades autogestionades, invertides i desviades obertes a tothom.

El Brot Bord hi participarem amb una presentació de l'assemblea i de l'Accent Bord, la xerrada 'Qüestionem-nos la cultura de la monogàmia' i l'exposició 'Pràctiques BDSM: sexualitats al marge del patriarcat'.

S'allargaran tot aquell cap de setmana i es faran a l'espai Inicitativa Dàhlia del barri de Mislata, al carrer Camí Vell de Xirivella, 23. ( 9 d'octubre), darrere del Museu d'Història.

En bicicleta s'hi arriba molt bé des del vell llit del Túria. Al costat del parc de Capçalera.

Divendres, 2 desembre 2011

-Presentació de les Jornades Bordes
-Pelandruska en concert folk trans-mutant balcànic.
-Delvicius djs
-Marikarmen Dj

Dissabte, 3 desembre 2011

-Taller a càrrec del grup Drag Queers de Madrid
-Taller de Drag Radical per La Erreria
http://houseofbent.blogspot.com/p/agendadiary.html
-Taller de BDSM
-Presentació del col·lectiu Brot Bord
-Presentació i entrega de la publicació l ' Accent Bord
-Monòleg Roig de Marisol La Roja, Alacant.
-Pepe Miralles presenta el projecte "Geografías del Morbo". Cruissing en àmbit rural.
http://www.geografiasdelmorbo.net/
-Xerrada per Raquel Platero
-Taller-xerrada "Qüestionar-se la cultura monògama" a càrrec d'un membre del Brot Bord
-Xerrada Transfeminismes i feminismes queer...en el context de l' Estat Espanyol

Diumenge, 4 desembre 2011
-Reservat per activitats espontànies que isquen a arreu de les jornades.

Durant totes les jornades hi haurà:
-Exposició de BDSM. 'Pràctiques BDSM: sexualitats al marge del patriarcat' (Brot Bord)
-Darkroom by Queerflamingos

L'homofòbia mata! Concentració el 24 de novembre

2011-11-11T10:00:00.001+01:00

L'HOMOFÒBIA MATA! Aturem la pena de mort contra l'homosexualitat a Iran, Aràbia Saudita, Sudan, Iemen i Mauritània.

CONCENTRACIÓ: Dijous 24 de novembre a les 20h a la plaça sant Jaume de Barcelona.

Col·lectius adherits a la campanya: Front d'Alliberament Gai de Catalunya, Brot Bord, Col·lectiu Gai de Barcelona, Endavant (OSAN), Alternativa Jove-Llibertat d'Expressió Afectiu-Sexual, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Maulets, Indignades.

+info: lhomofobiamata.blogspot.com

Despatologització ARA! Dissabte mani trans

2011-10-04T19:16:00.004+02:00

Dissabte 8 d'octubre es fa a Barcelona una manifestació de lluita transgènere, transsexual i intersexual. Començarà a les sis de la tarda a la plaça Universitat amb el lema 'La transfòbia és una altra violència de gènere'.

Des del Brot Bord fem una crida a la participació en aquesta protesta contra la patologització de les identitats trans i per l'autogestió dels cossos i dels destitjos.

Consulta el manifest i el programa farcit d'activitats per tot el mes d'octubre a:
octubretransbcn.wordpress.com

Concentració al consulat iranià contra les execucions de gais

2011-09-23T17:22:00.002+02:00

CONCENTRACIÓ A BARCELONA CONTRA LA PENA DE MORT PER HOMOSEXUALITAT A L'IRAN

El passat dimecres 21 de setembre es va iniciar la campanya 'L'homofòbia mata' per denunciar que la pena de mort contra l'homosexualitat s'aplica a 5 països del món. Concretament a Iran, Mauritània, Aràbia Saudita, Sudan i Iemen. De moment, les accions de protesta consisteixen en fer concentracions davant dels consulats i estan convocades pel Front d'Alliberament Gai de Catalunya, el Brot Bord, el Col·lectiu Gai de Barcelona i diverses assemblees d'Indignades de Barcelona.
La primera concentració es va fer davant les oficines consulars d'Iran que es troben al carrer Martí i Julià de Barcelona. Una setantena de persones van plantar-se davant l'edifici consular i van desplegar dues pancartes. Una amb el lema 'L'homofòbia mata. Aturem la pena de mort contra l'homosexualitat a Iran!' i l'altra mostrava els noms dels darrers gais assassinats pel règim iranià i una crida a la solidaritat activa per aturar aquests crims.

Durant la protesta es va precintar simbòlicament les oficines consulars i es van col·locar senyals de perill amb lemes com 'Perill! L'iran assassina gais' o 'Precintat per homofòbia'.

Seguidament, es va llegir un manifest en què es denunciaven els assassinats d'estat de caire homòfob perpretats pel règim iranià remarcant la recent execució de tres nois gais.
Tot i que Iran intenta ocultar moltes de les execucions, es calcula que més de 110 gais han estat executats amb la forca i centenars de gais i lesbianes han tingut penes de presó i càstigs físics com el fuetejament.

En acabar, les activistes van decidir anar fins les portes del centre comercial El Corte Inglés per visibilitzar la protesta fent-la arribar a més gent i allargant-la alguns minuts més.

La propera acció de protesta es centrarà en el Iemen.

La campanya compta amb un blog on trobar més informació i les properes convoctòries: lhomofobiamata.blogspot.com

Aturem la pena de mort contra l'homosexualitat a Iran!

2011-09-17T13:55:00.001+02:00

ATUREM LA PENA DE MORT CONTRA
L' HOMOSEXUALITAT A 5 PAÏSOS DEL MÓN

Iran, Mauritània, Aràbia Saudita, Sudan i Yemen són els països on s'aplica la pena de mort per homosexualitat.

Precisament, fa pocs dies el govern iranià ha assassinat 3 gais per mantenir relacions sexuals amb persones del mateix sexe. Davant d'això, el FAGC i el Brot Bord hem engegat la campanya 'L'homofòbia mata' per denunciar que en 5 països del món s'aplica la pena de mort a les persones homosexuals. Sense oblidar que en 76 països l'homosexualitat és il·legal.

Durant els propers mesos es realitzaran concentracions i campanyes de denúncia contra els governs d'aquests 5 països. La primera de les concentracions es farà davant de les oficines consulars d'Iran a Barcelona.

DIMECRES 21 DE SETEMBRE
19H
OFICINES CONSULARS D'IRAN. Carrer Martí i Julià, 6 (metro Maria Cristina) BARCELONA

CONCENTRACIÓ 'L'HOMOFÒBIA MATA. ATUREM LA PENA DE MORT PER HOMOSEXUALITAT A L'IRAN!'

Convoquen: FAGC, Brot Bord i CGB

(les organitzacions que es vulguin afegir a aquesta convocatòria i a les properes poden enviar un correu a brotbord@gmail.com).

A continuació, un text extret del blog rompearmarios.blogspot.com:

El President iranià, Mahmud Ahmadineyad, sempre es vanagloria que a Iran no hi ha gais. I per assegurar-se que així sigui, de tant en tant, el seu règim retrògrad i antidemocràtic elimina a totes aquelles persones que mantenen relacions sexuals amb persones del seu mateix sexe.

Un cop acabat el Ramadà, època en la que els ajusticiaments són suspesos temporalment, les execucions sumàries s’han tornat a implementar a l’Iran. L’organització iraniana Iran Human Rights, denuncia, amb tota la seva cruesa, una nova atrocitat del règim de Mahmoud Ahmadinejad, amb l’execució de tres homes acusats de “sodomia”.

Les víctimes de les autoritats iranianes, de les quals no en sabem l’edat, van ser condemnades a morir a la forca després de ser sotmeses a un “judici”, i van ser executades la matinada del passat diumenge a la presó de Karun Ahwaz.

És lamentable que el món segueixi mirant cap a un altre cantó, quan a l’Iran se segueix executant de forma impune a persones l'única culpa de les quals és estimar a una altra persona del seu mateix sexe.

Sitges contra el feixisme, el racisme i l'homofòbia

2011-09-16T21:30:00.003+02:00

Des del Brot Bord volem fer ressò de la concentració contra la violència feixista, racista i homòfoba que es farà el dissabte 17 a Sitges organitzada per les companyes de la plataforma Unitat contra el racisme i el feixisme:

La concentració de protesta es farà el dissabte 17 de setembre, a Cap de la Vila de Sitges.

El lema de la concentració serà "Ni a Noruega, ni a Sitges: prou violència feixista!".

Aquesta concentració vol denunciar els actes violents feixistes, racistes i homòfobs i donar suport a Mercedes Vaca, activista de la Unitat contra el Feixisme i el Racisme al Garraf i vicepresidenta de la Asociación Latina al Garraf. Mercedes va patir una agressió a mans de tres individus encaputxats a la porta de casa seva i ha tingut la valentia de fer-ho públic per evidenciar que es produeixen actes d'aquesta mena que, majoritàriament, queden ocults i impunes.

Animem a totes les entitats sitgetanes i de la comarca a participar de la concentració per deixar ben clar el rebuig del Garraf a la violència feixista, racista i homòfoba.

Que corri la veu! Feixistes ni a Sitges ni enlloc!

UCFR-Garraf

Trobada marikabollotrans a la FMP de Gràcia

2011-08-15T16:14:00.004+02:00

Des del Brot Bord hem vist necessari plantejar una alternativa a l'ambient. Hem organitzat kafetes, castanyades bordes..., però no sempre és fàcil organitzar una festa, i fer una festeta de tant en tant no ofereix una alternativa real a l'ambient, per això ens hem proposat plantejar diverses trobades per poder relacionar-nos, lligar..., sense haver de pagar el peatge dels locals d'oci del Gaixample. Sovint hom s'apunta a la crítica fàcil del capitalisme rosa però no es planteja cap alternativa. Ara ha arribat l'hora de fer-ho! Potser hi haurà qui criticarà aquesta iniciativa com una perpetuació del gueto, però potser ho faran perquè no s'han trobat en la situació d'haver d'intentar lligar en una festa popular o una festa 'del rotllo' on pràcticament tothom és hetero. La nostra lluita és clara: no volem un barri, volem tot el planeta! I si per aconseguir-ho cal fer trobades marikabollotrans per construir alternatives al negoci de l'ambient, doncs ho farem sense manies.

1a TROBADA MARIKABOLLOTRANS DIVENDRES 19 D'AGOST A LES 23H A LA FESTA MAJOR POPULAR DE GRÀCIA. A LA PLAÇA DEL RASPALL CONCERT DE HIGH TIMES, LES ABSENTES I DJ STROIKOV

En aquesta trobada hi són benvingudes: lesbianes, gais, bi, óssos, trans, floretes, leathers, butch, femmes, queers, bordes, heteros, jovent, gent gran, amb o sense ploma...

També us animem a anar abans al local del FAGC al carrer Verdi, 88 on a les 18h hi haurà la xerrada 'L'homofòbia al món' i a les 21h Festa contra l'homofòbia amb Beatandkill (vegeu programa complet de les activitats del FAGC a www.fagc.org).

I a les 22h: Marxa de torxes per la llibertat de les preses polítiques catalanes (davant del Casal Popular de Gràcia)

NO SOM MERCADERIES! CONSTRUÏM ALTERNATIVES A L'OCI CAPITALISTA! ALLIBEREM LES NOSTRES SEXUALITATS! FOC AL PATRIARCAT!

A Reus: aturem l'integrisme catòlic!

2011-08-11T15:17:00.005+02:00

Des del Brot Bord volem fer ressò d'aquesta convocatòria:

Aquests dies estan fent parada a Reus 1700 joves ultracatòlics arribats d'arreu d'Europa, la seva visita finalitza el divendres dia 12 a les 20:00 amb una missa multitudinària al santuari de Misericòrdia. Ja ens podem imaginar les idees que es propagaran en aquesta missa (la defensa de la família "normal", la codemna a l'avortament...). Creiem que en ple segle XXI aquestes consignes ja haurien d'haver passat a la història, i el que trobem més greu és que es subvencioni aquesta visita amb diners públics. Per això, convoquem a la ciutadania reusenca a rebre als integristes catòlics davant del santuari de Misericòrdia a les 19:00.

Assemblea de Joves de Reus-CAJEI, Maulets i Joves Llibertàries.

Ens masturbem, ens posem condó, alliberem les nostres sexualitats, som atees actives, apostatem, no ens empassem el conte del matrimoni i de la monogàmia, defensem l'avortament lliure i gratuït... Som el pecat i ens encanta! TRAIEM L'ESGLÉSIA DE LES NOSTRES VIDES!!

Pretenen evitar que Girona es declari ciutat per la diversitat sexual

2011-07-25T15:40:00.010+02:00

La CUP de Girona ha presentat una moció per debatre al ple de dimarts 26 de juliol on demana que es declari Girona "ciutat per la diversitat sexual, la normalització social del fet lèsbic, gai i transsexual i contra l'homofòbia i la transfòbia".

Entre els acords de la moció presentada, la CUP defensa la creació del Consell local per a l'alliberament LGT i que s'insti els centres educatius a aplicar plans d'estudi, cursos i tallers sobre la diversitat sexual, així com garantir que les biblioteques de la ciutat ampliïn el fons bibliogràfic d'aquest àmbit, entre altres mesures encaminades a l'eradicació de l'homofòbia i la transfòbia.

Una moció semblant ja va ser presentada per la CUP a Vilafranca el febrer de 2004 i va ser aprovada amb 20 vots favorables (CUP, ERC, ICV, CiU i PSC) i l'abstenció del PP. Per tant, Vilafranca és, des de fa 7 anys, municipi per la diversitat sexual. Ara podria ser-ho també Girona, però es preveu que els altres grups municipals no votaran a favor de la moció de la CUP.

Per això, des del Brot Bord volem sumar-nos a la convocatòria per donar suport a la moció que s'ha fet per dimarts 26 de juliol a les 20h al Ple de l'Ajuntament de Girona.

Els propers municipis on la CUP presentarà mocions semblants seran Figueres i El Vendrell, i en els propers mesos s'hi aniran afegint més poblacions.

Declarem tots els pobles, viles i ciutats municipis per la diversitat sexual! La lluita contra l'homofòbia i la transfòbia no s'atura! REVOLTA SEXUAL!

Xerrada del Brot Bord a Cardedeu

2011-07-24T10:40:00.006+02:00

El proper dijous 28 de juliol, l'assemblea antipatriarcal aDONA't ha organitzat la xerrada "La lluita contra l'homofòbia i contra el patriarcat" a càrrec del Brot Bord.

Tindrà lloc al Casino Popular de Cardedeu (carrer Pau Casals, 15) a les 19:30h.

Us hi esperem!

Ja tenim el nou número de l'Accent Bord!

2011-07-12T17:14:00.001+02:00

Open publication - Free publishing - More bord